Anar al contingut

Autotrónica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Autotrónica és una branca de l'ingenieria automotriz que integra l'electrònica, la mecatrónica i l'informàtica en el disseny, diagnòstic, control i optimisació dels sistemes automotrices moderns. El seu nom prové de la combinació de les paraules automòvil i electrònica, i representa el conjunt de tecnologies aplicades als vehículs per a millorar el seu funcionament, seguritat, eficiència i confort.[1]

Història

[editar | editar còdic]

El desenroll de la autotrónica va començar a consolidar-se en les últimes décades de el XX, quan els vehículs varen escomençar a incorporar sistemes electrònics més complexos com a unitats de control electrònic (ECU), sensors i actuadors. La necessitat de complir normatives ambientals, millorar el consum de combustible i aumentar la seguritat va dur a una progressiva automatisació de l'automòvil.[1][2]

Àrees d'aplicació

[editar | editar còdic]

Els especialistes en autotrónica treballen en àrees com:

  • Sistemes d'injecció electrònica de combustible
  • Sistemes d'encés electrònic
  • Control d'emissions (EGR, EVAP, catalisadors)
  • Diagnòstic a bordo (OBD, OBD-II, protocols CAN)
  • Instrumentació electrònica i sensors
  • Control electrònic de transmissions
  • Sistemes d'assistència al conductor (ADAS)
  • Electromovilidad i vehículs híbrits/elèctrics[3]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Bosch, R. (2019). Manual de tecnologia de l'automòvil (5.ª ed.). Edicions Bosch.
  2. Rodríguez, J. & González, M. (2015). Autotrónica: Fonaments i aplicacions. Paraninfo.
  3. Society of Automotive Engineers (SAE International). (2020). Introduction to Modern Automotive Electronics and Systems. SAE Technical Paper Séries. Recuperat de www.sae.org


Referències

[editar | editar còdic]