Argent lliure
L'argent lliure va ser un tema important de la política econòmica en els Estats Units a finals del sigle XIX. Els seus defensors estaven a favor d'una política monetària expansiva caracterisada per l'acunyament illimitat d'argent en diners a la vista, en oposició a l'estricta adherencia a l'oferta monetària més cuidadosadament fixada implícita en el patró ore. L'argent lliure es va associar cada volta més en el populisme, els sindicats i la lluita dels nortamericans comuns contra els banquers i monopolista, i contra els barons lladres de l'Edat Dorada del capitalisme, i li la va denominar "Diners del poble".
Context general
Els partidaris d'un paper important per a l'argent en un sistema monetari bimetálico que utilisara tant l'argent com l'or, cridats "silveritas", buscaven l'acunyament de dólars d'argent en una proporció de pes fixa de 16 a 1 front a les monedes de dólar fetes d'or. Degut a que la relació de preus real dels dos metals era substancialment més alta a favor de l'or en eixe moment, la majoria dels economistes varen advertir que les monedes d'argent menys valioses evitarien la circulació de l'or pel seu major valor, fenomen monetari descrit per la Llei de Gresham.
Si ben tots varen estar d'acort en que una oferta monetària ampliada inevitablement inflaría els preus, la qüestió era si esta inflació seria beneficiosa o no. El problema va alcançar el seu punt màxim entre 1893 i 1896, quan l'economia sofria una greu depressió, recordada com el Pànic de 1893, caracterisada per la caiguda dels preus (deflación), alta desocupació en les zones industrials i greus dificultats per als agricultors.[1] Fins a l'any 2020, va supondre l'undècima caiguda més gran en l'història del mercat de valors de EE. UU.[2]
El debat de la "argent lliure" va enfrontar al poder financer que estaven a favor de l'or del noreste, junt en els ferrocarrils, les fàbriques i els empresaris, que eren acreedors que es beneficiaven de la deflación i el pagament de préstams en valiosos dólars d'or, contra els agricultors que es beneficiarien de preus més alts per als seus cultius i una relaixació de les càrregues creditícies.[3] L'argent lliure era especialment popular entre els agricultors del cinturó del blat (el mig oest occidental) i el cinturó del cotó (el sur profunt),[3] aixina com entre els miners d'argent en l'oest. Va tindre poc respal entre els agricultors del norest i del cinturó de la dacsa (el mig oest oriental) o els miners d'argent de l'Oest.[3] També va tindre poc soport entre els agricultors del Nordest i el cinturó de la dacsa del Mig Oest oriental.
L'argent lliure va ser el tema central per als demócrates en les eleccions presidencials de 1896 i 1900, baix el liderage de William Jennings Bryan (representant de Nebraska en el Congrés), famós pel seu discurs de la Creu d'Or a favor de l'argent lliure. Els populistes també varen respalar a Bryan i la seua proposta de l'argent lliure en 1896, lo que va marcar el final efectiu de la seua independència. En les eleccions més importants, els partidaris de l'argent lliure varen ser constantment derrotats i, despuix de 1896, la nació va passar al patró ore.[4]
El debat sobre l'argent va durar des de l'aprovació de la Quarta Llei d'Acunyament en 1873, que desmonetizó l'argent i va ser cridada el "Crim del '73" pels opositors, fins a 1963, quan es va aprovar la Llei de Compra d'Argent de 1934, que va permetre al president del Departament del Tesor regular la circulació de l'argent nortamericà.[5]
Definicions i explicació
Baix el patró ore en circulació, qualsevol persona en possessió de lingots d'or podria depositar-los en una casa de moneda a on despuix es processaria en monedes d'or. Salvant un pagament nominal per a cobrir els costs de processament, les monedes es pagarien al depositante; esta era l'acunyament gratuït d'or per definició. L'objectiu del lliure moviment d'argent era que les cases de moneda acceptaren i processaren lingots d'argent d'acort en el mateix principi, encara que el valor de mercat de l'argent en les monedes circulants dels Estats Units era substancialment menor que el valor nominal.[6]
Com a resultat, el valor monetari de les monedes d'argent es basava en el decret del govern en lloc del valor comercial del seu contingut, i açò es va fer especialment cert despuix de les grans folgues de l'argent en Occident, que varen deprimir encara més el seu preu. Des d'eixe moment fins a principis de la década de 1960, el contingut d'argent en les monedes de 10 centaus, quartos, mijos dólars i dólars d'argent dels Estats Units valia solament una fracció del seu valor nominal.[7] L'acunyament gratuït d'argent hauria significat un aument en l'oferta monetària, lo que hauria resultat en inflació.[3]
Referències
- ↑ Charles Hoffmann, "The Depression of the Nineties," Journal of Economic History (1956). Vol. 16, No. 2) 16 (2): 137–164. in JSTOR
- ↑ «What Prior Market Crashes Ca Teach Us About Navigating the Current One» (en en). Morningstar, Inc.. Consultat el 2020-07-14.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Roark, James L.; Johnson, Michael P.; Furstenburg, Francois; Cline Cohen, Patricia (2020). «Chapter 18 The Gilded Age: 1865–1900», The American Promise: A History of the United States, Value Edition, 8th edició (vol. Combined Volume), Boston, MA: Bedford/St. Martin's. OCLC 1096495503. ISBN 978-1319208929.
- ↑ Williams, 1910
- ↑ «About this Collection | United States Statutes at Large | Digital Collections | Library of Congress». Library of Congress, Washington, D.C. 20540 USA. Consultat el 2022-01-28.
- ↑ Walter T. K. Nugent (1968). Money and American Society, 1865–1880.
- ↑ Milton Friedman (1990). Bimetallism Revisited, Journal of Economic Perspectives Vol. 4, No. 4, p. 85-104.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plata libre» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.