Atmòsfera (disseny d'interiors)
La atmòsfera en el disseny d'interiors i l'arquitectura és la qualitat sensorial i emocional que emana d'un espai, configurada per l'interacció d'elements materials, lumínicos, sonors i simbòlics. Es tracta d'un «ambient sentit» que media entre la percepció i l'emoció de l'usuari, generant una experiència holística que transcendix lo merament funcional.[1][2]
En l'àmbit del interiorisme comercial, l'atmòsfera es convertix en un recurs estratègic per a comunicar l'identitat de marca, diferenciar la proposta de valor i generar experiències de compra memorables que favorixen la fidelisació de clients.[3]
Fonaments teòrics
[editar | editar còdic]Gernot Böhme i la nova estètica
[editar | editar còdic]El filòsof alemà Gernot Böhme (1937-2022) és un dels principals teòrics del concepte d'atmòsfera en l'àmbit de l'estètica i l'arquitectura. En la seua obra Atmosphäre: Essays zur neuen Ästhetik (1995) i Architektur und Atmosphäre (2006), Böhme propon l'atmòsfera com un «espai sentit» que no és ni purament objectiu (propietat de l'objecte) ni purament subjectiu (estat d'ànim de l'observador), sino que sorgix en la trobada entre abdós.[4] L'atmòsfera, segons Böhme, és allò que es «respira» en un ambient i que pot ser descrita en adjectius com a «acollidora», «tensa», «elegant», «melancòlica» o «carregada».
Per a Böhme, la tasca de l'arquitecte i del dissenyador d'interiors no és solament construir objectes o espais funcionals, sino «generar atmòsfera». Açò implica la capacitat d'articular elements com la llum, el color, els materials i el sò per a produir una experiència sensorial determinada.[5]
Peter Zumthor i l'atmòsfera arquitectònica
[editar | editar còdic]L'arquitecte suís Peter Zumthor (1943-), guanyador del Premi Pritzker en 2009, ha segut un dels principals divulgadores del concepte d'atmòsfera en la pràctica arquitectònica. En el seu llibre Atmòsfera: entorns arquitectònics – objectes circumdants (2006), Zumthor sosté que la percepció d'una atmòsfera ocorre en «dècimes de segon» i que esta sensació immediata és lo que definix la calitat d'un espai.[6]
Segons Zumthor, «quan entre a un edifici, veig un espai i percep una atmòsfera i, en dècimes de segon, tinc la sensació de lo que és».[7] Esta percepció immediata i emocional és per a Zumthor el núcleu de l'experiència arquitectònica. Les seues obres més reconegudes, com les Termes de Vals (1996) o el Kunsthaus Bregenz (1997), són citades com a eixemples paradigmàtics d'arquitectura que genera atmòsfera potents a través de la materialitat, la llum i la relació en l'entorn.[6]
Hermann Schmitz i la teoria de les atmòsfera
[editar | editar còdic]El filòsof alemà Hermann Schmitz (1928-2021), fundador de la Neue Phänomenologie, va explorar la noció d'atmòsfera com a «estats d'ànim» que s'experimenten de manera difusa i pre-reflexiva en l'espai. Schmitz concep les atmòsfera com a fenomens que no pertanyen ni al subjecte ni a l'objecte, sino que són «forces» que afecten al cos del subjecte en l'espai.[8] Este enfocament ha segut repres/représ i aplicat a l'àmbit arquitectònic per Böhme i atres autors.
Elements constitutius de l'atmòsfera
[editar | editar còdic]L'atmòsfera d'un espai interior es construïx a partir de l'articulació conscient de múltiples dimensions proyectuales:[9]
Llum
[editar | editar còdic]l'allumenament és un dels elements més determinants de l'atmòsfera. La llum natural i artificial, la seua temperatura de color (càlida, neutra o freda), la seua intensitat i la seua direcció configuren la percepció de l'espai. La llum pot generar sensacions d'amplitut, intimitat, calidea o severitat, i dirigir l'atenció cap a punts específics.[9] Peter Zumthor considera la llum com el seu «material de construcció clau»[6]
Color
[editar | editar còdic]La cromàtica activa emocions i comunica valors simbòlics. Colors càlits (rojos, taronges) estimulen i generen energia; colors frets (blaus, verts) transmeten calma i confiança. La paleta cromàtica d'un espai interior contribuïx de manera decisiva a la seua atmòsfera.[3]
Materialidad i textures
[editar | editar còdic]Els materials de revestiment, els pisos i les superfícies activen els sentits visual i tàctil. La fusta transmet calidea; el metal, modernitat; el formigó, sobrietat; els teixits, confort. La percepció tàctil de les superfícies —asproses, planes, rugosas, suaus— enriquix l'experiència atmosfèrica.[10]
Sò i acústica
[editar | editar còdic]El paisage sonor, incloent la música ambiental, l'aïllament acústic i els sons propis de l'espai (com la remor d'una cafeteria o el soroll del carrer), influïx en la percepció de l'atmòsfera. Un espai pot ser «sorollós» i vibrant o «silenciós» i seré.[3]
Aromes
[editar | editar còdic]L'olfat és un dels sentits més vinculats a la memòria i l'emoció. La presència d'aromes —com el café, la fusta, les flors o fragàncies específiques— pot definir l'atmòsfera d'un espai i crear associacions duradores en la marca.[3]
Vegetació
[editar | editar còdic]L'incorporació de plantes i elements naturals aporta frescura, vitalitat i conexió en la naturalea. La vegetació interior és un recurs cada volta més utilisat per a generar atmòsfera de benestar i sostenibilitat.[3]
Proporció i escala
[editar | editar còdic]La relació entre l'altura del sostre, l'esgambi de l'espai i la disposició del mobiliari definix la sensació d'amplitut o intimitat. Espais en sostres alts i oberts generen atmòsfera de grandiositat; espais més reduïts i acollidors inviten a l'intimitat i al recolliment.[6]
Vore també
[editar | editar còdic]- Disseny d'interiors
- Interiorisme comercial
- Storytelling espacial
- Màrqueting experiencial
- Experiència d'usuari
- Peter Zumthor
- Gernot Böhme
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Böhme, Gernot (2013). Atmòsfera: estètica com a teoria de la percepció, Sequitur.
- ↑ Zumthor, Peter (2006). Atmòsfera: entorns arquitectònics – objectes circumdants, Gustavo Gili.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 (2025).Proyectual D.(3)
- i020.doi:10.24215/30087473i020.
- ↑ Böhme, Gernot (1995). Atmosphäre: Essays zur neuen Ästhetik, Suhrkamp.
- ↑ Böhme, Gernot (2017). Atmospheric Architectures: The Aesthetics of Felt Spaces (en anglés), Bloomsbury.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Zumthor, Peter (2006). Atmòsfera: entorns arquitectònics – objectes circumdants, Gustavo Gili.
- ↑ (2009).Gustavo Gili.
- ↑ Schmitz, Hermann (1969). Der Gefühlsraum, H. Bouvier.
- ↑ 9,0 9,1 (2014).Psychology & Màrqueting.31(7)
- 472-488.doi:10.1002/mar.20709.
- ↑ (2007).International Journal of Retail & Distribution Management.35(9)
- 734-745.doi:10.1108/09590550710773273.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Atmósfera (diseño de interiores)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.