Anar al contingut

Asteroide perdut

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els asteroides perduts són aquells asteroides que despuix de haver segut trobats, catalogats i estudiats per un breu periodo, els observadors els perden la pista pel curt espai de temps d'observació per a predir en precisió la seua ubicació futura. Molts dels asteroides descoberts en els inicis de l'estudi de l'espai durant els sigles XIX i XX es varen perdre i redescubrieron en les décades de 1980 i 1990, pero un gran número d'asteroides continuen perduts.[1] Segons algunes opinions són mills, si no decenes de mills els asteroides observats i que despuix s'han perdut -no són fàcils de trobar mirant en una direcció prevista en el telescopi ya que l'incertitut de la seua òrbita és molt gran o són massa dèbils per a poder detectar-los.[2]

Alguns dels asteroides descoberts en el principi del seu estudi "es varen perdre" perque es tenia insuficient informació d'ells per a determinar una òrbita exacta. Sense esta informació, els astrònoms no tindrien forma de fer-li un seguiment en un futur pròxim. En ocasions, es dona el cas de que un nou objecte "recent descobert" resulta ser el redescubrimiento d'un atre que estava prèviament perdut, la manera de confirmar-ho és recalculando l'òrbita de el "nou objecte" cap a arrere i comparant les seues posicions en les registrades en les del supost objecte perdut. En el cas dels cometes, no és fàcil realisar este càlcul cap a arrere per les forces gravitacionals que els afecten aixina com les chorrada de gas que emet el núcleu del cometa. No obstant, l'astrònom britànic Brian Marsden, es va especialisar en el càlcul de tals forces i va predir en èxit la tornada en l'any 1992 del cometa periòdic que estava perdut Swift Tuttle.

Visió de conjunt

[editar | editar còdic]

Esta és una selecció d'asteroides perduts en les seues dates de descobriment i redescubrimiento (més alvance hi ha una descripció més detallada d'alguns). El número real d'asteroides perduts pot rondar els 150000. També existixen prop de 30000 objectes sense numerar, en còdic de condició O=9, indicatiu de la seua major incertitut per la seua posició orbital. Molts d'ells varen ser observats fa moltíssims anys, sino décades sense tornar a saber d'ells, per lo que es consideren perduts.[3][4] També es contemplen més de mil objectes propencs a la Terra en un marge d'observació d'un o dos dies solament.[5]


Designació Any de |- descobriment redescubrimiento
(132) Aethra 1873 1922[6]
(330) Adalberta 1892 fals positiu
(452) Hamiltonia 1899 1987
(473) Nolli 1901 1987
(719) Albert 1911 2000
(724) Hapag 1911 1988
(843) Nicolaia 1916 1981
(878) Mildred 1916 1991
(1009) Sirene 1923 1982[7][8]
(1026) Ingrid 1923 1986
(1179) Mally 1931 1986
Nom Any de |- descobriment redescubrimiento
(1537) Transylvania 1940 1981
(1862) Apolo 1932 1973
(1916) Boreas 1953[9] 1976
(1922) Zulú 1949 1974
(2101) Adonis 1936 1977
(3494) Purple Mountain 1962 1980
(3789) Zhongguo 1928 1986
(7796) Járacimrman 1973 1996
(29075) 1950 DA 1950 2000
(69230) Hermes 1937 2003[9][10]
 
Designació Any de !

rowspan=2 style="vertical-align: middle;" | Notes

descobriment redescubrimiento
1927 LA[11] 1927 encara perdut Observat en quatre ocasions entre 1 de juny de 1927 i 5 de juliol de 1927
1991 BA 1991 encara perdut Va passar a una distància intermija entre la Lluna i la Terra
1993 HD 1993 encara perdut[12] Asteroide pròxim a la Terra
1995 SN55 1995 encara perdut Pot ser més gran Centauro (astronomia)
2007 WD5 2007 encara perdut Va passar prop de Mart
6344 P-L 1960 2007[13] Objecte potencialment perillós; Provablement un cometa latent

Recuperats en el XX

[editar | editar còdic]

El número d'asteroides que es varen observar en una sola ocasió va ser en aument a lo llarc dels sigles XIX i XX, pero en millors telescopis, busques més sofisticades i tècniques de detecció evolucionades es va conseguir resoldre la majoria dels casos entre les décades de 1970 i 2000. Com a eixemple es poden nomenar (132) Aethra que va estar perdut entre els anys 1873 i 1922.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Lost asteroid. (2009). In Encyclopædia Britannica. Retrieved 27 February 2009, from Encyclopædia Britannica Online: http://www.britannica.com/topic/lost-asteroid
  2. '''Asteroids: overview, abstracts, and bibliography''' (2002), by Edward C. Blair, Page 177, Books.google.com. Consultat el 23 de juliol de 2013.
  3. «JPL Small-Body Database Search Engine: Unnumbered asteroids with condition code of 9, oldest first obs. shown first». JPL Solar System Dynamics. Consultat el 24 de maig de 2016.
  4. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada ConditionCode-of-9
  5. «JPL Small-Body Database Search Engine: NEVos with observation arc of 1 or 2 days only». JPL Small-Body Database. Consultat el 24 de maig de 2016.
  6. '''The planet observer's handbook''' (2000), By Fred William Price, Page 192. (Google Books 2010), Books.google.com. Consultat el 23 de juliol de 2013.
  7. «(1009) Sirene Gibson, J.; Kristensen, L. K. IAU Circ., 3714, 1 (1982). Edited by Marsden, B. G». Adsabs.harvard.edu. Consultat el 23 de juliol de 2013.
  8. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada 1982-x
  9. 9,0 9,1 Discovery Circumstances: Numbered Minor Planets (1)–(5000)». IAU: Minor Planet Center. Consultat el 5 de juliol de 2011.
  10. «MPEC 2003-T74 : 1937 UB (HERMES)». Minorplanetcenter.net. Consultat el 23 de juliol de 2013.
  11. «1927 LA». Minor Planet Center. Consultat el 24 de maig de 2016.
  12. «1993 HD». Minor Planet Center. Consultat el 23 de juliol de 2013.
  13. «Long-Lost, Dangerous Asteroid Is Found Again – ScienceDaily (15 Oct. 2007)». Sciencedaily.com. Consultat el 18 d'agost de 2015.


Referències

[editar | editar còdic]