Auditori Nacional (Mèxic)
El Auditori Nacional és un centre cultural en la Ciutat de Mèxic. Es tracta del principal recint d'espectàculs en eixe país i un dels més importants en el món, segons diversos mijos especialisats.[1][2]
Es troba sobre l'avinguda Passejada de la Reforma i el carrer Arquímedes, enfront de la zona hotelera de la colónia Polanco, a un costat del Camp Mart i molt prop de l'estació Auditori de la Llínea 7 del Metro i la Llínea 7 del Metrobús del mateix nom. Va ser construït en els anys 1950 i posteriorment, va ser remodelat entre 1988 i 1991 a càrrec dels arquitectes Teodoro González de León i Abraham Zabludovsky.[3]
L'auditori acull una àmplia varietat de gèneros musicals, events de dansa i ballet i funcions de cine i òpera.[4]
Història
editar.jpg)
Es va construir en 1952 per órdens del president Miguel Alemà Valdés per a events eqüestres. La seua construcció es va concloure en 1953 per Adolfo Ruiz Cortines en un canvi en el seu us, ara destinat com a auditori municipal. D'eixe edifici solament es conserva el graderío dels dos primers pisos.[5] L'arquitecte Hugo Enrique Díaz More va ser l'encarregat de dirigir el proyecte i l'arquitecte Fernando Penya de fer-ho realitat, en l'ajuda dels ingeniers Óscar de Bon i Guillermo Salazar Polanco.
En 1989 va ser tancat al públic per a la seua remodelació integral, feta pels arquitectes Abraham Zabludovsky i Teodoro González de León.[3] Va ser reinaugurado el 6 de setembre de 1991 despuix de 18 mesos d'obra en el marc de la Convenció Mundial de Rotary International en una cerimònia presidida pel llavors president de Mèxic Carlos Salines de Gortari.[6]
L'edifici va ser ampliat en la seua capacitat, se li va revestir la seua frontera tractada en martelina (sagell de les obres d'abdós arquitectes), se li va millorar de la isóptica i instalacions en general i va ser proveït de millores acústiques[7] i equip escènic. En finalisar la remodelació, va quedar com un recint d'excelència internacional, tant per als artistes com per al públic.
Actualment conta en 9366 butaques, dos nivells d'estacionament i un escenari en 23 metros d'altura per 23 d'ample. L'administració de l'immoble va passar d'estar a càrrec del govern de Ciutat de Mèxic a un fideicomiso tripartit entre govern federal, govern de Ciutat de Mèxic i l'iniciativa privada.[8] L'event de reinauguración va córrer a càrrec de la Companyia Nacional de Dansa, del Cor i l'Orquesta de Belles arts.
Este escenari també va albergar les prens de possessió com presidents de Mèxic de Luis Echeverría Álvarez (1970) i José López Portillo (1976).[9]
Instalacions
editarEn el vestíbul de l'Auditori es realisen events i fires, té una vitrina en objectes d'interés deixats per els qui ahí s'han presentat. Dins estan les escultures Escenari 750 de Vicente Rojo, i el mural escultòric Teorema immòvil de Manuel Felguérez.
En el seu interior es troba integrat un orgue monumental, OMAN (Orgue Monumental de l'Auditori Nacional), que inclou un total aproximat de quinze mil siscentes flautes.[10]
En l'esplanada estan emplaçades les escultures La lluna de Juan Soriano, i Tres figures áureas de Teodoro González de León. Baix de les escalinates es va inaugurar una passejada de la fama en buidats en acer i chafades de les mans de varis artistes que s'han presentat en el recint.
L'Auditori Nacional conta en un recint altern cridat Lunario de l'Auditori Nacional, dissenyat per a concerts més íntims en un aforament d'aproximadament 1000 persones.
Vore també
editarReferències
editar- ↑ EsMas. «Auditori Nacional, el millor escenari del món». Archivat des d'el original, el 31 d'octubre de 2013. Consultat el 31 de juliol de 2013.
- ↑ «Auditori Nacional» (en espanyol). Mèxic és cultura. Secretaria de Cultura del Govern de Mèxic. Consultat el 29 de novembre de 2023.
- ↑ 3,0 3,1 «Auditori Nacional, un titán en molts secrets» (en és). Obres. Consultat el 2020-12-01.
- ↑ «Auditori Nacional» (en espanyol). Govern de la Ciutat de Mèxic. Consultat el 29 de novembre de 2023.
- ↑ Lloc oficial de l'Auditori Nacional,
- ↑ «Complix l'Auditori Nacional 15 anys despuix de remodelació». archiu. eluniversal. com. mx. Consultat el 2020-12-01.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 20 d'octubre de 2011. Consultat el 11 de setembre de 2009. Mexico's Auditori Nacional Eyes More Top Tiquet Ixes Rànquings with New Meyer Sound MILO System", nota en el lloc oficial de Meyer Sound
- ↑ "Auditori Nacional: Prestigi de Mèxic", nota en el semanari Zeta de Tijuana, autosuficient.
- ↑ «El ritual del poder». Consultat el 2 d'abril de 2016.
- ↑ [1]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Auditorio Nacional (México)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.