Bakerita
La bakerita és un mineral de la classe 9 nesosilicatos. Va ser descobert en 1903 en les Black Mountains, en el districte de Furnace Creek, en el Parc nacional del Valle de la Mort, comtat de Inyo, Califòrnia, USA.[1] Va ser nomenat per Richard C. Baker, un director de la Pacific Coast Borax Company.[2][3]
Característiques químiques
L'estructura química de la bakerita està estretament relacionada en la de la datolita. Abdós minerals contenen fulls d'anells de 4 i 8 membres de tetraedres de (HBO4) i de (SiO4), per lo que es classifiquen com a tall-bor-silicat. En la datolita, (HBO4) i (SiO4) estan alternats, mentres que en la bakerita un quarto dels tetraedres (SiO4) està reemplaçat per (HBO4).
Formació i jaciments
És un mineral rar, s'ha trobat com vetes irregulars en roques volcàniques alterades, com les del canó Baker o l'entanque de la mort, en Califòrnia (EE. UU.).
Referències
- ↑ Mindat.org
- ↑ Handbook of Mineralogy
- ↑ Hildebrand, GH. (1982) Borax Pioneer: Francis Marion Smith. Sant Diego: Howell-North Books. p. 89. (ISBN 0-8310-7148-6)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bakerita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.