El baixó[1] (anglés: dulcian, curtal; alemà: Dulzian; francés: douçaine; holandés: dulciaan; italià: dulciana; portugués: baixão) és un instrument musical de vent-fusta utilisat principalment en el Renaixença. Consistix en un tubo llarc de secció cònica perforat en dos canals paralels, en un dels extrems dels quals s'inserta un tudel de coure de forma curva en el que a la seua volta s'encaixa una canya o lengüeta doble en la que es fa sonar l'instrument. Posseïx forats i un parell de claus per a facilitar la digitacó.

Erro al crear miniatura:
Baixó, XVII, Museu de la Música de Barcelona
Diferents tons de baixons

Si be se solia fabricar en diferents tamanys formant tota una família instrumental, que incloïa els menuts bajoncillos per a les tesituras més agudes, el model més típic reforçava la llínea del baix de la polifonia en les capelles renaixentistes (funció de la que procedix el seu nom[2]), sonant junt al restant d'instruments de vent dels ministriles (cornetto, chirimía, sacabuche, flauta de pico) i acompanyant als salmistas en els oficis eclesiàstics. Va aplegar al seu màxim auge entorn a 1600, en intérprets destacats com Bartolomé de Selma i Salaverde.

Encara que durant el XVII les seues funcions varen ser assumides en casi tota Europa pel seu successor natural, el fagot, en la música eclesiàstica hispana el baixó va tindre una llarga permanència, convivint inclús durant sigles en aquell.

Segons l'obsoleta definició de l'Enciclopèdia Espasa, tal volta reflex d'una tradició encara no del tot desapareguda al voltant de l'any 1900, el baixó posseïa "pabelló de metal", "va ser inventat per Rigibo en 1780 i s'utilisava per a acompanyar la vora plana".[3] No obstant, cal esperar a la segona mitat del XX per a que l'instrument siga recuperat en el context de l'interpretació de la música antiga en instruments originals.

La paraula baixó designa també un registre de l'orgue.


Referències

  1. ↑
  2. ↑ Diccionario Enciclopédico Popular Ilustrado Salvat (1906-1914).
  3. ↑ Enciclopedia Universal Ilustrada Europeo-Americana Espasa-Calpe.


Vore també


Bibliografia

  • Waterhouse, William (2003). The Bassoon. Kahn and Averill. ISBN 1-871082-68-4 (en anglés).
  • Beryl Kenyon de Pascual: A Further Updated Review of the Dulcians (Baixó and Bajoncillo) and Their Music in Spain, The Galpin Society Journal pp.87–116 (Apr. 2000)

Enllaços externs