Anar al contingut

Associació d'Editors en Llengua Catalana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Associació d'Editors en Llengua Catalana

La Associació d'Editors en Llengua Catalana o Editors. cat (oficialment i


Història

[editar | editar còdic]

L'associació va ser fundada en juny de 1978, despuix de segregar-se del Gremi d'Editors de Catalunya.[2] Els objectius de l'associació són la defensa, promoció i difusió de l'edició de llibres catalana i, també, la defensa dels interessos comuns dels seus associats. Editors. cat proporciona informació i assistència per a l'edició en llengua catalana, impulsa campanyes de propaganda, promoció i exposicions, promou estudis de mercat i representa als seus associats en congressos, fires i exposicions internacionals o promou l'assistència als mateixos. L'associació té sèus en Barcelona i rep el respal institucional de la Generalitat de Catalunya pel seu important paper en la normalisació llingüística.

Editors. cat ha format part del COPEC (Consorci Català de Promoció Exterior de la Cultura) junt a la Generalitat de Catalunya, el Gremi d'Editors de Catalunya, el Consell Català de la Música, el Gremi de Galeries d'Art de Catalunya, l'Associació de Galeries d'Art de Barcelona, l'Associació de Productors Audiovisuals de Catalunya, l'Associació per a la Difusió del Folclore i Foment de les Arts i del Disseny, mentres va funcionar, entre 1991 i 2006.[3] Actualment és una de les entitats representatives del sector editorial.[4]

Despuix de la recuperació de la democràcia en Espanya, en 1978, els professionals del llibre es varen ser desprenent de tuteles institucionals i es varen agrupar per afinitats. Hui, Editors. cat conviu en el Gremi d'Editors de Catalunya, el Gremi de Llibrers, el Gremi de Llibrers de Vell, el Gremi d'Indústries Gràfiques, el Gremi de Distribuïdors i el Quarto del Llibre. Cal destacar la rellevància de les organisacions professionals catalanes relatives al llibre. Des de la seua fundació, en 1896, els tres únics presidents espanyols que ha tingut l'Unió Internacional d'Editors han segut d'orige català: Santiago Salvat i Espasa (1962-1965), Manuel Salvat i Dalmau (1980-1984) i Pere Vicens i Rahola (2000-2004).

En 2018, en motiu del seu 40.º aniversari, l'entitat va adoptar el nom d'Editors. cat i va renovar el seu logotip i tota la seua image gràfica.

Eixe mateix any va rebre la Cruz de Sant Jordi "pel seu treball continuat, a lo llarc de 40 anys, en favor de les publicacions en català". En 2018, en motiu del seu 40.º aniversari, l'entitat va adoptar el nom d'Editors. cat i va renovar el seu logotip i tota la seua image gràfica.

Eixe mateix any va rebre la Cruz de Sant Jordi "pel seu treball continuat, a lo llarc de 40 anys, en favor de les publicacions en català".[5][6]

El president de l'Associació és Ilya Pérdigo Kerrigan, editor d'Editorial Clandestina. Junt a Pérdigo, en la junta directiva li acompanyen també com a vicepresidents de la AELLEC Reina Duarte, Anna Sagristà, i Jordi Ferré.

Relació de presidents

[editar | editar còdic]
Anys Persona Editorial
1978-1981 Romà Cuyàs Edicions 62
1982-1985 Carles Jordi Guardiola Edicions de la Magrana
1986-1989 Jordi Úbeda Publicacions de l'Abadia de Montserrat
1990-1991 Jaume Pintanel Timun Mes
1992-1995 Ramon Bastardes Edicions 62
1996-1999 Josep Herrero Editorial Cruïlla
2000-2005 Manuel Sanglas Grup Enciclopèdia Catalana
2006-2009 Lluís Pagès Pagès Editors
2010-2011 Ernest Folch Llaura Llibres
2011-2013 Jordi Ferré Cossetània-image 9
2014-2015 Albert Pèlach Pàniker Grup Enciclopèdia Catalana
2016-2020 Montserrat Ayats Eumo Editorial
2021 Joan Sala Torrent Editorial Comanegra
2022-2023 Joan Abellà Grup Enciclopèdia
Des de 2023 Ilya Pérdigo Kerrigan Editorial Clandestina

