Anar al contingut

Baby Ray (cràter)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Baby Ray (cràter)
Image presa des del Apolo 16. Baby Ray apareix dalt a la dreta, al norest de South Ray.

Baby Ray és un minúscul cràter llunar situat en les Terres Altes de Descartes, fotografiat des de la superfície del satèlit pels astronautes del Apolo 16. El nom del cràter va ser adoptat formalment per l'Unió Astronòmica Internacional en 1973.

Entorn de Baby Ray, localisat en el centre del quadrant superior esquerre de l'image (Llunar Topophotomap 78D2S1)

El mòdul llunar Orion de l'Apolo 16 va aterrisar entre els cràters North Ray i South Ray el 21 d'abril de 1972. Els astronautes John Young i Charles M. Duke varen explorar l'àrea entre els cràters en el transcurs de tres EVAs utilisant un Llunar Roving Vehicle o rover. Es varen acostar a South Ray en la EVA 2, en l'Estació 4 (ubicada en el cràter Cinc), a uns 3,9 km al sur del lloc d'aterrisage, per a lo que varen passar a alguna cosa menys d'1 km a l'est de Baby Ray.

El cràter Baby Ray té aproximadament 170 m de diàmetro,[1] en un lluent de sistema de marques radials de materials eyectados.

Baby Ray pertany a la Formació Cayley, del Periodo Ímbrico,[2] encara que el cràter en sí és molt més recent (del Periodo Copernicano).

Denominació

[editar | editar còdic]
Localisació del punt d'aterrisage del Apolo 16

El nom de Baby Ray fa alusió als rajos del seu sistema de marques radials; al seu chicotet tamany; i a la seua situació en els voltants de South Ray, del que sembla una còpia en miniatura. Té el seu orige en les denominacions topogràfiques utilisades en el full a escala 1/50.000 del Llunar Topophotomap en la referència "78D2S1 Apollo 16 Landing Area".

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Apollo 16 Landing Area, 78D2S1(50), NASA Llunar Topophotomap. Published by The Defense Mapping Agency, November 1974. Available from Llunar and Planetary Institute.
  2. Geologic Map of the Apollo 16 (Descartes) Landing Area [1] archivat en Wayback Machine. by Apollo Field Geology Investigation Team (D. P. Elston, E. L. Boudette, J. P. Schafer), Servici Geològic dels Estats Units, abril de 1972