Anar al contingut

Aristolochia fangchi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Aristolochia fangchi és una espècie de planta 'herbàcea pertanyent a la família Aristolochiaceae. Coneguda per la seua toxicitat. Ingerida en preparació herbaria pot causar causa renal. En 1996, en Bèlgica, més de 50 persones varen sofrir insuficiència renal per prendre la planta, en tongada de la Stephania tetrandra o Magnolia officinalis.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

Són arbusts trepadores. Els brots són cilíndrics, estriados oscuramente, vellosos. Pecíol d'1-4 cm, densament velloso de color marró; llim oblongo a ovadas-oblongas, rarament ovadas-lanceoladas, de 6-16 x 3,5-5 cm, coriáceas, la base redonejada, àpiç agut o obtús. Arracades d'edat en brots leñosos, 2-4-flors, de 4-6 cm. Pedicel de 5-7 cm, colgantes, densament velloso; bràctees subulada, 8.3 × ca. 1 mm. Cáliz púrpura en taques grogues, gola blanca; tubo en forma de ferradura, el envés densament velloso. Càpsula 5-10 × 3-5 cm, dehiscente basipetalmente. Llavors ovoides-deltoides. Fl. abril-maig, fr. juliol-setembre.[2]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es troba en els densos boscs, xares, en les ales; a una altitut de 500-1000 metros en Guangdong, Guangxi, Guizhou.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Aristolochia fangchi va ser descrita per I.C.Wu ex L.D.Chow & S.M.Hwang i publicat en Flora of China 5: 264. 2003.[3][4]

Etimologia

Aristolochia: nom genèric que deriva de les paraules gregues aristos ( άριστος ) = "que és útil" i locheia ( λοχεία ) = "naiximent", pel seu antic us com a ajuda en els parts.[5][6] No obstant, segons Cicerón, la planta du el nom d'un tal "Aristolochos", que a partir d'un somi, havia deprés a utilisar-la com un antídot per a les mordeduras de serp.

La aristoloquia es va cridar ansí per semblar que a les dònes socorria en el part........La redona té virtut contra totes les atres ponzoñas; mes la luenga resistix el dany de les serps i de qualsevol verí mortífero si es beu una dracma della en vi i s'aplica també per de fòra. Beguda en pebre i en mirra expele el menstruo, les pares i la criatura de la pancha; i lo mateixa fa ficada en la natura de la dòna. Pedacio Dioscórides Anazarbeo, sobre la Matèria Medicinal i dels verins mortíferos. Andrés Estany. 1566, Salamanca.

fangchi:, epítet específic que es deriva del nom vernàcul.

Referències

[editar | editar còdic]