Arribada d'ous del cuc de seda a l'Imperi bizantí
La arribada d'ous del cuc de seda al Imperi bizantí es dona a mitan del VI, quan dos monges, en el respal de l'emperador bizantí Justiniano I, contrabandearon en èxit ous de cuc de seda a l'Imperi bizantí, lo que va dur a l'establiment d'una indústria de seda bizantina. Esta adquisició de cucs de seda de China va permetre als bizantino tindre el monopoli de la seda en Europa.[1]
Antecedents
La seda va ser produïda per primera volta en el IV mileni a. C. pels chinencs. Esta era producte comercial valiós, a tal nivell que era lo que principalment es comerciava a lo llarc de la Ruta de la Seda.[2] En el I, va haver un fluix constant de seda al Imperi romà. En l'ascens del imperi Sasánida i de les posteriors guerres romà-perses, l'importació de seda a Europa es va fer cada volta més difícil i costosa. Els perses controlaven el comerç en el seu territori i suspenien el comerç en temps de guerra.[3] Per tal motiu, l'emperador bizantí Justiniano I va intentar crear rutes de comerç alternatives a través de la Sogdiana, que en eixe moment s'havia convertit en un important centre de producció de seda:[4] una cap al nort, a través de la península de Crimea; i un al sur, a través d'Etiopia.[5] El fracàs d'estos esforços va dur a Justiniano I a buscar una atra via.
L'expedició
Dos monges no identificats (és provable que hagen segut membres de l'Iglésia nestoriana) que havien estat predicant el cristianisme en l'Índia (Iglésia de l'Est en Índia), varen viajar a China en el 551.[6] Mentres estaven en China, varen observar els métodos intrincados de la cria de cucs de seda i la producció de seda. Va resultar una sorpresa, puix els bizantino havien pensat prèviament que la seda era feta en l'Índia.[7] En el 552, els dos monges varen buscar a Justiniano I. A canvi de les seues generoses pero desconegudes promeses, els monges varen acordar adquirir cucs de seda de China. Ells provablement varen viajar per una ruta nort a lo llarc del mar Negra, duent-los a través de la Transcaucasia i la mar Caspio.
Ya que els cucs de seda adults eren prou fràgils i tenien que mantindre's constantment a una temperatura ideal per a que no es muiguen,[8] varen utilisar els seus contactes en Sogdiana per a traure ous de cuc de seda o larves molt jóvens, que varen amagar dins dels seus bastons de bambú. Es desconeix si els arbusts de morera, dels quals s'alimenten els cucs de seda, varen ser entregats als monges o importats al Imperi bizantí. En general, s'estima que tota l'expedició va durar dos anys.[9]
Referències
- ↑ Patrick Hunt. «Clapix Roman Silk: Smuggling and Espionage in the 6th Century CE». Stanford University. Archivat des d'el original, el 26 de juny de 2013. Consultat el 20 d'abril de 2013.
- ↑ «Silk». University of Washington. Consultat el 20 d'abril de 2013.
- ↑ Norwich, John (1988), Byzantium: The Early Centuries p. 265.
- ↑ Clare, Israel (1906), Library of Universal History: Mediaeval History pg. 1590
- ↑ Norwich, pg. 266
- ↑ Clare, pg. 1589
- ↑ Clare, p. 1587.
- ↑ «The Smithsonian on Silk Production». Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2009. Consultat el 27 de setembre de 2009.
- ↑ «Silk Museum of Lebanon». Archivat des d'el original, el 30 de juny de 2013. Consultat el 17 de setembre de 2017.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Llegada de huevos del gusano de seda al Imperio bizantino» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.