Anar al contingut

Artefacte de Coso

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Esta foto va ser presa per Pierre Stromberg en 2018 com a part de la seua investigació de décades sobre l'Artefacte Coso. La família d'un dels descobridors originals li va proporcionar l'artefacte per a que ho examinara. Despuix de prendre la fotografia, Stromberg va dispondre que l'artefacte s'exponguera en el Pacific Science Center de la ciutat nortamericana de Seattle (estat de Washington).

L'artefacte de Coso és, aparentment, una bugia trobada dins d'un tros d'argila dura el 13 de febrer de 1961 per Wallace Lane, Virginia Maxey i Mike Mikesell mentres buscaven geodes prop del poble nortamericà d'Olancha (estat de Califòrnia).

Mike Mikesell ho va trobar en trencar en dos una roca.[1]

Virginia Maxey va especular en diferents moments ―sense aportar cap evidència― que este objecte tenia una antiguetat de 100 000 a 500 000 anys. Maxey no va poder proporcionar informació sobre la tècnica de datació usada o evidencia alguna per a calcular la seua edat.

Eixa datació està basada en l'opinió d'un «geòlec anònim» nomenat per les tres persones que va descobrir este objecte. No es coneix l'identitat, les credencials ni l'especialitat d'este «geòlec». Ni tan sols es coneix si existix realment. Com a resultat, esta data no té cap fonament puix no es coneix cóm va ser calculada. Està ben documentat que el nòdul que envol la bugia va poder haver-se format en anys o décades com s'ha demostrat en eixemples de encapsulamientos d'objectes de metal o acer similars.

Orige

L'orige de l'artefacte ha segut objecte de moltes especulacions.[1] Explicacions pseudocientifiques inclouen:

  • Una antiga civilisació (com els atlantes)
  • Una humanitat anterior a l'actual.
  • Visites extraterrestres durant la prehistòria.
  • Viagers del temps que varen deixar oblidat l'objecte durant una visita al passat.

Certs creacionistas han afirmat que l'objecte és evidència d'una Terra Jove, argumentant que si un objecte modern com una bugia pot ser envolta en pedra llavors l'idea de roques que prenen millons d'anys en formar-se pot deduir-se com a falsa. No obstant, geòlecs i arqueòlecs coneixen des de fa moltes décades que el ritme al que es formen diferents tipos de formigó i sedimentan en capes de roca varia tant que el grau en el que es consoliden els sediment en roques no pot usar-se per a determinar la seua edat, ni tan sols la de la terra.[2]

Una investigació portada a terme per Pierre Stromberg i Paul Heinrich en l'ajuda de l'institució Colecionistas de Bugies d'Estats Units sugerix que l'objecte és una bugia Champion de la década de 1920 i que va ser usada en l'àrea en treballs de respal a la mineria. En el seu informe, Stromberg i Heinrich (2000, 2004) indiquen que la bugia va quedar envolta en un formigó compost de ferro derivat de l'oxidació de la mateixa.[2] És comú que objectes de metal i acer formen ràpidament sediment d'òxit de ferro al seu entorn a mida que es oxidan en el sol.

La localisació actual de l'artefacte de Coso és desconeguda. Dels seus descobridors, solament viu Virginia Maxey, que evita qualsevol comentari al respecte.[1]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Stromberg, P.; i Heinrich, P. V. (2004): «The Coso artifact: mystery from the depths of clave?» (‘l'artefacte de Coso: ¿misteri des de les profunditats del temps?’) artícul en anglés publicat en el lloc web de la revista Reports of the National Center for Science Education, volum 24, n.º2, págs. 26-30; març-abril de 2004.
  2. ↑ 2,0 2,1 Cronyn, J.M. (1990). The Elements of Archaeological Conservation, London: Routledge. ISBN 0-415012-07-4.