Arquitectura reivindicativa
Es coneix com a arquitectura reivindicativa efímera aquella que posa de manifest una situació crítica de tipo social, política o ambiental, ya siga per mig de proyectes construïts o plantejaments teòrics, en l'intenció d'atraure l'atenció sobre els temes plantejats i produir una reflexió per a generar consciència.
Generalitats
[editar | editar còdic]Els proyectes arquitectònics reivindicatius exigixen analisar el problema en profunditat en una primera fase, iniciant-se aixina el procés de concienciació i acostament a atres agents. Per a això s'utilisen instalacions efímeres de chicotet tamany que permeten reproduir d'una manera efectiva, ràpida i directa les idees, i en ocasions s'ajuden de les noves tecnologies i les rets socials per a conseguir una major difusió. La seua concepció partix de la base de que l'arquitectura i l'espai urbà, com a elements inherents en la representació de la societat, són capaces de reflectir les problemàtiques que existixen i utilisar-se com a mig per a involucrar a la ciutadania.
Tipos
[editar | editar còdic]Arquitectura reivindicativa social
[editar | editar còdic]Se centra en problemàtiques socials derivades de desigualtats econòmiques, culturals, de gènero, etc. Moltes d'estes propostes no només proponen una solució al problema, sino que tenen unes traces reconeixibles que permeten cridar l'atenció sobre ell i generar consciència en la població.
Krzysztof Wodiczko De 1980 en avant En els seus instruments, proyeccions, arquitectura interactives i vehículs dona veu a les persones que normalment no la tenen; immigrants, persones sense llar, veterans, etc. Utilisant els elements arquitectònics i de l'espai públic com a soport, renova la relació entre ells i els viandants.[1]
Michael Rakowitz. ParaSite
Diferents localisacions en EEUU. 1998 en avant
Els seus arquitectura unflables construïdes en bosses de plàstic es conecten a les eixides d'aire d'aparats d'aire acondicionat aprofitant la calor que expulsen al carrer, en dissenys personalisats per a persones sense llar que es veuen obligades a viure en el carrer.[2]
Shigeru Ban Este arquitecte utilisa materials sostenibles com a tubos de cartó i atres elements reciclats en els seus proyectes humanitaris de baix cost en els que propon solucions davant situacions d'emergència com a desastres naturals.[3]
Lucy Orta
Artiste visual que investiga els llímits entre el cos i l'arquitectura i representa d'una manera lliteral les conexions entre les persones en espais públics, com en Nexus Architecture (2001) a on ho fa en el disseny d'uns trages especials.[4]
Arquitectura reivindicativa política
[editar | editar còdic]Proponen una reflexió sobre una realitat política. Esta pot ser la conseqüència d'una crisis o un fenomen puntual, per a lo que estudien possibles solucions que milloren la situació o la facen més visible davant els mijos. També pot tractar-se d'una investigació sobre un sistema polític establit davant el que es proponen noves maneres d'interpretar-ho i traure profit de les seues ventages, al mateix temps que es tracta de facilitar el seu enteniment.
GraftLab Architects i Brad Pitt. Pink Project
Nova Orleans, EEUU. 2007
Proyecte per a fer aplegar al món l'estat de devastación en el que es troba la comunitat despuix del pas de l'huracà Katrina. Es basa en l'utilisació d'una traça identificatiu molt clar, el color rosa, creant una ciutat temporal de tendes de campanya en un programa d'events que atrau a la prensa.[5]
Rintala Egertsson. Land(i)scape
Savonlinna, Finlàndia. 1999
Sami Rintala junt en Marco Casagrande varen posar de manifest en esta instalació l'abandó progressiu que està sofrint el camp finlandés, elevant uns graners abandonats sobre pates per a que puguen seguir als seus amos fins a la ciutat.[6]
Andrés Sus. Office of Political Innovation. Sweet Parliament Home
Gwangju. 2011
Les seues investigacions i experiments arquitectònics demostren que la ciutat i els seus espais han absorbit les funcions domèstiques de la casa, i que, al contrari, la casa s'ha transformat en un espai politisat a on es produïxen debats. És una manera d'introduir la política i els conflictes en el dia a dia.[7]
Hermann Josef Hack. World Climate Refugee Camp
Diferents localisacions. Des del 2007
Posa de manifest diferents qüestions polítiques a través d'instalacions artístiques en espais públics, per a assegurar-se de que el mensage aplega al major número de ciutadans, responsables també dels problemes.[8]
Arquitectura reivindicativa de l'espai urbà
[editar | editar còdic]Són intervencions que reclamen un canvi en l'espai públic. Despuix de l'estudi del problema, es propon una actuació que en primer lloc lo visibilice, i en segon lloc ho solucione, fomentant la participació ciutadana en la majoria dels casos.
