Anar al contingut

Artinita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Artinite (OM1-455).JPG
Artinita

La artinita és un mineral de la classe dels minerals carbonat i nitrat. Va ser descoberta en 1902 en una mina en les montanyes de la província de Sondrio (Itàlia),[1] sent nomenada aixina en honor de Ettore Artini, mineralogista italià.

Característiques químiques

[editar | editar còdic]

És carbonat hidratado de magnesi, en aniones adicionals d'hidroxilo.[2]

Formació i jaciments

[editar | editar còdic]

Es forma en un ambient d'alteració hidrotermal de baixa temperatura, en forma de vetes o costres a lo llarc de superfícies de fractura en roques ultrabásicas serpentinizadas.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: brucita, hidromagnesita, piroaurita, crisotilo, aragonito, calcita, dolomita o magnesita.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1902).Rendiconti Reale Istituto Lombardo vaig donar Scienze i Lettere (Milano).35
    869-874.
  2. (1977).Acta Crystallographica.B33
    3951-3953.