Atomisme llògic

L'atomisme llògic, hereu en molts aspectes del treball de Gottlob Frege en el XIX, és una doctrina filosòfica sostinguda per Bertrand Russell i Ludwig Wittgenstein durant la primera mitat del XX. Fundada sobre el rebuig del monisme idealiste de tipo hegeliano i sobre el reconeiximent d'un pluralisme irreductible en el món, l'atomisme llògic rep en Wittgenstein i Russell dos versions diferents. El nom "atomisme llògic" se li deu a Russell i apareix per primera volta en la seua obra La filosofia de l'atomisme llògic.

L'atomisme de Russell

En Frege i en la llògica de primer orde contemporànea, la veritat de les proposicions és funció dels elements que la constituïxen. Aixina, en analisar els seus elements és possible determinar el valor de veres de qualsevol proposició.

La tesis defesa per Russell és que estos elements últims són al mateix temps particulars, és dir, sons, imàgens, sensacions puntuals, i universals, els quals són els predicats i les relacions d'estos particulars. Els particulars i els predicats són els àtoms del nostre coneiximent, els constituents primitius que aprehendemos en el món i a partir dels quals s'elabora el nostre coneiximent. Aixina, l'atomisme llògic no és un atomisme físic, ya que intentem desprendre àtoms llògics que van a constituir el coneiximent, i no àtoms físics.

A partir dels particulars i dels predicats, i afegint-los els diferents conectors llògics, es torna possible formar una proposició. La proposició més simple és la proposició atòmica, constituïda únicament per un particular i per un predicat, de la forma F(a), que diu simplement que un particular a és F. Esta proposició es referix a un fet, el qual és el criteri de veres de la proposició.

Aixina, l'atomisme llògic està acompanyat d'una tesis ontològica: El món està constituït de fets. Estos fets són cert estat del món, són unitats discretes i independents de la voluntat humana. Els fets admeten també un anàlisis. Els fets atòmics corresponen a les proposicions atòmiques. I els fets més complexos corresponen a les proposicions complexes (les proposicions moleculars).

Es pot interpretar l'atomisme llògic com una reacció a la filosofia idealista d'Hegel, la qual Russell va rebre en la seua educació en Anglaterra i era defesa per neohegelianos com Bradley. Per als idealistes el tot té un privilegi ontològic i epistemològic sobre les parts. El tot és el subjecte de tota predicació (lo que nos du a la tesis criticada per Russell de les relacions internes), i és també l'objecte principal del nostre coneiximent. El coneiximent de les parts no és sino una abstracció del coneiximent de la totalitat.

La distinció que establix Russell entre els predicats i les relacions, novetat feta possible per la nova llògica i que la llògica tradicional fundada sobre el model de subjecte i predicat no podia vore, és sumament important per a comprendre la naturalea de l'error comés en la tesis de les relacions internes. En una proposició com "Pedro és més gran que Pablo", la llògica tradicional jujaria que "Pedro" és el subjecte de la frase, i que "és més gran que Pablo" és el predicat. Aixina, el ser més gran que Pablo es convertix en una propietat interna de Pedro, de la mateixa forma que Pedro és un home o un músic. En la llògica moderna, podem distinguir la proposició que diu que Pedro és un home, que li atribuïx un predicat a Pedro, de la que diu que és més gran que Pablo, que establix una relació entre dos térmens. Aixina, la relació és externa en la mida en que no és un predicat que pertany a Pedro. La relació no implica llavors una complexitat interna del subjecte, que pot ser un particular. I és essencial per a la teoria del coneiximent que tals relacions entre particulars siguen possibles, perque són estes les que permetran construir entitats més elaborades, com a objectes materials, obtinguts de l'associació de sensacions.

Russell sosté que existix un isomorfisme entre el nostre coneiximent i la naturalea del món. Pero açò no és cert més que per a un llenguage llògic perfecte, i no per al llenguage ordinari. En un llenguage perfecte, cada proposició atòmica que constituïx una proposició molecular correspon a cada fet atòmic que constituïx un fet complex. I la proposició molecular té la mateixa forma que el fet que descriu. Açò mostra la necessitat d'un anàlisis llògic del llenguage natural, el qual conté ambigüitats i és motiu d'errors filosòfics. És en este marc que s'inscriu la teoria dels tipos i la teoria de la descripció definida.

L'atomisme de Wittgenstein

Artícul principal → Tractatus logico-philosophicus.

Discípul i amic de Russell, Wittgenstein va desenrollar també una filosofia atomista llògica durant els anys de la seua joventut. Influït pel seu professor, i influint-ho a la seua volta, Wittgenstein propon en el Tractatus logico-philosophicus una teoria atomista considerablement diferent a la de Russell.

Afirma també que el món es compon de fets i "la proposició és una image de la realitat" que reflectix la seua estructura llògica. Pero contrari a Russell sosté que són els fets i no les coses els que són els àtoms llògics de la realitat. Cap anàlisis és possible més allà del fet; la cosa és inaccessible independentment del fet en el que apareix.

En la Construcció llògica del món de Rudolf Carnap apareixen elements que recorden el reducionisme de Frege i l'atomisme llògic. Carnap analisa la nostra representació del món com una posada en relació de proposicions protocolàries (que són formulació rigoroses d'una experiència sensible elemental) per mig de regles llògiques.

No obstant, l'atomisme llògic va ser despuix abandonat. Les crítiques a esta teoria haurien de vindre principalment del mateix Wittgenstein en els seus Investigacions filosòfiques, a on mostra que al llenguage no se li pot concebre com un simple reflex de l'estructura del món, i que tampoc pot ser millorat en la llògica.

Referències

• Russell, Bertrand, "La philosophie de l'atomisme logique" in Ecrits de logique philosophique, trad. Jean-Michel Roy, Paris, PUF, 1989 (1918)
• Wittgenstein, Ludwig, Tractatus logico-philosophicus, trad. Granger, Gallimard, 1993

Vore també

• Dissertació sobre l'art combinatori
• Begriffsschrift