Anar al contingut

Astrid Lindgren

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Astrid Lindgren
Per a atres usos d'este terme vore Astrid.


Astrid Lindgren, de fadrina Astrid Anna Emilia Ericsson (Vimmerby, 14 de novembre de 1907-Estocolm, 28 de giner de 2002), va ser una escritora sueca creadora del personage lliterari Pippi Calzaslargas.

Biografia

[editar | editar còdic]

Va nàixer en la granja Näs, prop de Vimmerby (Småland), al sur de Suècia, el 14 de novembre de 1907,[1]segona filla de Samuel August Ericsson i Hanna, de llinage de fadrina Jonsson.[2]Va créixer junt a dos germanes i un germà.[3]

Als setze anys (1924) es va amprar en un diari local en la ciutat de Vimmerby.[4] Dos anys despuix es va quedar embarassada del director del periòdic, que era trenta anys major que ella.[5] El seu nom era Reinhold Blomberg, estava casat i tenia sèt fills.[4] En eixa época en Suècia l'infidelitat estava penalisada per llei.[6] Reinhold va voler divorciar-se per a casar-se en ella, pero ella es va negar i es va mudar a Estocolm. Per a poder tindre el fill com a mare fadrina, Astrid va tindre que desplaçar-se a Copenhague. Allí va donar a llum al seu fill als díhuit anys i ho va deixar en acolliment a una família, per a poder tornar a Estocolm a treballar i estudiar, mentres aforrava per a anar a visitar-ho. Als tres anys, la mare d'acolliment va emmalaltir. D'una atra part, el pare del chiquet ya havia resolt els seus problemes en la justícia. Per lo que Lars, que aixina es dia el chiquet, va poder ser cuidat pels pares de Astrid en Näs, fins que ella es va estabilisar laboralment. Des de 1928 va treballar com a secretària en el Real Club de l'Automòvil (Kungliga Automobil Klubben). En 1931 es va casar en Sture Lindgren, cap de l'empresa en la que treballava.

En 1934 va nàixer la seua filla Karin. Mentres esta creixia, Astrid enviava texts nadalencs i atres històries curtes a periòdics locals. Als sèt anys, Karin va sofrir una neumonia i li va demanar a la seua mare que li relatara les històries de Pippi Calzaslargas. "El nom era molt loco i l'història va prendre el mateix camí",[7] diria Astrid després sobre el naiximent del conegut personage.

Varen passar els anys i Astrid va escriure eixes històries per a obsequiar-li-les a Karin el dia del seu dècim natalici. Eixe mateix any (1944) va enviar el manuscrit a una editorial sueca, que ho va rebujar. En setembre va obtindre un segon premi, lo que comportaria la publicació del seu primer lliure Cartes de Britta Mari. Entusiasmada pel premi, va revisar el manuscrit de Pippi i ho va presentar a l'any següent a un concurs de la mateixa editorial. Rabén & Sjögren, hui la principal editorial de llibres infantils en Suècia, va assumir la responsabilitat i va publicar Pippi Calzaslargas en 1945. Hui en dia és una escritora traduïda a molts idiomes i està entre les autores infantils més llegides del planeta, junt a Enid Blyton, Hans Christian Andersen i els germans Grimm.



En 1958 va rebre el Premi Hans Christian Andersen, considerat el Nobel de lliteratura infantil i jovenil.[8]

En 1994 va rebre el Premi Right Livelihood, cridat també Premi Nobel Alternatiu, en el parlament de Suècia.[9]

Va morir el 28 de giner de 2002 en Estocolm.[10] Havia vixcut en el mateix apartament a on va fallir des de 1941. Va fallir a causa d'una infecció vírica, despuix de quedar-se cega i casi completament sorda. El seu funeral va tindre lloc en el Storkyrkan de Gamla stan. Varen assistir el rei Carlos XVI Gustavo, la reina Silvia i atres membres de la família real, i el primer ministre Göran Persson. La cerimònia va ser descrita com "lo més semblat a un funeral d'Estat".[11]

En 2018, la directora de cine, guioniste i actriu danesa Pernille Fischer Christensen va realisar el drama biogràfic Descobrint a Astrid interpretat per Alba August.

Obra

[editar | editar còdic]

Era una gran defensora dels animals,[12][13][14] i de les teories feministes.[15][16][17][7] La seua série més coneguda[18][19] és provablement la de Pippi Långstrump (Pippi Calzaslargas o Pippi Miges Llargues), sobre la que es va rodar una no menys famosa série de televisió; pero també va escriure llibres rellevants entorn a personages,[20] com Lotta, Karlsson på taket (Karlsson en la teulada), Emil, Madicken i Kalle Blomquist. Les seues noveles Karlsson på taket (Karlsson baix sostre), desenrollades en ple centre d'Estocolm durant els anys cinquanta, varen alcançar un èxit particular en Rússia. Les seues tres obres més tardanes, si be són considerades com a lliteratura infantil, contenen reflexions profundes sobre la relació entre chiquets i adults, aixina com l'acceptació de les pròpies pors i la mort: Mio, min Mio (Mio, el meu fill Mio), Bröderna Lejonhjärta (Els Germans Cor de #León) i Ronja Rövardotter (Ronja, la filla del bandoler). Estes tres obres varen ser filmades també per #cineaste suecs.

