Anar al contingut

Baix les rodes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

baix les rodes (també traduït com a Baix la roda) és la segona novela de l'alemà Hermann Hesse, publicada en 1906. Narra l'història d'Hans Giebenrath, chiquet prodigi capaç d'obtindre les millors calificacions en tot i que és admés en un seminari d'alt nivell i en Hans com a fil conductor fa una crítica demoledora al sistema educatiu que solament s'interessa pel desenroll acadèmic de l'alumne, oblidant el desenroll personal i emocional.

Trama

Hans Giebenrath pert a la seua mare anys arrere i viu en el seu pare en un ambient rural, llunt del lux de la ciutat de l'época en els seus somis més primerencs nadant o anant de peixca sempre que li és permés. És un chiquet prodigi capaç d'obtindre les millors calificacions en tot i d'ingressar en un seminari d'alt nivell. Des de menut, la societat (un pare de voluntat massa maleable, els mestres…) li va ficar en el cap l'idea de que devia ser sacerdot, sense deixar que fora ell mateix qui elegira. I aixina va ser perdent els anys i les oportunitats de sembrar la llavor d'amistats, odis, passions, jocs, ilusions. Va ser perdent la possibilitat de viure la seua infància i adolescència i es va ser asfixiant en les seues pròpies obligacions impostes. A través del llibre es deixa entrevore l'infància i adolescència interrompuda d'Hans. El seu pare, els seus professors, els seus coneguts, li diuen constantment qué fer i qué evitar en lo que, poc a poc, casi imperceptiblement, li van privant d'un dels caràcters definitorios de la humanitat: el lliure albir.

La novela narra aixina el final de l'infància de forma tràgica: infància subsumida en l'estudi, la dedicació i la superació acadèmica de tots els companyers en la finalitat de passar les temibles proves Landexamen per mig de les quals ingressarà en un seminari en un rígit sistema d'aprenentage i de comportament: tot això en l'objectiu d'abandonar el poble natal i, possiblement, un treball no qualificat, repetitiu i monòton que podria aguardar-li. “La seua ànima havia abandonat el país de l'infància, que mai més es torna a trobar”. La seua infància és destruïda pel pare, el sacerdot del poble i el restant de mestres de llatí, matemàtiques o grec que li exigixen una dedicació contínua, inclús durant l'estiu (l'época de desconectar de les obligacions quotidianes). La seua infància és dura per la pèrdua d'una mare i tots els centelleigs/centellejos infantils i els jocs de joventut són prohibits i substituïts pels llibres. Hans participa totalment d'esta voluntat i s'esforça per ser el millor: té una meta molt clara en la vida i no deixa que s'estropege.

Hans no té temps ni per a dedicar-se als seus entreteniments (com la peixca) i poc a poc es va convertint en un porrito d'els qui li rodegen. Pero la seua salut s'ha anat mermant. És un jove prim, groguenc i en continus maldecaps. No obstant, l'arribada al seminari, a on es trobarà en molts iguals i en el antagonista Hermann Heilner, borrarà eixe somi. Els ecos de Nietzsche són molt palpables en l'obra: Hans representa l'esperit apolíneo, calmat, dedicat, ordenat; Hermann el dionisíaco, el poeta destarifat, el crític. No obstant, es complementen i es necessiten: són amics, un i un atre formen un verdader individu; la falta d'un d'ells tira al trast el procés educatiu d'Hans que acaba per abandonar el seminari i tornar al poble d'orige davant la falta de motivació i l'empijorament dels resultats. Les tesis nietzscheanas de la realisació de la vida per mig de la conjugació d'estos dos esperits tenen molta presència en l'obra. Hans es convertix en una persona antisocial, indiferent, i buida.

Hans s'enamora d'Emma i fracassa. Emma representa un extrem que Hans no havia considerat mai; ell mateixa fuig despavorido davant les lujuriosas pretensions d'ella. L'experiència de la chica que abandona el poble sense un avís i l'experiència de l'alcohol, la borrachera i el tabac es complementen en el nou treball d'Hans: una ocupació repetitiva i monòtona en un taller llimant metal.

