Bagual
En la Patagonia d'Argentina, Chile, Riu Gran del Sur i en Uruguay es denomina bagual a l'animal equí o vacú que s'ha tornat cimarrón o feral, també aplicable als cans asalvajados en el camp per abandó o pel seu propi instint. Açò és, que s'ha fet salvage evitant la presència humana. Es tracta o d'eixemplars d'orige domèstic que -per una eventualitat- han quedat lliures, o d'animals engendrats en estat salvage. Este últim és el cas de la major part de les tropillas de baguales patagónicos, que tenen un orige històric, del que hi ha abundant registre documental ya des de el XVIII. Per lo general els baguales habiten en planures poc freqüentades, monts escarpados o boscs impenetrables.
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom prové, segons la RAE, d'un caquique principal querandí, Bagual (també cridat Miniti), que va viure en l'época de la segona fundació de Buenos Aires per Juan de Garay (1580). Bagual, havent segut -una i una atra volta- entregat en encomana, capturat i cristianizado, es va desprendre del jou espanyol en numeroses ocasions, prenent l'alternativa de viure lliure en les pampes i realisar correries contra els conquistadors europeus, fins que en 1642 ho varen matar les tropes que ho perseguien.[1]
Alguns folcloristas que estudien la cançó baguala fan provindre la paraula bagual de cahuel, una expressió en mapudungun (idioma dominant en les pampes durant el XIX) per a designar al cavall en general (kawellu o kawell);[2] no obstant, esta etimologia és considerada "impossible" per Rodolfo Lenz.[3]
Atres usos de la paraula
[editar | editar còdic]Fins a hui en Uruguay l'expressió "guanyar els baguales" significa fugir o posar-se a bon recapte. El terme bagual és utilisat també en Argentina, Bolívia, Chile, Riu Gran del Sur i en Uruguay,[4] s'usa en un sentit general per a referir-se als sementals bravíos i els potros encara no domats. En Paraguay, Argentina, Uruguay i Riu Gran del Sur és ademés sinònim de incivilizado i grosser. En Chile, aixina mateix, es referix a una persona bruta i botarate. Ademés, en Riu Gran del Sur també pot ser algú que estiga vestit de Gaucho
El terme també ha donat orige a la paraula "baguala", que es referix a un tipo de cançó gaucha de to trist, centrada en la soletat del arreo, que és especialment popular en el noroest d'Argentina. Allí es diu "bagualeros" als que la canten (a diferència de lo que ocorre en Patagonia, a on "bagualero" és un caçador de bous bahuales).
El terme és utilisat en freqüència per empreses de Sudamérica per a simbolisar un esperit lliure i que fluïx des de la vida afaenada cap a la naturalea, per eixemple en la marca Bagual de llana Patagónica i textils de llana.
Cavalls baguales
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Cavall cimarrón.
Són baguales els potros i cavalls salvages que habiten en la Patagonia continental, Terra del Fòc i Illa Riesco, a on formen tropillas que habitualment són encapçalades per una egua dominant.
En Argentina encara sobreviurien uns 1.500 eixemplars originaris en Baïa Onelli i Península Avellaneda, en la Província de Santa Creu. També hi ha informació de 15 mil cavalls baguales vivint en l'àrea Huemules del Valle Mascarello, en el Parc Nacional Els Glaciars, lo que alça preocupació per la seua possible pressió sobre les espècies autòctones.[5]
En Chile s'estima que els cavalls Baguales tenen una població d'alguns centenars, en la seua majoria presents en l'illa de Terra del Fòc i en el Parc nacional Torres del Paine, on varen passar a ser patrimoni i es realisen albiraments guiats [6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Martha Bechis. Peces d'etnohistoria del sur suramericà. CSIC, 2008, p. 87.
- ↑ Comentari de Cucho Marquez. flolkloredelnorte.com.ar
- ↑ Plantilla:DiccEtimLenz
- ↑ «RAE Bagual».
- ↑ Fauna del Parc Nacional Els Glaciars.
- ↑ «Les cavalls salvages de la Patagonia».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bagual» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.