Asterionella
Asterionella és un gènero de diatomeas pennales d'aigua dolça. Es troba freqüentment en colónies en forma d'estrela.
Descripció
El tamany promig de les cèlules de Asterionella és entre 60 i 85 micrómetros de llarc i de 2 a 4 micrómetros d'ample. Les colónies que forma usualment consistixen de huit cèlules, pero poden aplegar a tindre fins a vint cèlules. Les cèlules en les colónies estan unides des dels seus àpiços per material extracelular. Per este modo d'unió, les colónies solen assemblar-se a estreles o cadenes en espiral.
Reproducció
La paret de #sílice de la cèlula (denominada frústula) consistix d'una epiteca i una hipoteca. L'hipoteca és llaugerament més chicoteta que la epiteca. Durant la reproducció asexual, abdós teques formen la epiteca de les cèlules filles, i cada cèlula filla produïx una nova hipoteca. Per lo tant, les cèlules filles sempre són més chicotetes que la cèlula original. Per a recuperar el seu tamany original, s'assumix que les diatomeas deuen reproduir-se sexualment, encara que açò encara no ha segut observat en A. formosa. No obstant, és possible que existixquen atres métodos que les cèlules usen per a rejovenir-se.[1]
Ecologia
Asterionella formosa és susceptible al fonc quitridio Zygorhizidium planktonicum.[2][3] No obstant, si un quitridio se subjecta a una cèlula de Asterionella, la cèlula pot cometre apoptosis (suïcidi celular) per a previndre l'espargiment del paràsit. A este mecanisme se li coneix com una reacció hipersensible.[4] Les cèlules de Asterionella no tenen métodos de locomoció i són possiblement mogudes per la gravetat i les corrents.
Espècies
- Asterionella bleakeleyi
- Asterionella candelabrum
- Asterionella formosa
- Asterionella glacialis
- Asterionella japonica
- Asterionella madagascariensis
- Asterionella ralfsii
Referències
- ↑ Genetic variation in Asterionella formosa: is it linked to frequent epidemic of host-specific parasitic fungus?, De Bruin et al. 2004, J.Phycology. 40p823-830. doi:10.1111/j.1529-8817.2004.04006.x
- ↑ Host parasite interactions between freshwater phytoplankton and chytrid fungi (Chritridiomycota), Ibelings et al. 2004, J.Phycology. 40p437-453. doi:10.1111/j.1529-8817.2004.03117.x
- ↑ “Observations of a Diatom Chytrid Parasite in the Lower Columbia River” . Northwest Science 88 (3): 234–245. doi:.
- ↑ The Existence of a Hypersensitive Reaction in the Planktonic Diatom Asterionella Formosa, Cantor et al. 1978, New Phytologist. 82p187-206.
Enllaços externs
- «Asterionella Hassall». AlgaeBase. Consultat el 2007-06-28.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Asterionella» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.