Armengola
.
La Armengola és un personage fictici de l'història d'Oriola, província d'Alacant (Espanya). La llegenda conta que La Armengola es dia Hermenegilda-Eugenia i era la dòna de Pedro Armengol, d'ahí el renom de "La Armengola". És una de les figures més importants d'Oriola. Des de 1991, per a commemorar l'ardit de la Armengola, cada any és elegida una dòna oriolana per a representar-la en les Festes de Moros i Cristians d'Oriola. Llevat en 2023 que es va nomenar a una murciana com Armengola, la dòna del que era president de l'associació moros i Cristians d'Oriola i actual alcalde d'Oriola Pepe Vegara.
Història
[editar | editar còdic]Conta la llegenda que allà per principis del XIII, la ciutat d'Oriola estava invadida per musulmans. En el castell d'esta ciutat, vivia el alcaide Benzaddon en la seua família. Hermenegilda-Eugenia, àlies «La Armengola», era la nodriça dels fills de Benzaddon, per este motiu ella tenia accés lliure al Castell d'Oriola. Un dia, els mudéjares locals es varen reunir en els del Regne de Múrcia per a assessinar als cristians residents en la mozarabía de l'Arraval Roig. Es va concretar que dita matança es portaria a terme el 16 de juliol. La Armengola era cristiana, pero Benzaddon li va contar els seus plans per a que fòra a refugiar-se al castell junt en la seua família.
La Armengola va decidir advertir dels plans del alcaide al poble cristià de la massacre que anava a cometre. Aixina que, en la nit del 16 de juliol va disfrassar a dos robusts jóvens cridats Aruns i Ruidoms per a que semblaren les seues filles. D'esta manera, varen aplegar al castell i varen entrar, mamprenent a cuchillazos contra tots els que es trobaven pel camí fins a aplegar a Benzaddon. En assessinar-li, varen prendre el castell. En ser al sendemà el de les Santes Justes i Rufina, patrones d'Oriola, es varen colocar dos luceros en el castell en el seu honor, i també per a avisar al poble oriolano de que era lliure.
Al sendemà, 17 de juliol, Jaime I d'Aragó terminaria per tirar als musulmans d'Oriola.
Des de llavors, el 17 de juliol és el dia en el que es commemora l'ardit d'esta dòna guerrera i de la reconquista d'Oriola.
Armengolas d'Oriola
[editar | editar còdic]Des de 1991 es nomena tots els anys a una dòna oriolana per a representar la figura de la Armengola durant les Festes de Moros i Cristians d'Oriola. Aixina ha segut fins a 2023, que es va nomenar a una dòna naixcuda en Múrcia com Armengola.
La Armengola en el cine i el teatre
[editar | editar còdic]La Armengola ha segut adaptada al teatre pel dramaturc Atanasio Die. L'obra du per títul La porta de la traïció, i se solia representar en context de les Festes de Moros i Cristians d'Oriola.
També el director de cine oriolano, Pablo Riquelme, ha adaptat esta llegenda en el seu llarcmetrage "Armengola, la llegenda" en l'any 2011.
La Armengola en la música
[editar | editar còdic]El compositor local, Francisco Jorge Mora García, mestre del colege Sant Dumenge, compon la banda sonora de la película "Armengola, la llegenda", del director Pablo Riquelme (2011). Anys més vesprada, en el 2020, Francisco Jorge Mora compon l'obra musical "Armengola", una suite de concert per a banda simfònica. La peça va ser estrenada un dilluns 12 de juliol de 2021 en el marc inigualable del Claustre de l'Universitat del Colege Sant Dumenge d'Oriola. L'estrena va córrer a càrrec de l'Agrupació Musical Montesinos, dirigida per José Vicente Pérez Pérez. Esta suite està dedicada a la ciutat d'Oriola i a l'inoblidable dramaturc i poeta Atanasio Die Marín.
La Armengola en l'art
[editar | editar còdic]La Armengola ha segut representada en l'art de la mà de Vicente Navarro. És un quadro que data de 1901, i és un oli sobre llenç. Actualment, este quadro està expost en el Museu de les Festes de la reconquista (Oriola). En este quadro, podem vore en un primer pla La Armengola en el Estandart de l'Oriol, molt representatiu de la ciutat d'Oriola. En un segon pla, podem apreciar a les Santes Justa i Rufina, dos santes molt venerades pels oriolanos. Estes representen l'aparició en el cel i la seua identificació pel poble per mig de dos llums posades en el castell.
A finals de la década de 1970, l'artiste José Gutiérrez Carbonell (Alacant, 1924-2002) va realisar el disseny d'un monument escultòric per a la ciutat d'Oriola basat en l'ardit de la Armengola. L'idea de Gutiérrez era representar a la nodriça triunfante, alçant una espasa mentres sosté a un chiquet en el seu regazo. Aixina consta en l'esbós coloreado sobre paper que pot consultar-se en el archiu audiovisual de l'Universitat d'Alacant, a on es distinguix ademés cóm el conjunt s'erigix sobre un gran basamento d'orige pétreo. Del proyecte també es conserva un buidat en escayola en la Escola d'Art i Superior de Disseny d'Oriola, centre en el que Gutiérrez va ser professor de talla en pedra i fusta des dels primers anys de la seua fundació. L'escultura medix 56 x 16 x 27 cm. i mostra el característic estil de l'artiste alacantí que interpreta l'image de la Armengola a través de formes sintètiques i esquemàtiques.
En l'any 2004, el pintor figuratiu naixcut en Olula del Riu (Almeria) i molt reconegut en el Regne Unit, Andrés García Ibánez, es va inspirar en la figura de la Armengola per a la creació d'una série completa d'obres pictòriques. Dita colecció s'expon en l'any 2005 en la Halcyon gallery londinenca, traspassant aixina fronteres dita llegenda.
L'image de la figura de la Armengola està representada per una jove Oriolana, destacant entre tota la série, el denominat Armengola XVI, a on es representa, en la Plaça Tinent Linares d'Oriola, una Armengola contemporànea en el cap del Rei More als seus peus.
https://www. museoibanez. com/armengola
Série: Armengola (2004) Tècnica: Oli sobre tela Tamany: 195x130 cm. Any: 2004 Ubicació: Colecció privada. Regne Unit
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- http://foros. expansion. com/sociedad-y-cultura/92721-leyenda-de-armengola. html [1] archivat en Wayback Machine..
- https://web. archive. org/web/20130827071341/http://enorihuela. com/armengola. html.
- http://www. morosycristianosorihuela. es/index. php/ct-menu-item-18/ct-menu-item-23.
- http://ciudadorihuela. blogspot. com. es/2012/03/la-armengola-mas-guapa-de-la-historia. html.
- http://www. laverdad. es/alacant/v/20100720/oriola/decades-armengolas-20100720. html.
- http://www. laverdad. es/alacant/v/20100710/oriola/armengola-20100710. html
- Este artícul conté una traducció derivada de «Armengola» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.