Activitats

[editar | editar còdic]

La Semana del Llibre en Català és una de les iniciatives més importants de Editors. cat.[7] S'organisa en la colaboració en vàries entitats com a Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) i els gremis professionals del món del llibre: el Gremi de Llibrers de Catalunya, el Gremi d'Editors de Catalunya i el de Gremi de Distribuïdors de Publicacions de Catalunya.[8]

L'associació, que forma part de la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya, participa també en varis actes culturals de promoció de l'edició en català, com va ser la 33a edició del Saló del Llibre de París, durant els dies 22 al 25 de març de 2013, en colaboració en l'Institut Ramon Llull[9] o en el Proyecte 10x10: intercanvis entre els editors i els bibliotecaris, també en 2013, una iniciativa per a establir la comunicació directa entre editorials i professionals de biblioteques, fomentant l'intercanvi en caràcter bidireccional, a on els editors expliquen als bibliotecaris la seua llínea o filosofia editorial i els bibliotecaris traslladen als editors les inquietuts del món de les biblioteques.[10]

Editors. cat, en el respal del Gremi d'Editors de Catalunya, va colaborar organisant varis cicles i sessions en diferents àmbits territorials.[11]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Grup Enciclopèdia Catalana (ed.): «Associació d'Editors en Llengua Catalana». L'Enciclopèdia.cat.
  2. Manuel Planes. «uvic. cat/bitstream/handle/10854/136/llicina_a2011-12_llanas_manuel_caires. pdf? sequence=1 Caires de l'edició catalana en el segle XX». Universitat de Vic. Consultat el 31 de giner de 2016.
  3. Jorge Luis Març. «archive. org/web/20160201111906/http://cercles. iii. com:8098/arxius/pdf/E130265. pdf Les Polítiques culturals en l'estat espanyol (1985-2005)». Archivat des d'el iii. com:8098/arxius/pdf/E130265. pdf original, el 1 de febrer de 2016. Consultat el 31 de giner de 2016.
  4. «archive. org/web/20160206113058/http://www. gremieditors. cat/el-sector-2/directori-denllacos-del-sector/ Entitats del sector editorial». Gremi d’Editors de Catalunya. Archivat des d'el gremieditors. cat/el-sector-2/directori-denllacos-del-sector/ original, el 6 de febrer de 2016. Consultat el 31 de giner de 2016.
  5. «diaridegirona. cat/catalunya/2018/07/17/creus-sant-jordi-tots-premiats/925271. html Creus de Sant Jordi 2018: Tots els premiats» (en ca). Diari de Girona. Consultat el 18 de juliol de 2018.
  6. «archive. org/web/20180718144508/http://premsa. gencat. cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/307212/ca/govern-distingeix-creu-sant-jordi-30-persones-24-entitats. do El Govern distingeix en la Creu de Sant Jordi 30 persones i 24 entitats» (en ca). Gencat. Archivat des d'el gencat. cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/307212/ca/govern-distingeix-creu-sant-jordi-30-persones-24-entitats. do original, el 18 de juliol de 2018. Consultat el 18 de juliol de 2018.
  7. Ajuntament de Barcelona. Candidatura per a la Xarxa de Ciutats Creatives UNESCO en la convocatòria del 2015.Consultat el 31 de giner de 2016.
  8. Marc GrèbolNúvol. El digital de cultura.Consultat el 31 de giner de 2016.
  9. «idescat. cat/cat/idescat/biblioteca/docs/pec/paae2014/gi02982013. pdf Barcelone, ville invitée al Va salar del Llibre de París». Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Memòria del Departament de Cultura 2013. Consultat el 31 de giner de 2016.
  10. «archive. org/web/20151112100022/http://www. federacioneditores. org/0_Resources/Documentos/Memoria_FGEE_2012. pdf Memòria de la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya - Any 2012». Federació de Gremis d'Editors d'Espanya. Archivat des d'el federacioneditores. org/0_Resources/Documentos/Memoria_FGEE_2012. pdf original, el 12 de novembre de 2015. Consultat el 8 de setembre de 2018.
  11. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.ISSN 2013-4738.Consultat el 31 de giner de 2016.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]