Arquitectura d'interiors

Erro al crear miniatura:

Arquitectura d'interiors

Arquitectura d'interiors es referix al disseny d'un espai que ha segut creat a partir d'una construcció existent, aixina com l'interacció humana en el seu interior. També pot referir-se a l'idea inicial d'un disseny arquitectònic que després és redissenyada per a donar cabuda a nous usos, o be pot ser l'evaluació d'un disseny arquitectònic aplicant la reutilisació adaptativa ("adaptive reuse") en un edifici. Esta última és part de les pràctiques de l'arquitectura sostenible, conservar recursos per mig del reciclage d'una estructura adaptant un nou disseny. Tradicionalment l'interiorisme ha segut l'art espacial del disseny dels ambients, no obstant, l'arquitectura d'interiors és un procés a través del com l'interior dels edificis es dissenya, preocupant-se per tots els aspectes de l'us humà dels espais i per lo tant inclou el disseny d'interior i l'eventual decoració.

Arquitectura d'interiors pot referir-se a:

• L'art i la ciència de dissenyar i construir l'interior dels edificis com un professional de l'arquitectura o de branques afins a l'espai físic.
• La pràctica d'un arquitecte d'interiors, en a on arquitectura significa oferir o prestar servicis professionals en relació al disseny i la construcció de l'interior d'un edifici, i a on el principal objectiu és l'ocupació o us humà.
• Un terme general per a descriure l'interior dels edificis i les seues característiques físiques relacionades, inclús en l'exterior.
• Un estil o método de disseny i construcció d'interiors en edificis i les seues característiques físiques relacionades, inclús en l'exterior.

Evolució de l'arquitectura d'interiors

Reutilisació adaptativa ("Adaptive Reuse")

Encara que l'organisació espacial original d'un edifici és sempre establida pel seu primer arquitecte, les intervencions posteriors en l'interior no mantindran eixe esquema, i per raons òbvies, les estructures més antigues són a sovint modificades per dissenyadors d'una generació diferent d'acort en les canviants necessitats de la societat, aixina com l'evolució de la ciutat. Este procés a sovint re-semantiza l'edifici com a conseqüència d'això, i es basa en l'idea de que els edificis mai es completen i tampoc són inalterables.

Un edifici alterat pot semblar el mateix en l'exterior, pero el seu interior pot ser completament diferent en l'espai. Per això, l'arquitecte d'interiors deu ser sensible no només al lloc de l'edifici en el seu context físic i sociopolític, sino a les necessitats temporals de canvi de propietaris i usuaris. En este sentit, si l'edifici té "bons ossos" l'idea arquitectònica original, per lo tant, és lo primer a considerar en una nova organisació espacial, el restant, posteriorment estarà obligat a seguir-la.

Les ciutats densificades estan plenes d'estos edificis, tal volta originalment es varen construir com a bancs pero ara són restaurants, potser varen ser molins industrials i ara són apartaments tipo loft, o inclús estacions de ferrocarril que s'han convertit en galeries d'art. En cada cas, la forma i el caràcter de la ciutat, que es guarda en la memòria colectiva, es tornaran més valiosos en la mida en que es possibilite el seu us, considerant des de després els factors econòmics que apliquen. Llavors és possible especular que podrien generar-se nous espais interiors dins d'estes estructures en els pròxims anys, pero per a cada canvi en els coneiximents tècnics i tecnològics del moment històric, es determinarà el grau en que l'edifici es pot modificar dins del seu propi cicle de vida.

Alguns interiors en les estructures no s'han modificat en el temps, pel seu caràcter històric, l'absència de canvis en el seu us, o les llimitacions financeres. No obstant, la majoria dels edificis tenen només tres possibles futurs a llarc determini: primer, que se'ls designe un important valor com per a mantindre-ho visualment sense cap modificació, únicament acomodant els nous servicis públics sense que semblen modernes instalacions, l'accés, l'estabilisació estructural i les necessitats de restauració. En segon lloc, que es demolixquen per a donar pas a un nou edifici en el mateix lloc, o que s'abandonen convertint-se en ruïnes i per últim, que es redissenyen i modifiquen per a donar cabuda a nous usos.

Hi ha molts diferents graus d'alteració - menors per a habilitar un edifici i complir en els nous estàndarts i normatives, és provable que es tracte d'una ampliació del primer espai interior (o inclús d'espais creats posteriorment), o be alteracions majors, tals com la modificació total d'un edifici incloent la frontera , lo que provocarà l'efecte d'un nou edifici. Totes les possibilitats entre estos dos extrems són del domini de l'arquitecte d'interiors.

Si la pràctica de l'arquitectura té que vore en l'art i la ciència de nou edifici, llavors, la pràctica de l'arquitectura d'interiors s'ocupa de la renovació dels edificis existents per a donar pas a nous usos.

Remuneració

Estadístiques

El salari anual promig dels arquitectes, en maig de 2008, era de 70,320 dólars. El 50 per cent d'estos es trobava guanyant entre $ 53,480 i $ 91,870, el 10 per cent més baix guanyava menys de $ 41,320, i el 10 per cent més alt cobrava més de $ 119,220. Els que a penes comencen a eixercir la seua professió poden aplegar a guanyar molt manco.

Els guanys dels socis que conformen empreses d'arquitectura establides, poden fluctuar per les condicions canviants del negoci. Alguns arquitectes poden tindre dificultats per a establir el seu propi eixercici professional i poden aplegar a passar per un periodo en el que les seues despeses són majors que els seus ingressos, lo que requerix importants recursos financers. Ademés, moltes empreses paguen la matrícula i quotes per a que els seus empleats obtinguen una educació contínua.