Anar al contingut

Associació Espanyola d'Operadors de Productes Petrolífers

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Redirección interwiki


La Associació Espanyola d'Operadors de Productes Petrolífers (AOP) és una organisació sense ànim de lucre creada en 1993 en l'objectiu de defendre i representar els interessos compartits de les companyies dedicades al refine del petròleu i a la distribució dels productes finals.

El 24 d'abril de 2025 es va anunciar la seua conversió en l'Associació de l'Indústria del Combustible d'Espanya.

Història

[editar | editar còdic]

En 1927 s'havia creat la llei de Monopolis del Petròleu (Real Decrete-Llei de 28 de juny de 1927) per la que l'Estat espanyol, en eixe moment baix la dictadura de Primer de Rivera, creava la Companyia Arrendatària del Monopoli de Petròleu, S.A. (CAMPSA) que es feya en el monopoli del petròleu en el país durant un periodo de 20 anys. Concessió que tornaria a ser renovada en 1947 i continuant fins a 1993 complint-se els 65 anys de monopoli.[1]

La gran transformació del mercat petrolífer espanyol, germen del naiximent de la AOP es donaria en 1986 quan crea Repsol per part del Institut Nacional d'Hidrocarburs. La companyia, que encara mantindria el monopoli, va ser privatizar dos anys més tart.

El canvi fonamental vindria impost per exigències antimonopolísticas impostes per la Comunitat Econòmica Europea (actual Unió Europea), que va comportar que el monopoli fora suspés en 1992, distribuint-se els seus actius entre les diverses petroleres que en aquell moment operaven en el mercat espanyol en funció de la seua quota de presència en el mateix: Repsol, Cepsa i BP (British Petroleum), principalment.

Finalitat i objectius
[editar | editar còdic]

La AOP està integrada per empreses que comercialisen productes petrolífers en Espanya i posseïxen capacitat de refine en Europa, en concret per BP, CEPSA, ENI,[2] GALP, REPSOL i SARAS. Entre les seues funcions està la de realisar seguiment de la llegislació petrolera, fiscal i migambiental mantenint una estreta colaboració en les autoritats competents de l'administració

Té, fonamentalment, dos llabors: una institucional, de representació i orgue consultiu del sector en les distintes Administracions Públiques i en atres organismes o associacions, i una atra divulgativa, per a un millor coneiximent del sector. AOP es compromet especialment a l'observança de la normativa espanyola i de la UE en matèria de defensa de la competència.[3]

La AOP i la proposta de reducció d'emissions de CO2

[editar | editar còdic]

La AOP busca participar en la transició energètica en Espanya en l'objectiu de logar una reducció significativa i immediata de les emissions de gasos d'efecte hivernàcul, particularment de CO2, per mig de solucions complementàries a l'electrificació i en el desenroll d'Eco combustibles.[4] La política de la AOP té les mires posades en 2050, en un renovat compromís per la transició ecològica, ademés busca donar un impuls per a situar el repte de la neutralitat de les emissions i el desenroll sostenible, aixina com colocar la transició justa en el centre del debat.[5]

Ademés, en paraules d'Andreu Puñet, director general de AOP en 2019, tenen com a objectiu contribuir en el seu «coneiximent» al disseny d'una ruta tecnològica basada en l'hidrogen vert, la captura de Co2 i l'us de matèries primeres baixes en carbono. «Hem presentat esta estratègia al ministeri per a la Transició Ecològica i ho varen vore en molt interés perque és una alternativa al vehícul elèctric».[6]

Junta Directiva

[editar | editar còdic]

La junta directiva de la AOP està composta per representants de les diverses companyies que formen part de l'Associació. En 2021 la junta estava composta per Juan Antonio Carrillo de Albornoz[7] (REPSOL), President; Javier Antúnez (CEPSA) Vicepresident 1º; Francisco Quintana (BP), Vicepresident 2º; João Diogo Marques da Silva (GALP), Vicepresident 3º. I pels vocals Enrique González (BP), Carlos Navarro (CEPSA), Manuel Pérez Jurat (REPSOL), Federico Tarín (REPSOL) i Javier Albares (SARÁS ENERGÍA). Com a director general actua Andreu Puñet.

Juan Antonio Carrillo va succeir en el càrrec a Luis Llaures (BP),[8] qui havia eixercit la presidència des de 2019.[9] Ocuparà el càrrec per un determini de dos anys.[10]


Referències

[editar | editar còdic]