Atelopus carbonerensis
La ranita groga de la carbonera (Atelopus carbonerensis) és una espècie de sapo que habita en la regió andina de Veneçola. Sent en l'actualitat l'espècie més amenaçada de Veneçola. Sense protecció alguna, es troba en perill imminent d'extinció.
Distribució
[editar | editar còdic]La ranita groga de la Carbonera és endèmica dels Vages veneçolans. És coneguda solament de la seua localitat típica, La Carbonera, en el bosc de Sant Eusebio de l'Estat Mèrida, ubicada a 2.330 m s. n. m., a on habita boscs nuvolats sense intervindre.
Característiques
[editar | editar còdic]La granota de la carbonera és una espècie molt chicoteta i d'aspecte allargat. Els mascles que alcancen un tamany entre 3,90 i 4,60 cm són generalment més chicotets que les femelles que ronden els 4,37 i 5,30 cm. La seua esquena és uniformemente groc en taques negres i marrons al voltant dels narius, i ocasionalment, sobre atres parts del cos. La superfície posterior de la pancha és escarlata, els seus membres posteriors són llarcs i fins i sobre la pell de l'esquena es poden distinguir alguns tubèrculs.
Situació actual
[editar | editar còdic]Varen passar de ser animals extremadament abundants a pràcticament desapareguts del seu hàbitat natural. A principis dels anys 70 era comú vore decenes d'individus secs i esclafats per vehículs en la carretera que conecta la ciutat de Mèrida en la Azulita. En 1991, despuix d'un reconeiximent de l'hàbitat i entrevistes en pobladors locals, no es va conseguir localisar ni un sol eixemplar. L'últim albirament registrat es va produir el 13 d'agost de 1998, quan el geógrafo Carlos Dávila va compartir dos fotografies de la ranita que ell va tindre la fortuna d'observar.
A mitan dels 2000, llauradors locals contaven anècdotes de trobades en la ranita pero despuix de numeroses busques no es varen trobar indicis d'ella. A conseqüència d'açò, es va témer que l'espècie es trobara extinta.
Redescubrimiento
[editar | editar còdic]El 23 d'agost de 2014 (16 anys despuix de l'últim albirament), Fernando Dugarte, membre del Proyecte Atelopus de la Fundació AndígenA, va donar en un eixemplar. La fotografia va confirmar que la granota avistar corresponia en la descripció de l'espècie. Un atre eixemplar en la mateixa localitat va ser trobada per Dugarte el 7 de decembre de 2021. En 2023 es va publicar el primer treball d'investigació de la reaparició de la ranita.
Principals amenaces
[editar | editar còdic]Són moltes les amenaces. Reducció de l'hàbitat, contaminació dels cursos d'aigües, introducció d'espècies exòtiques depredadores (com el salmón que s'alimenta dels taperots de la ranita), captura per coleccionistes i comerciants (se sap de traficants que l'han oferit en venda en Estats Units i en Alemània). No s'ha pres cap mida protectora.
Població
[editar | editar còdic]És un animal extremadament escàs en l'actualitat. Es desconeix l'existència d'alguna població selvada.
Referències
[editar | editar còdic]2. Barri-Amorós, C. L., Torres, D. A., & F. Dugarte. 2024. De l'extinció a la resurrecció: el cas del sapito groc de la Carbonera, Atelopus carbonerensis. Págs.: 76-87, en: Atelopus ¿un gènero en vies d'extinció?, edició especial Revista Explora. Caracas, Veneçola.[1]
3. Barri-Amorós, C. L., & D. Torres. 2023. Atelopus carbonerensis Rivero, 1974: a long-awaited rediscovery through citizen science. Reptils & Amphibians, 30(1): 1-4.[2]
4. Torres, D. A., & C. L. Barri. 2001. Atelopus carbonerensis. Herpetological Review, 32(1):179.[3]
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Atelopus carbonerensis.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Atelopus carbonerensis.- Este artícul conté una traducció derivada de «Atelopus carbonerensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.