Athrotaxis laxifolia
Athrotaxis laxifolia, el cedre de Tasmania,[1] és una espècie arbòrea de la família de les Cupresáceas, endèmic de Tasmania en Austràlia, a on creix a 1.000-1.200 m d'altitut.[2][3]
Descripció
[editar | editar còdic]És una conífera siempreverde que alcança els 10–20 m d'alt, en un tronc de fins a 1 m de diàmetro. Les fulls són escamosas, 4–12 mm de llarc i 2–3 mm d'ample, colocades en forma d'espiral sobre les ramitas. Els cons són globosos oblongos, de 15–26 mm de llarc i 14–20 mm de diàmetro, en 14–18 escamas dispostes en espiral; maduren al voltant de sis mesos despuix de la polinisació. Els cons de polen tenen 3–5 mm de llarc.[2]
El seu estatis en forma selvada és poc conegut; és l'espècie més rara de les tres que componen el gènero Athrotaxis. En molts aspectes és una forma intermija entre el cedre de Tasmania (Athrotaxis cupressoides) i el cedre del rei Guillermo (Athrotaxis selaginoides), i existix la forta sospita de que siga un híbrit natural entre eixes dos espècies; no obstant, l'evidència genètica d'açò no és concloent.[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Fòra de la seua zona de distribució originària, es cultiva ocasionalment com arbre ornamental en Europa noroccidental. A pesar de ser el més rar dels tres en el seu estat selvat, és el Athrotaxis que es planta en major freqüència en cultius, encara que encara es veu només en les coleccions més grans; arbres en Irlanda han alcançat els 20 m d'alt.[4][5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Athrotaxis laxifolia va ser descrita per William Jackson Hooker i publicat en Icones Plantarum n.s.,: 2, t. 573. 1843.[6]
- Etimologia
Athrotaxis: nom genèric que prové de dos paraules gregues: athros = "ple", i taxis = "apany", en referència a la disposició de la superposició dels fulls.[7]
laxifolia: epítet compost llatío que significa "en fulls laxas".[8]
- Sinonímia
- Athrotaxis × doniana Henkel & W.Hochst. [9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Nom vulgar preferit en castellà, en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1. Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Farjon, A. (2005). Monograph of Cupressaceae and Sciadopitys. Royal Botanic Gardens, Kew. ISBN 1-84246-068-4
- ↑ Conifer Specialist Group 2000. Athrotaxis laxifolia
- ↑ Mitchell, A. F. (1974). A Field Guide to the Trees of Britain and Northern Europe. Collins ISBN 0-00-212035-6
- ↑ Tree Register of the British Isles
- ↑ «Athrotaxis laxifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 29 de març de 2015.
- ↑ «en Coníferes». Archivat des d'el original, el 22 de març de 2015. Consultat el 29 de març de 2015.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ «Athrotaxis laxifolia». The Plant List. Consultat el 29 de març de 2015.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Brown, M.J., J.B. Kirkpatrick and A. Moscal. 1983. An atles of Tasmania's endemic flora. Hobart: Tasmania Conservation Trust. ISBN 0-9599816-8-3.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Athrotaxis laxifolia» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Athrotaxis laxifolia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.