Anar al contingut

Aristolochia rotunda

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
A. rotunda (Aristolochia rotunda)

Aristolochia rotunda és una planta originària d'Europa meridional, encara que es troba també en Japó. En castellà rep la denominació popular de aristoloquia redona i aristoloquia femella.[1]

Detalle de la flor

Característiques

[editar | editar còdic]

És una herba o arbustillo en fulls alternes, en florés grans tubulars, de fins a 5 cm de llongitut i olor desagradable, es presenten sempre solitàries en pedúncul alguna cosa menor de 2 cm, té el llim de color pardo obscur en l'exterior i l'interior en llínees de color púrpura. Té una raïl en forma de huso de 5-25 cm de llongitut.

  • Brots de fins a 70 cm, erectos, res ramificats. El frut com totes les aristolochia és una càpsula d'uns 2 cm de diàmetro.

Propietats

[editar | editar còdic]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Aristolochia rotunda va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 960. 1753.[2]

Etimologia

Aristolochia: nom genèric que deriva de les paraules gregues aristos ( άριστος ) = "que és útil" i locheia ( λοχεία ) = "naiximent", pel seu antic us com a ajuda en els parts.[3][4] No obstant, segons Cicerón, la planta du el nom d'un tal "Aristolochos", que a partir d'un somi, havia deprés a utilisar-la com un antídot per a les mordeduras de serp.[5]

La aristoloquia es va cridar ansí per semblar que a les dònes socorria en el part........La redona té virtut contra totes les atres ponzoñas; mes la luenga resistix el dany de les serps i de qualsevol verí mortífero si es beu una dracma della en vi i s'aplica també per de fòra. Beguda en pebre i en mirra expele el menstruo, les pares i la criatura de la pancha; i lo mateixa fa ficada en la natura de la dòna. Pedacio Dioscórides Anazarbeo, sobre la Matèria Medicinal i dels verins mortíferos. Andrés Estany. 1566, Salamanca.

rotunda:, epítet llatí que significa "redona".[6]

Sinonímia

Nom comú

[editar | editar còdic]

Nom comú en castellà: aristologia femella, aristologia redona, aristoloquia femella, aristoloquia redona, astronomia, cornamusa, eristoloquia redona.

En català: aristòloquia rodona, caputxes, carbassa, carbassina pudent, herba de la gouda.[8]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
  2. «Aristolochia rotunda». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 26 de setembre de 2012.
  3. Jepson Manual: Aristolochia
  4. Missouri Botanical Garden
  5. Cicerone, De divinatione 1.10.16
    Quid scammoneae radix ad purgandum quid aristolochia ad morsus serpentium possit quae nomen ex inventore repperit rem ipsam inventor ex somnio - posse video quod satis est; cur possit nescio.
  6. En Epítets Botànics
  7. Aristolochia rotunda en PlantList
  8. «Aristolochia rotunda». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 27 de novembre de 2009.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]