Arsenocrandallita
L'arsenocrandallita va ser descrita en 1981 com una nova espècie mineral en eixemplars procedents de la escombrera d'una mina de Neubulach, Calw, Karlsruhe, Baden-Württemberg (Alemània), que conseqüentment és la seua localitat tipo. El nom senyala que és l'equivalent en arsènic del mineral crandallita, conegut anteriorment.[1]
Propietats físiques i químiques
La arsenocrandallita, és l'anàlec en arsènic de la crandallita, i lo mateix que ella, forma part del supergrupo de la alunita.[2] Es troba com esférulas diminutes formades per l'associació de microcristales laminares; és de color blanc, encara que en freqüència apareix coloreada de tons verdosos, groguencs o blavencs per la presència de traces d'atres elements distints als de la fòrmula, que poden ser ferro cobre, bismut, estronci, bari i zinc. També sol contindre cantitats significatives de fòsfor.[3]
Jaciments
La arsenocrandallita és un mineral poc comú, trobat fins al moment en al voltant d'una dotzena de jaciments, associada a atres minerals secundaris, com arseniosiderita, arsenogoyazita, beudantita i olivenita.[4] Ademés dels eixemplars de la localitat tipo, són especialment coneguts els de les mines de Kamariza, en el districte de Lavrio, Ática, (Grècia).[5] En Espanya s'ha trobat en les llabors de prospecció de la concessió La Reconquistada, en Pastrana, Mazarrón (Múrcia).[6]
Referències
- ↑ Walenta, Kurt(1981).«Mineralien der Beudantit-Crandallitgruppe aus dem Schwarzwald: Arsenocrandallit und sulfatfreier Weilerit».Schweizerische mineralogische und petrographische Mitteilungen, 61, 23-35..
- ↑ Bayliss, P., Kolitsch, U., Nickel, E.H., Pring, A.(2010).«Alunite supergroup: recommended nomenclature».Mineralogical Magazine, 74, 919-927.
- ↑ Anthony, J.W., Bideaux, R.A., Bladh, K.W. i Nichols, M.C (2000). Handbook of Mineralogy, Vol. 4., Mineral Data Publishing, Tucson, Arizona (USA)..
- ↑ «Arsenocrandallite. Mindat».
- ↑ Gröbner, J.(2001).«Roter Skorodit und weitere ungewöhnliche Arsenate: Die Mineralien dones Abbaus 132 der Grube Christiana, Lavrion/Griechenland.».Lapis, 26 (11), 13-21.
- ↑ Calvo Rebollar, Miguel (2015). Minerals i Mines d'Espanya. Vol. VII. Fosfat, Arseniat i Vanadatos., Escola Tècnica Superior d'Ingeniers de Mines de Madrit. Fundació Gómez Pardo, p. 117. ISBN 978-84-95063-96-0.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arsenocrandallita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.