Obres editades en espanyol

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Anexe:Bibliografia de Astrid Lindgren.


(Segons la Biblioteca Nacional d'Espanya, en sèu en Madrit).[21]

  • Pippi Miges Llargues (Pippi Långstrump); Una aventura de Pippi; Pippi en les mars del sur; Pippi s'embarca, etc.
  • Miguel el trabucant; Noves aventures de Miguel; Una atra volta Miguel, etc.; en les obres originals, el personage es diu Emil.
  • Cartes de Brita Mari
  • El gran detectiu Blomquist (Mästerdetektiven Blomkvist)
  • Nils Karlsson, l'enanito (Nils Karlsson-Pyssling flyttar in).
  • Els germans Cor de #León (Bröderna Lejonhjärta)
  • Karlsson de la teulada (Karlsson på taket)
  • Kati en Itàlia; Kati en París; Kati en Amèrica
  • Madita i Lisabet; Mira, Madita: ¡està nevant!
(Madicken en l'original.)

Traduccions

[editar | editar còdic]

En 2012, els llibres de Lindgren s'havien traduït a 95 idiomes i variants llingüístiques diferents. Ademés, el primer capítul de Ronja, la filla del bandoler s'ha traduït al llatí. Fins a 1997 s'havien publicat internacionalment un total de 3.000 edicions dels seus llibres,[22] i en tot lo món els seus llibres havien venut un total de 165 millons d'eixemplars.

Premis i reconeiximents

[editar | editar còdic]
  • Dama de l'Orde del Somriure (República de Polònia).[23]

Política

[editar | editar còdic]

En 1976 es va produir un escàndal en Suècia quan es va fer públic que el tipo impositiu marginal de Lindgren havia pujat al 102 %. Açò es coneixeria com el "efecte Pomperipossa", per un artícul que va publicar en Expressen el 3 de març de 1976,[24] titulat Pomperipossa in Monismania, en el que atacava al Govern i la seua política fiscal.[7] Era una alegoria satírica en resposta al tipo impositiu marginal que Lindgren havia soportat en 1976,[25] que obligava als autònoms a pagar tant l'impost sobre la renda ordinari com les retencions patronals.[25] En un tormentoso debat fiscal, Lindgren va atraure les crítiques dels socialdemócrates i inclús dels seus propis colegues, i va respondre plantejant la qüestió de la falta de dònes implicades en la campanya socialdemócrata.[26] En les eleccions generals d'eixe any, el govern socialdemócrata va ser derrotat per primera volta en 44 anys, i el debat fiscal de Lindgren va ser una de les vàries polèmiques que poden haver contribuït al resultat. Una atra polèmica va tindre que vore en la carta de despedida d'Ingmar Bergman de Suècia, despuix de ser acusat d'evasió d'imposts.[7] No obstant, Lindgren va seguir sent socialdemócrata el restant de la seua vida.[27]


En 1978, quan va rebre el Premi de la Pau del Comercie Llibrer Alemà, Lindgren va pronunciar un discurs, titulat ¡Mai la violència!. En ell es va pronunciar en contra dels castics corporals als chiquets. Despuix es va unir a científics, periodistes i polítics per a promoure una educació no violenta. En 1979 es va promulgar en Suècia una llei que prohibia la violència contra els chiquets.[28] Fins a llavors no existia una llei d'este tipo en cap lloc del món.[29]

De 1985 a 1989, Lindgren va escriure artículs sobre la protecció dels animals i la producció en massa en les revistes sueques Expressen i Dagens Nyheter junt en la veterinària Kristina Forslund. Volien llançar una campanya de concienciació per a promoure un millor tracte als animals en les granges industrials. En el temps, les seues activitats varen desembocar en una nova llei que va rebre el nom de Lex Lindgren i va ser presentada a Lindgren el dia del seu 80 natalici. En aquella época era la llei més estricta del món en matèria de benestar animal.[30] No obstant, Lindgren i Forslund no estaven satisfets en ella. No s'havia fet lo suficient i només s'havien introduït canvis menors. Els artículs de Forslund i Lindgren es varen publicar més tart en el llibre Min ko vill ha roligt.[31]

Lindgren era coneguda tant pel seu respal als drets dels chiquets i els animals com per la seua oposició al castic corporal i a l'Unió Europea.[32] En 1994 va rebre el Right Livelihood Award, "Pel seu compromís en la justícia, la no violència i la comprensió de les minories, aixina com pel seu amor i conte de la naturalea".

