Arquitectura transportable
Arquitectura transportable o desmontable és aquell art o tècnica de proyectar i construir edificacions que es duen d'un lloc a un atre, i la permanència del qual en un lloc específic dura un temps llimitat, encara que el seu impacte pot tindre una major duració.

Les característiques bàsiques de l'arquitectura transportable es basen en els principis d'eficiència respecte a la forma, pes llauger dels materials i flexibilitat en el seu us. Existix en diversos camps de l'activitat humana: habitabilitat, educació, oci, medicina i comerç. Es troben molts eixemples a lo llarc de l'història que expressen esta habilitat, des de circs fins a auditoris per a concerts. No obstant, l'arquitectura d'emergència és un gran eixemple de la condició essencial de l'arquitectura transportable.
La naturalea efímera de l'arquitectura transportable comporta un rebuig pels métodos constructius tradicionals ya que no són els més concordes per a la seua construcció. No obstant, les estructures i tecnologies alternatives són la solució per a este tipo d'arquitectura.
Orige i evolució
Les primeres construccions efímeres transportables són les arquitectura nómades dels pobles dedicats al pastoreig de les tribus mongolas i turques en Àsia, els beduïns i àraps d'Àfrica del Nort o els hamitas en Àfrica de l'Est, aixina com les tribus índies nómades d'Amèrica.
L'història nos oferix numerosos tipos de formes i estructures mòvils que s'assemblen a tendes, que poden aplegar a formar ciutats temporals.
En la primera mitat del XIX, gràcies al descobriment de nous materials, apareixen noves tècniques i métodos de producció que faciliten la construcció d'arquitectura transportables. En esta periodo destaquen les exposicions universals a on se li dona gran importància a la llaugerea, rapidea del montage i la possibilitat de reutilisar les peces. L'eixemple més característic és la construcció prefabricar i desmontable del Palau de Cristal Paxton que pot ser montada en facilitat i rapidea i desplaçada sense dificultat.
En la década de 1960 i 1970 va existir una corrent que optava per una arquitectura mòvil i nómada, no solament capaç de lliberar l'acció de l'habitant, sino també la localisació de l'arquitectura. Esta descontextualisació va ser característica en proyectes utòpics de l'época, a on lo recreatiu i expositiu prenien un paper principal, com és el cas de New Babylon de Constant, la Vaig citar Spatiale de Yona Friedman o Plug-in d'Archigram. No obstant moltes d'estes construccions mai varen alcançar la condició transportable en els seus fragments construïts.
L'arquitectura transportable no era solament pròpia de colectius de jóvens arquitectes sino també típiques d'arquitectura festivals d'oci i cultura com els circs, teatres ambulants, escenaris de concerts o pabellons expositius itinerants. En el cas d'Espanya cal destacar la figura d'Emilio Pérez Piñero per les seues estructures mòvils llaugeres en teatres, cines i exposicions i recentment un jove titulat de l'ETSAM, Rodrigo García González en el seu proyecte Zip-Zip.
Sistemes estructurals transportables
Les arquitectura transportables es caracterisen per la seua condició de ser dutes d'un lloc a un atre, per tant necessiten d'estructures llaugeres no convencionals. Esta classificació fa recalcament en l'optimisació espacial per al seu trasllat com a característica principal de les arquitectura transportables.
Plecs
Es caracterisa per l'us d'elements industrials per a la seua construcció i en molts casos es dissenya la seua estructura com a element autoportante lligat en ser humà que ho transporta. Gràcies a este sistema permet a un explorador, viager o un atre itinerant tindre un alt nivell de confort en un mínim esforç. cal destacar la capacitat d'adaptació de la forma en funció de les necessitats de l'usuari.
Este sistema estructural destaca per la capacitat de produir espais a gran escala partint d'una estructura plegada d'un tamany molt més reduït. En conseqüència, el transport de l'instalació és molt més senzilla, poden vàries des d'una série de plegats fins a conseguir un objecte mínim.
Membranes
Una combinació de membrana de pretensió en estructura mòvil que pot canviar la seua geometria o forma en un desplegament. L'estructura es mou per mig de la modificació de la tensió aplicada. Si a este sistema se li adossa a un objecte, permet ampliar l'espai del mateix en funció de l'us. Ademés si es vol establir una conexió més directa l'adheriment d'una membrana en un mig de transport, per eixemple una caravana, permet una major flexibilitat de l'espai i movilitat.
Este tipo d'estructura pot estar relacionat en un sistema de plecs per a optimisar l'espai com és el cas de “De Markies”.
Unflables
L'estructura es basa en l'utilisació d'aire a pressió per a inflar un material flexible des del seu interior. Es caracterisen per ser de fàcil transport ya que s'utilisen materials llaugers i flexibles. Per al seu manteniment cal tindre en conte que la pressió en l'interior deu ser igual o superior a qualsevol pressió externa que s'aplique a l'estructura.
El seu àmbit d'aplicació és molt extens, comprén des de la creació d'espais per a un sol individu fins a la d'una ciutat. Per la seua condició estructural, l'arquitectura unflable destaca per la reducció de tamany per al seu fàcil transport, sent per tant un eixemple clar d'arquitectura transportable.
Tensegridad
Estructura composta per cables i barres en tensió i compressió, que permet el procés de transformació, La majoria de les obres i estudis de tensegridad s'han realisat en configuracions esfèriques o polièdriques. Varis autors han propost diferents tipos de cúpules per mig de la contínua tensió i descompressió.
El resultat són grans espais diàfans sense respals interns formats per estructures simples i per mig de materials llaugers. Un clar eixemple seria el sistema estructural que permet realisar edificacions desplegables de gran altura, "zip-zip", realisat per Rodrigo García, antic alumne de l'ETSAM.
La seua aplicació en arquitectura transportables consta de vàries ventages com l'us de la pròpia estructura per al seu montage, sense l'us d'estructures auxiliars o l'absència de punts dèbils locals. Existix una combinació en sistemes plegables, sent per tant sol necessari una chicoteta cantitat d'energia per a canviar la seua configuració.
Vore també
Referències
- https://www.master-efimeras.com
- https://pinkpinkmooon.livejournal.com/
- https://ciudadsistema.wordpress.com/2013/01/09/el-pao-toyo-ito-suitaloon-michael-webb-cupula-sobre-manhattan-buckminster-fuller/
- http://www.martinazua.com/es/producto/casa-basica/
- Archivat el 29 de octubre de 2016 archivat en Wayback Machine.
- https://archimorph.com/2011/09/04/cuschicle-suitaloon/
- https://web.archive.org/web/20161220093643/http://www.hcla.co.uk/index.php?id=117
- http://morewithlessdesign.com/yi-duo-house/
- https://ciudadsistema.files.wordpress.com/2013/01/mujer_nomada_05.jpg?w=590
- http://www.morethangreen.es/caravan-01-kevin-van-braak-esp/
- Archivat el 20 de decembre de 2016 archivat en Wayback Machine.
Bibliografia
- Otto, Frei. Arquitectura adaptable. Edicions Gustavo Gili.1979.
- Davis, Ian. Arquitectura d'emergència. Edicions Gustavo Gili. 1980
- Brayer, Marie-Ange. Architectures expérimentals 1950-2012. Collection du Frac Centre. 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arquitectura transportable» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.