Automixis
Automixis[1] és un terme que cobrix varis mecanismes reproductius, alguns dels quals són partenogenéticos.[2]
La diploidía podria restaurar-se duplicant els cromosomes sense divisió celular ans que comence la meiosis o en acabant de que es complete la meiosis. Açò es coneix com un cicle endomitótico. Açò també pot succeir per la fusió dels dos primers blastòmers. Atres espècies restauren la seua ploidía per mig de la fusió dels productes meiòtics. Els cromosomes poden no separar-se en una de les dos anafases (cridada meiosis restitutiva) o els núcleus produïts poden fusionar-se o un dels cossos polars pot fusionar-se en l'òvul en algun moment durant la seua maduració.
Alguns autors consideren totes les formes de automixis sexual ya que impliquen recombinació. Molts uns atres classifiquen les variants endomitótiques com a asexuals i consideren els embrions resultants partenogenéticos. Entre estos autors, el llindar per a classificar l'automixis com un procés sexual depén de quàn s'unixen els productes de l'anafase I o de l'anafase II. El criteri per a la "sexualitat" varia de tots els casos de meiosis restitutiva,[3] a aquells a on els núcleus es fusionen o solament aquells a on els gamets són madurs en el moment de la fusió.[2] Els casos de automixis que es classifiquen com a reproducció sexual es comparen en l'autofecundaació en els seus mecanismes i conseqüències.
La composició genètica de la descendència depén del tipo de apomixis que tinga lloc. Quan l'endomitosis ocorre abans de la meiosis[4][5] o quan ocorre la fusió central (meiosis restitutiva de l'anafase I o la fusió dels seus productes), la descendència obté tot[6] en més de la mitat del material genètic de la mare i l'heterocigositat es conserva principalment[7] (si la mare té dos alels per a un locus, és provable que la descendència obtinga abdós). Açò es deu a que en l'anafase I els cromosomes homòlecs estan separats. L'heterocigositat no es conserva per complet quan es produïx el creuament en la fusió central.[8] En el cas de la duplicació premeiótica, la recombinació, si ocorre, es produïx entre cromátida germanes idèntiques.
Si es produïx una fusió terminal (meiosis restitutiva de l'anafase II o la fusió dels seus productes), una miqueta més de la mitat del material genètic de la mare està present en la descendència i la descendència és en la seua majoria homocigota.[9] Açò es deu a que en l'anafase II les cromátida germanes se separen i qualsevol heterocigositat present es deu al creuament. En el cas de l'endomitosis despuix de la meiosis, la descendència és completament homocigótica i té solament la mitat del material genètic de la mare.
Açò pot donar com a resultat que la descendència partenogenética siga única entre sí i de la seua mare.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2017).«Asexual but Not Clonal: Evolutionary Processes in Automictic Populations &#; Genetics».Genetics.206(2)
- 993–1009.doi:10.1534/genetics.116.196873.Consultat el 21 d'agost de 2018.
- ↑ 2,0 2,1 (1986).«Automixis: its distribution and status».Biological Journal of the Linnean Society.28(3)
- 321–9.doi:10.1111/j.1095-8312.1986.tb01761.x.
- ↑ «Intratetrad mating and its genetic and evolutionary consequences».Russian Journal of Genetics.41(4)
- 402–411.ISSN 1022-7954.doi:10.1007/s11177-005-0103-z.
- ↑ Cosín, Darío J. Díaz, Marta Novo, and Rosa Fernández. "Reproduction of Earthworms: Sexual Selection and Parthenogenesis." In Biology of Earthworms, edited by Ayten Karaca, 24:69–86. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 2011. https://doi.org/10.1007%2F978-3-642-14636-7_5.
- ↑ «Reproduction and the mechanism of meiotic restitution in the parthenogenetic lizard Cnemidophorus uniparens».Journal of Morphology.133(2)
- 139–165.ISSN 1097-4687.doi:10.1002/jmor.1051330203.
- ↑ «Genetic Polymorphism and Evolution in Parthenogenetic Animals. Ii. Diploid and Polyploid Solenobia Triquetrella (lepidoptera: Psychidae)».Genetics.79(3)
- 513–525.Consultat el 20 de decembre de 2011.
- ↑ «Molecular genetic evidence for parthenogenesis in the Burmese python, Python molars bivittatus».Heredity.90(2)
- 130–135.ISSN 0018-067X.doi:10.1038/sj.hdy.6800210.
- ↑ (2004).«Conditional Use of Sex and Parthenogenesis for Worker and Queen Production in Ants».Science.306(5702)
- 1780–3.doi:10.1126/science.1105453.
- ↑ «Consecutive Virgin Births in the New World Boid Snake, the Colombian Rainbow Boa, Epicrates maurus».Journal of Heredity.102(6)
- 759–763.doi:10.1093/jhered/esr080.Consultat el 17 de decembre de 2011.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Automixis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.