Anar al contingut

Arenaria emarginata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Arenaria emarginata (L.), és una espècie de planta 'herbàcea pertanyent a la família de les cariofiláceas.

Descripció

[editar | editar còdic]

És una chicoteta herba anual, pubescente, eglandulosa en l'1/3 inferior, víscida en el superior. Tallos de fins a 14 cm d'altura, erectos, ramificats. Fulls de fins a 22 mm, lineares, obtuses. Pedicels de fins a 18 mm, 1-2 (-3) voltes tan llarcs com els sàpia-hos. Cáliz truncat en la base, més o menys cònic. Sépals de 2,9-4 (-5,5) mm, lanceolados, subobtusos en 1-3 nervis i marge escarioso estret, a voltes teñir de púrpura en l'àpiç. Pétals de 2-3,5 mm, més curts o aproximadament tan llarcs com els sépals, oblongos, redonejats o emarginados, blancs o rosats. Anteres de 0,2-0,3 mm, globosas, morades. El frut és una càpsula de 3-4 (-5) mm, més curta o llaugerament més llarga que els sépals, papirácea, en dents paleses o retrorsos. Llavors de 0,45-0,7 mm, reniformes, globosas, en tubèrculs obtusos, negres. Florix i fructifica de giner a juny.[1]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es troba en els arenals del llitoral i de l'interior en el sur d'Espanya en Aracena, Els Alcores, Llitoral, Marisma, Campiña Alta, Algecires, en Portugal i Nort d'Àfrica.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Arenaria emarginata va ser descrita per Félix de Avelar Brotero i publicat en Flora Lusitanica 2: 202. 1805.[2]

Etimologia

Arenaria: nom genèric que deriva del terme latino arenarius = "d'arena, arenenc". Adjectiu sustantivado: la planta a la que J.Bauhin va donar este nom en 1631 viu en terreny arenenc.[3]

emarginata: epítet latino que significa "en muescas en els màrgens".[4]

Sinonímia
  • Alsine emarginata Fenzl
  • Arenaria boetica Salzm. ex Ball [5]

Referències

[editar | editar còdic]