Lindgren també va ser membre de l'organisació antiimperialista Folket i Bild/Kulturfront, que promou la llibertat d'expressió.[33]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ The Astrid Lindgren Company (ed.): «Astrid Lindgren» (en en). www.astridlindgren.com. Consultat el 18 d'abril de 2021.
  2. ↑ The Astrid Lindgren Company (ed.): «Childhood» (en en). www.astridlindgren.com. Consultat el 18 d'abril de 2021.
  3. ↑ The Astrid Lindgren Company (ed.): «Astrid's siblings» (en en). www.astridlindgren.com. Consultat el 18 d'abril de 2021.
  4. ↑ 4,0 4,1 The Astrid Lindgren Company (ed.): «Youth» (en en). www.astridlindgren.com. Consultat el 18 d'abril de 2021.
  5. ↑ «Revista Pronte. Vides interessants. Any 2018. Consulta realisada el 18 de febrer de 2020.». Archivat des d'el original, el 18 de febrer de 2020. Consultat el 18 de febrer de 2020.
  6. ↑ «Isabahía. Javier Claure Covarrubias. Any 2016. Consulta realisada el 18 de febrer de 2020.».
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 «Tribuna Feminista. Anna Emilia Ericsson. Any 2018. Consulta realisada el 17 de febrer de 2020.».
  8. ↑ «El camí que va conduir a Pippi Calzaslargas». El País.
  9. ↑ «Astrid Lindgren Company. Consulta realisada el 18 de febrer de 2020.».
  10. ↑ (2012) «Lindgren, Astrid», Encyclopaedia Britannica 2013. Ultimate edition (DVD-ROM, en llínea: https://www.britannica.com/biography/astrid-Lindgren, archivat acíDVD-ROM, en llínea: https://www.britannica.com/biography/astrid-Lindgren, archivat ací) (en anglés). OCLC 833300891. ISBN 978-3-8032-6629-3.
  11. ↑ Hagerfors, Anna-Maria (2002).
  12. ↑ «Astrid Lindgren Company. Defensa drets animals i chiquets. Consulta realisada el 17 de febrer de 2020.».
  13. ↑ «Fundació Font. Reportages. Soledad Rodell. Any 2015. L'escritora dels menuts revolucionaris. Consulta realisada el 17 de febrer de 2020.». Archivat des d'el original, el 29 de setembre de 2020. Consultat el 17 de febrer de 2020.
  14. ↑ «Rtve. Ana Belén García Flores. Any 2019. Consulta realisada el 17 de febrer de 2020.».
  15. ↑ «El País. Javier Ocaña. 2019. Consulta realisada el 17 de febrer de 2020.».
  16. ↑ «The Guardian. Emma Shevah. Any 2015. Consulta realisada el 17 de febrer de 2020.».
  17. ↑ «El mur del coleccioniste. Astrid Lindgren figura en sagells, billets etc. Any 2018. Consulta realisada el».
  18. ↑ «El País. Ángels Piñol. Any 2019. Consulta realisada el 18 de febrer de 2020.».
  19. ↑ «Blog. Baül dels llibres sorprenents. Raquel Jiménez Alarcón. Any 2015. Consulta realisada el 18 de febrer». Archivat des d'el original, el 18 de febrer de 2020. Consultat el 18 de febrer de 2020.
  20. ↑ «Astrid Lindgren Company. Figuren. Consulta realisada el 18 de febrer de 2020.».
  21. ↑ «Revista Kinsein. Any 2007. Llibres de Asrid Lindgren editats en espanyol. Consulta realisada el 17 de febrer de 2020».
  22. ↑ Anette Øster Steffensen (2003): "Two Versions of the Same NarrativePlantilla:Nbsp– Astrid Lindgren's Mio, min Mio in Swedish and Danish".
  23. ↑ Orde del Somriure
  24. ↑ «Astrid Lindgren timeline, 1974–76». Astrid-lindgren.com.
  25. ↑ 25,0 25,1 Biro, Jan (2009). The Swedish God, Los Angeles: Homulus Foundation, p. 55. ISBN 978-0-9842103-0-5.
  26. ↑ Andersen, Jens (2018). Astrid Lindgren: The Woman Behind Pippi Longstocking, New Haven: Yale University Press. ISBN 978-0-300-22610-2.
  27. ↑ Clas Barkman. «Brev från Astrid Lindgren visar hennes stöd för S». Dagens Nyheter.
  28. ↑ Christian Pfeiffer. «Außenansicht: Gewaltlosigkeit fängt bei donen Kindern an».
  29. ↑ «Nachrichten für Kinder: Astrid Lindgrens Vision – niemals Gewalt!».
  30. ↑ «Lex Lindgren».
  31. ↑ «Was dones Schwein Augusta gegen die Herren der Gewinnerzielung sagt».
  32. ↑ «Astrid Lindgren spoke, people listened». Archivat des d'el original, el 15 de decembre de 2018. Consultat el 24 de maig de 2023.
  33. ↑ Maria Björk Hummelgren (2015-01-07). «Vad skulle Astrid ha gjort? – Corren». Corren.es. Consultat el 2022-05-25.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Astrid_Lindgren&oldid=716292»