Astrocaryum aculeatum
Astrocaryum aculeatum G.Mey.1818 és una palma nativa de la Amazònia, la conca del Orinoco i de Trinitat i Tobago.[1] Es coneix en el nom de tucumã o tucumá.[2] En Veneçola, rep els noms comuns de cumare, alcoyure o acaguru.[3]
Descripció
[editar | editar còdic]El tronc és solitari de 15 a 28 m d'altura i 30 a 35 cm de diàmetro, en espines negres de 15 cm de llarc. La corona té de 16 a 20 fulls erectas en forma de palmito, en raquis de 4,5 a 5,5 m de llongitut, en 60 a 150 parells de pinnas cada una. Inflorescència erecta en pedúncul d'1,5 m, dioica en flors de 3 pétals color vino tinto. Fruts en arracades de 250, obovoides, cada u de 6 a 8 cm de llarc en un pico en l'àpiç, per 4 a 5,5 cm de diàmetro, color vert i en madurar groc, anaranjado o café; endocarpi de 5 per 3,5 cm en una llavor de 7 mm de gruixa.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]En zones baixes de terra ferma tant en selves humides com en bosc de galeria en la Amazònia entre 100 i 500 m d'elevació; absent en gran part de les zones rocoses de Guainía. A sovint és plantada o conservada en les chacras. En l'occident de l'Amazònia des de Veneçola fins a Perú i l'occident de Brasil.[4] Creix en terrenys ben drenados a menys de 900 m s. n. m. Es propaga per mig de llavors i freqüentment és sembrada en horts en associació en atres plantes.
Propietats
[editar | editar còdic]La fruta del tucumá té un efecte geroprotector, antioxidant, antiinflamatorio, antimicrobiano i potencialment antitumoral, per lo que podria tindre potencial farmacològic, d'acort a estudis de la Universitat Federal de Santa María i de la Universitat de l'Estat de l'Amazones.[2]
Usos
[editar | editar còdic]Oli
[editar | editar còdic]El frut de tucumá es compon d'un núcleu leñosa de color casi negre, que conté una pasta d'armeles blanc, llavor oleaginosa, molt dur i cobert en una pasta de color groc-taronja, i poca consistència aceitosa. Hi ha dos tipos d'olis són produïts per este frut: l'oli de la polpa externa i l'oli de les armeles.[5]
Indústria cosmètica
[editar | editar còdic]La polpa de tucumá com a oli s'utilisa per a la fabricació de sabó. Per les seues propietats riques en àcits grassos omega 3,6 i 9, l'oli és molt utilisat en cosmètica per a la hidratació de la pell, locions per al cos i productes per al cabell danyat.[6]
L'oli extret de la polpa conté 25,6% de #àcit grassos saturats i #àcit grassos insaturados 74,4% compostes de #àcit palmítico, esteárico, oleico, linoleico. Com és rica en #àcit grassos omega 3, 6 i 9, és una bona crema hidratante i s'utilisa en cosmètics hidratantes de la pell, locions corporals, i productes per al cabell danyat. També és un excelent emoliente que s'estén be. El valor de betacaroteno (que és 180 a 330 miligrams / 100 g d'oli) es concentra més en l'oli que en la polpa.[7]
Artesania i gastronomia
[editar | editar còdic]Les fibres dels cogollos o fulls jóvens són usades per a fabricar hamacas, chinchorros, rets de peixca, cistelles, polseres, cuerdo, arcs i atres artículs; en el raquis els indígenes fabriquen fleches i en este i les pinnas eventualment fan graneres.
El mesocarpi del frut i la llavor són comestibles. Del frut es poden fer sucs i de la llavor s'extrau oli.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Astrocaryum aculeatum va ser descrita per Georg Friedrich Wilhelm Meyer i publicat en Primitiae Florae Essequeboensis . . . 265. 1818.[8]
Astrocaryum: nom genèric que deriva del grec astron = "estrela", i karion = "anou", en referència al patró en forma d'estrela de les fibres al voltant dels poros del endocarpi.[9]
aculeatum: epítet latino que significa "espinós".[10]
- Sinonímia
- Astrocaryum chambira Burret
- Astrocaryum tucuma Mart.
- Astrocaryum aureum Griseb. & H.Wendl. in A.H.R.Grisebach
- Astrocaryum candescens Barb.Rodr.
- Astrocaryum princeps Barb.Rodr.
- Astrocaryum princeps var. aurantiacum Barb.Rodr.
- Astrocaryum princeps var. flavum Barb.Rodr.
- Astrocaryum princeps var. sulphureum Barb.Rodr.
- Astrocaryum princeps var. vitellinum Barb.Rodr.
- Astrocaryum jucuma Linden
- Astrocaryum manaoense Barb.Rodr.
- Astrocaryum macrocarpum Huber[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1888) [1] (en en), Collier.
- ↑ 2,0 2,1 «Tucumã, la fruta de la salut» (en és). ECOticias.com. Consultat el 2021-09-28.
- ↑ Malaret, August (1970). (en espanyol), Madrit: Comissió Permanent de l'Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola, pp. vii + 569.
- ↑ García (2013). , Bogotà:Facultat de Ciències-Institut de Ciències Naturals. Universitat Nacional de Colòmbia 244 pp.. ISBN 978-958-761-611-8.
- ↑ PESCE, Celestino. Oleaginosas dona Amazônia. –Belém: Museu Paraense Emilio Goeldi, 2009.
- ↑ BORA, P. S. et. al.: Characterization of the oil and protein fractions of tucuma (Astrocaryum vulgare Mart) fruit. 2001, Ciència i Technologia Alimentària, Orense, Espanha, v. 3, n. 2, p. 111-116.
- ↑ BORA, P. S. et. al.: Characterization of the oil and protein fractions of tucuma (Astrocaryum vulgare Mart) fruit. 2001, Ciència i Technologia Alimentària, Orense, Espanha, v. 3, n. 2, p. 111-116.
- ↑ «Astrocaryum aculeatum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 21 de març de 2015.
- ↑ (J. Dransfield, N. Uhl, C. Asmussen, W.J. Baker, M. Harley and C. Lewis. 2008)
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Sinònims en Kew Consultat el 31 de juliol de 2009
- Galeano, Gloria. 1991. Les palmes en la regió de Araracuara. Bogotà: Tropenbos. ISBN 95-95378-3-9
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Imàgens en Google
- Este artícul conté una traducció derivada de «Astrocaryum aculeatum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.