Artio
En la mitologia celta, Artio era una deesa, que sembla haver segut especialment venerada pel poble celta dels helvecios, encara que hi ha senyes que indiquen que va ser igualment venerada en atres llocs de l'àmbit cultural celta, incloent l'Hispania celta (per eixemple, entre els beturios),[1] o en Astúries i País Vasc.[2] Sembla haver segut la divinitat titular de la caça (lo que explicaria que a voltes aparega substituïda per Diana caçadora) i del bosc.[3] La seua representació física sembla haver-se fet per mig d'un orso.[4]
Per una atra part, en el Pirineu aragonés trobem referències al mateix nom, en llocs com Artieda, en zones de població celta (suessetanos) aun cuando pot suscitar-se el dubte de si el topònim es genera per la deesa o al animal.
Representació
Artio nos és coneguda a través d'algunes inscripcions, aixina com per una chicoteta estàtua en bronze datada en el II, localisades en unes excavacions arqueològiques que varen tindre lloc en Muri bei Bern, en el districte de Berna[1] (d'ací procedix l'atre nom en el que és també coneguda, Artio de Muri).
L'estàtua medix 15,6 cm d'altura i 19 cm d'esgambi. Representa a un orso (possiblement una femella) a quatre pates, en el cap alçat i les fauces entreabiertas, deixant vore les seues dents caninos. Un arbolillo proveït de dos branques, un full i unes frutes està plantat despuix de l'orso, al mateix temps que una dòna assentada en una cadira s'encara a l'animal. Dita image femenina, una representació de la deesa romana Abundància, és un afegitó posterior.
L'escultura reposa sobre un llarc zócalo rectangular, igualment de bronze, que du gravada la següent inscripció, que inclou el nom de qui va consagrar l'estatuilla a la deesa:[5]
Deae Artioni / Licinia Sabinilla
A la deesa Artio / de part de Licinia Sabinilla
Etimologia
Artio significa orso en llengua gala, un animal emblemàtic de la realea entre els celtes. Podem trobar la mateixa raïl en atres llengües celtes: art en irlandés antic, arth en galés, arz en bretón. D'esta mateixa raïl procedix el nom d'àrtic com a zona a on es veuen les orsoes (constelacions circumpolares ursa major i ursa minor) i antàrtic com a zona oposta a l'àrtic, i el nom d'Arturo que coincidix en l'estrela més lluenta de la constelació boyero que per precedir en el cel a l'orsoa major significa alguna cosa similar a "el que guia a les orsoes"
Bibliografia consultada
- Daniel Paunier. À la recherche de la Gaule perdue. Pour la Science. nº345. 2006
Notes i referències
- ↑ 1,0 1,1 Va cantar, Alicia M.. «La deesa Artio de Berna (CH)» (en castellà). Celtiberia.net. Archivat des de l'original, el 6 de febrer de 2012. Consultat el 10 de decembre de 2007.
- ↑ López Matías, Carlos. «LA DIVINA OSA» (en castellà). Archivat des de l'original, el 11 d'octubre de 2008. Consultat el 10 de decembre de 2007.
- ↑ «Deus celtes» (en castellà). Consultat el 10 de decembre de 2007.
- ↑ «Mitologia» (en castellà). Iregua. Archivat des de l'original, el 27 d'octubre de 2007. Consultat el 10 de decembre de 2007.
- ↑ [enllaç trencat]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Artio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.