Arqueologia subaquàtica de Mèxic

La arqueologia subaquàtica és molt recent, de fet, té els mateixos anys als transcorreguts des de l'inici del XX. Si be és cert que el buceig era conegut en l'antiguetat, l'objectiu d'els qui ho practicaven estava llimitat a la peixca, la busca de perles i la localisació d'esponges. Posteriorment es va convertir en activitat deportiva, i solament per casualitat els peixcadors i deportistes trobaven peces històriques el destí de les quals, les més de les voltes, era molt incert. Va ser en els esforços solitaris realisats per l'arqueòlec nortamericà Edward H. Thompson en el célebre Cenote Sagrat de Chichén-Itzá, que va escomençar l'investigació arqueològica subaquàtica calculada científicament, proyectada i eixecutada en forma metòdica.

En Les Coses de Yucatán, llibre que Diego de Landa va publicar en el XVI, s'arrepleguen diversos testimonis que senyalen al Cenote Sagrat com el lloc a on els mayas realisaven els seus sacrificis humans. Thompson, que havia aplegat a Yucatán cap a 1890 com cònsul dels Estats Units, va adquirir la Facenda de Chichén-Itzá (dins del perímetro de la qual es trobava el cenote) i es va decidir a investigar lo dit pels conquistadors espanyols. El cenote té un diàmetro de 50 metros, la paret de pedra calcàrea cau 27 metros des dels arbres que voregen la vora superior fins a la superfície del aigua, i 13 metros baix d'esta es troba una capa de fanc de 10 metros de gruixa. Carent de recursos tècnics i impossibilitat de conseguir-los, Thompson va optar per elementals mijos de treball: nit despuix de nit, durant anys, es va sumergir per a bucejar en soletat el fondo del cenote.

Al començament de 1900 va trobar ossos humans que varen ser identificats com a pertanyents a una chicona de 12 a 16 anys d'edat, lo que confirmava la tesis de que el lloc va estar dedicat a la realisació de sacrificis. Ya en 1903 havia pogut instalar un senzill equip per a dragado i poc despuix va conseguir traure moltíssims ossos humans, objectes de jade, coure, ébano, navaixes d'obsidiana, armes ornamentals i fins a fragments de teixits abans desconeguts.