Aixina va conéixer, potser massa pronte, una part del misteri amorós, que contenia poca dolçor i molta amargura. Varen passar dies plens de queixes infructuoses, recorts anhelantes i pensaments desconsolados; nits en les que els clapits del seu cor i l'angoixa no li deixaven dormir o li sumien en horribles malensomis; somis en els que la incomprendida agitació de la seua sanc es reflectia en monstruosas imàgens de terror, en braços mortíferos que li rodejaven, en animals fantàstics en ulls ardents, en abismes vertiginosos, en jagantescs ulls de fòc. En despertar, Hans es trobava solament, envolt en la soletat de les fredes nits d'autumne, anhelant el seu amor, i desesperat s'abraçava al seu coixí empapat de llàgrimes.
Li semblava que Emma havia estat molt prop de tot lo desijable i tota la màgia d'este món, i que se li havia escapat a traïció.

El regrés al poble d'orige significa per a Hans la seua degradació social: la falta de creativitat i de lo dionisíaco li conduïxen a mantindre el mateix estatus que el seu pare a pesar dels llarcs anys de dedicat estudi. La seua mort és el fi d'una vida arruïnada per la severitat educativa conformant una crítica social molt gran d'un autor que va viure també una estància en el seminari fins que ho abandonara i que va tindre, com Hans, tentatives suïcides fallanques.

A la seua mort l'interés per Hans torna a despertar en el llogaret: l'interés per la vida que va poder ser i no va ser, l'home de renom que no va conseguir conformar-se. Per mig del personage del sabater pero, especialment, per la tristor i el dolor que acompanya constantment a l'obra, Hermann Hesse arremet contra els excessos educatius i el disciplinamiento exacerbado del caràcter infantil; entona una vora per la vida pausada, pel fruïment de l'existència en cada moment i pel creiximent personal lliure.

Crítica a l'obra

És la segona novela que va escriure i ya té totes les qualitats que despuix varen fer famosa l'obra de l'alemà, per eixemple, sempre li dedica especial atenció a les estacions, la naturalea i els paisages.

baix les rodes oferix una visió sòbria pero soberba del món adolescent mostrant la dicotomia dominant en la vida d'Hans: el triumfo acadèmic i el fracàs humà com ser humà. La transformació d'Hans a lo llarc de la novela és desmoralizante, humana i tràgica. Primer, Hesse fa recalcament en la cantitat de portes que se li òbrin a Hans per ser tan dedicat a l'estudi; despuix mostra com se li van tancant a mida que Hans es dona conte de que l'estudi s'ha convertit en una obsessió que no sap explicar. Hesse utilisa una metàfora sobre la societat en representar-la com un carro en rodes que arrastra a tot aquell que es meta en el seu camí i que no tinga la suficient convicció pròpia com per a fer-se a un costat.

La novela conté certa càrrega biogràfica en haver rebut l'autor formació en un seminari.

Referències

  • Maria-Felicites Herforth: Erläuterungen zu Hermann Hesse, Unterm Rad. Bange, Hollfeld 2011, ISBN 978-3-8044-1932-2 (Königs Erläuterungen und Materialien, Band 17, Neuausgabe).
  • Klaus Johann: Grenze und Halt: Der Einzelne im „Haus der Regeln“. Zur deutschsprachigen Internatsliteratur. Winter, Heidelberg 2003, ISBN 3-8253-1599-1, S. 94–205 (Inhaltsverzeichnis (PDF)).
  • Alexander Klaehr: Wie Schüler unter die Räder kommen. Zur Aktualität der Schulkritik in H. H. s Roman „Unterm Rad“. In: Kritische Ausgabe, Nr. 18 (Thema „Familie“), Bonn 2010 ([enllaç trencat]).
  • Volker Michels (Hrsg.): Hermann Hesse „Unterm Rad“ −  Entstehungsgeschichte in Selbstzeugnissen dones Autors. Suhrkamp, Frankfurt am Main 2008, ISBN 978-3-518-45883-9.
  • Georg Patzer: Lektüreschlüssel Hermann Hesse „Unterm Rad“. Reclam, Ditzingen 2004, ISBN 3-15-015340-9 (Reclams Universal-Bibliothek, Band 15340).