Araucaria laubenfelsii

Araucaria laubenfelsii és una espècie de conífera pertanyent a la família Araucariaceae. En endèmica de Nueva Caledonia. Està considerada en perill d'extinció per la pèrdua d'hàbitat.

Descripció

Té els fulls estrets, com punzones; i cons de menys de 12 cm de diàmetro; la germinació de llavors és epigea.

Generalment es troben en la part baixa de la mija montanya del bosc o els arbres més menuts en el "maquis minier". Restringida als substrats ultramáficos derivats de serpentina o peridotita, o en sols lateríticos en elevació més baixes. En algunes zones, s'associa en Araucaria montana i Araucaria biramulata.

Araucaria laubenfelsii va ser descrita per Corbasson i publicat en Addisonia; colored illustrations and popular . . . 8: 467, en l'any 1968.^[1]^[2]

Araucaria: nom genèric geogràfic que aludix a la seua localisació en Arauco.

laubenfelsii: epítet otorgat en honor del botànic David John de Laubenfels.

Este artícul conté una traducció derivada de «Araucaria laubenfelsii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.