Brad Downey
En les seues intervencions urbanes ampra objectes del dia a dia per a reorganisar-els en formes noves que els desconecta del seu context i crea noves situacions.[9]
Per mig de l'introducció de les chicotetes criatures eixides del famós videojoc en racons inesperats de l'espai urbà i despuix localisant-les en un mapa interactiu reclamen l'eixida de les obres d'art dels museus i la participació ciutadana, gràcies a la qual es duen estes chicotetes figures a totes les parts del món.[10]
Florian Rivière
Es definix a sí mateixa com un “hacktivista urbà” que reprograma l'espai públic alterant els seus elements per a fer-els més divertits i participatius.[11]
Aram Bartholl
Este artiste propon materialisar l'influència de les tecnologies de la ret en l'espai públic, conscienciant sobre el seu predomini al mateix temps que conseguix major interacció en eixos llocs.[12]
Arquitectura reivindicativa ambiental
[editar | editar còdic]Este tipo de proyectes busquen conscienciar sobre problemàtiques relacionades en el mig ambient, la solució del qual passa per una major participació social. En numerosos casos es tracten de prototips interactius que faciliten la comprensió dels fenomens ambientals.
Guy Rottier
Algun dels seus proyectes teòrics i prototips com la Village en carton (1969) proponen dissenys en materials sostenibles que inclús poden ser cremats una volta complida la seua funció, o com la série de Maisons enterrées (1965-1972), proyectes alternatius construïts baix residus urbans i coches vells.[13]
Andrés Sus. Office of Political Innovation. COSMO
MoMA PS1 YAP, Nova York. 2015 Est prototip mòvil permet “democratizar l'aigua” filtrant i purificant 3.000 galons d'aigua fent-la passar per diferents ecosistemes a través d'un sistema de canonades que expon el procés i obri la discussió sobre el tema. Al mateix temps es genera un espai climáticamente confortable com un jardí, que atrau a la gent a celebrar festes baix d'ell.[14]
Elii. Arbres urbans
Santiago de Compostela, Alcalà d'Henares. 2009
Este prototip fa visibles les funcions d'un arbre en la ciutat al mateix temps que exigix de la participació dels ciutadans per a la seua activació, per mig de l'eixercici físic. Es basa en el conte mutu entre l'arbre urbà i el ciutadà.[15]
Vore també
[editar | editar còdic]- Prototips arquitectònics
- Ciutat temporal
- Arquitectura transformable
- Arquitectura unflable
- Arquitectura de reciclage
- Arquitectura sostenible
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «http://www.k-wodiczko.com/». Archivat des d'el original, el 7 de novembre de 2016.
- ↑ «http://www.michaelrakowitz.com/».
- ↑ «http://www.shigerubanarchitects.com/».
- ↑ «https://www.studio-orta.com/en».
- ↑ «http://graftlab.com/portfolio_page/pink/».
- ↑ «http://www.ri-eg.com/projects/1999/landescape/». Archivat des d'el original, el 1 de decembre de 2016. Consultat el 7 de decembre de 2016.
- ↑ «http://www.andresjaque.net/index.php».
- ↑ «http://hermann-josef-hack.de/cms/».
- ↑ «http://braddowney.com/».
- ↑ «http://www.space-invaders.com/home/».
- ↑ «http://architizer.com/blog/hack-this-city/».
- ↑ «http://datenform.de/».
- ↑ «http://guy.rottier.free.fr/».
- ↑ «http://www.andresjaque.net/cargadorproyectos.php?variable=45#».
- ↑ «http://www.elii.es/index.php?/trabajos/048--arboles-urbanos/».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arquitectura reivindicativa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.