Argument de la succió financera
El argument de la succió financera (en anglés "dutch book" o "lock"; en francés "argument du pari hollandais") és un conjunt d'apostes que garantisa un guany, independentment del resultat del joc. Està associat en la provabilitat d'apostes que no són coherents.
En economia, un dutch book sol referir-se a una seqüència de transaccions que, en cas de realisar-se, deixen a una part pijor i a una atra millor. Els presuposts clàssics de la "teoria del consum" exclouen la possibilitat de que algú siga víctima de l'argument de la succió financera.
Apostes
[editar | editar còdic]Per eixemple, supongam que un corredor d'apostes propon determinats premis que atrauen certes apostes que fan el resultat irrellevant, la provabilitat sumant més d'1.
| Número de cavall | Premi propost: | Cantitat pagada: | Provabilitat implicada: |
|---|---|---|---|
| 1 | 1 a
1 |100 |
0.5 | |
| 2 | 3 a 1 contra | 50 | 0.25 |
| 3 | 4 a 1 contra | 40 | 0.2 |
| 4 | 9 a 1 contra | 20 | 0.1 |
| Total | 210 | 1.05 |
En este cas, siga com siga el cavall que guanye, el corredor d'apostes desembossarà 200 (incloent en retornar la cantitat apostada) i, per lo tant, obté un guany de 10.
Si, per alguna raó, el cavall 4 és retirat i el corredor d'apostes és tan suïcida que no ajusta les atres apostes, les provabilitats implicades sumen 0.95 i un apostador pot assegurar-se un guany de 10, apostant 100, 50 i 40 en els tres cavalls restants.
Atres arguments de succió financera existixen quan apostes incoherents són llançades en jocs especials com endevinar l'orde en que els cavalls terminaran. En apostes fixes propostes electrònicament, certs apostadores poden assegurar-se guanys en seleccionar les millors propostes de diversos corredors d'apostes, per mig d'una operació d'arbitrage. Els corredors d'apostes tenen llavors que corregir les seues propostes inicials de premis, per a eliminar la succió financera.
En provabilitat bayesiana, Frank P. Ramsey i Bruno de Finetti exigixen graus personals de creència coherents per a que un argument de succió financera no siga aplicat a una persona, independentment de les apostes que faça. Condicions necessàries i suficients per a conseguir-ho són que els seus graus de creència satisfacen els axioma de la teoria de provabilitats.
Economia
[editar | editar còdic]En economia, l'eixemple clàssic és una situació en la qual un consumidor X pot ser víctima d'una succió financera si té preferències intransitivas. Imaginem que per a este consumidor A és preferible a B, que B és preferit a C i que C és preferit a A. Després, suponga's que algú més en la població, I, té un d'estos bens. Si I té el be A pot vendre-ho a X a canvi de B + ε; després pot vendre-li B a X a canvi de C + ε; després vendre-li C a X a canvi de A + ε, a on ε és una chicoteta cantitat. Després d'esta série de transaccions, X ha donat 3·ε a I a canvi de res. I haurà explotat una oportunitat d'arbitrage, aprofitant-se de les preferències intransitivas de X.
Els economistes solen argumentar que gent en preferències com a X perdrien els seus bens en el mercat. No obstant, si les persones tenen preferències intransitivas sofisticades o si ε s'aproxima a 0 per la competència, estes preferències no estàndar podrien ser observades en el mercat.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Emmanuel Picavet (1996), Choix rationnel et vie publique, París: PUF.
Bruno de Finetti, Theory of Probability, 2 volums, New York: Wiley, 1974-5.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Argumento de la succión financiera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.