Apolo de Chatsworth
El Apolo de Chatsworth, també cridada el cap de Chatsworth, fa referència als restants d'una estàtua de bronze, de la que solament es conserven peces soltes, com una cuixa o el propi cap, de tamany llaugerament superior al natural, que data d'al voltant del 460 a. C. i que en l'actualitat forma part dels depòsits del Museu Britànic.
Descripció
El cap era originalment partix d'una estàtua completa, provablement (a jujar pel cabell rullat fins als muscles) que representava al deu grec Apolo, composta de vàries seccions (cap, braços, cames, alguns dels mechones de cabell) produïdes per separat per la pèrdua de fundició de cera després unida en un tot -una cama de la mateixa escultura està en el Louvre (Br 69)-. Els seus ulls provablement tenien originalment incrustacions de vidre, marbre o marfil, que es varen sostindre en plaques de bronze supervivents, que es curven cap a fòra per a formar-les pestanyes. Els seus llavis semblen haver segut banyats en coure rojós per a imitar el seu color natural.[1]
La seua datació seguix sent controvertida, encara que els especialistes coincidixen en situar-l'en els anys 460 a. C., en un moment intermig entre els periodos arcaic i clàssic. Eixa mescla es deixa vore en les traces i mòle del cap, d'estil particular: els volums massius, la mandíbula inferior gran i la boca chicoteta preferixen indicar l'estil arcaic, pero anomalies en el tractament dels detalls, en particular en la disposició dels mechones de pèl, poden sugerir inclús una obra neoclàssica del I No obstant, el lloc del descobriment, Chipre, prou llunt de la Grècia continental, també pot explicar este fenomen.
L'estàtua va ser fos negatiu a la cera perduda (procés indirecte) en un bronze que contenia aproximadament 9,5% d'estany a 90% de coure i 0,5-1% de plom. La fractura de la cama, ubicada a nivell d'una zona de soldadura, va mostrar que l'aleació de soldadura és de la mateixa naturalea que la de la cama, lo que posa de relleu el gran mestrage tècnic dels bronceadores grecs en este periodo en soldadura. El metal de imprimaació es derrite en excés i després es torna a treballar per a restaurar l'escultura a la forma desijada.
Descobriment
En 1834, el Museu del Louvre va conseguir comprar la primera gran estàtua de bronze trobada en els temps moderns despuix del seu descobriment en Itàlia prop de l'illa de Elba. Dos anys més vesprada, es va descobrir una estàtua completa prop de Tamasos, en Chipre, i va anar immediatament recuperada pelllogarencs que la varen traure de la seua posició en carretas de bous. Durant el seu recorregut l'estàtua es va vindre avall perdent cames, braços i tors.[2]
Referències
- ↑ «Bronze head of Apollo: the 'Chatsworth Head' -470/-460». Google Arts and Culture. Consultat el 20 d'agost de 2021.
- ↑ Mattusch, Carol C. (1988). Greek Bronze Statuary: From the Beginnings Through the Fifth Century B.C., p. 3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chatsworth Head» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.