Anar al contingut

Aphanius baeticus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Aphanius baeticus, conegut comunament com salinete, fartet atlàntic o fartet andalús, és un peix eurihalino considerat entre les espècies de vertebrats endèmics de la península ibèrica. Esta espècie ha segut nominada com Aphanius baeticus en honor al riu Guadalquivir (Baetis per als romans), puix és en la seua conca a on es localisen les majors poblacions. És una de les espècies ibèriques de vertebrats que es troben en major perill d'extinció.

Fins a 2001 es pensava que el fartet (Aphanius iberus), un chicotet ciprinodóntido endèmic de la península ibèrica, es distribuïa per tot el llitoral mediterràneu espanyol des de Catalunya fins a Andalusia, incloses unes chicotetes poblacions de l'espècie en el llitoral atlàntic andalús. No obstant, un proyecte d'investigació finançat per la Conselleria de Mig ambient de la Junta d'Andalusia, en el que varen participar les universitats de Còrdova i Múrcia i el Museu Nacional de Ciències Naturals (CSIC) ha demostrat que les poblacions atlàntiques pertanyen a una atra llínea evolutiva diferent de les mediterrànees. Anàlisis genètics i morfològics d'individus d'abdós localitats indiquen clarament esta diferència.

Descripció

[editar | editar còdic]

La seua forma és més ahusada i hidrodinàmica que la de Aphanius iberus. Com la majoria dels Ciprinodóntidos, té un acusat dimorfisme sexual.

Els mascles són azulados, en gran cantitat de bandes travesseres plateadas. La aleta dorsal presenta un marcat vorell intens de color blau obscur; l'aleta anal té dos bandes blaves. Entre una i una atra, es pot observar un color blau turquesa. L'aleta cabal és truncada, en 4-5 bandes en forma de semicircunferencia, igualment d'un color blau intens. La pancha és llaugerament groguenc.

Les femelles són de color grisáceo, en grans taques negres de forma irregular a lo llarc i a abdós costats de la llínea lateral.

Característiques morfològiques de l'espècie

[editar | editar còdic]

Espècie de menor llongitut preorbitaria que A. iberus; el pedúncul cabal és més llarc i baix. Presenta 10 radis ramificados (excepcionalment 9 o 11) en l'aleta anal, 8 (excepcionalment 9) en la dorsal i un pedúncul cabal llarc i baix.

Els mascles es diferencien de les femelles pel colorit, i les diferències s'accentuen durant l'época reproductiva. Els mascles presenten bandes travesseres plateadas amples mentres que les femelles tenen algunes taques negres en els flancs.[1]

Distribució

[editar | editar còdic]

La distribució actual correspon a la alvertent atlàntic del sur d'Andalusia,[2] entre les províncies de Sevilla, Càdis i Huelva. Només es té constància de l'existència d'unes 10 a 15 poblacions, la mitat d'elles en greu perill per diferents causes, com són la degradació de l'hàbitat, contaminació de les aigües, o l'introducció d'espècies forànees.

De les poblacions existents, una d'elles es troba en un estany, una atra en un canal de rec i el restant en chicotetes rieres salinos, algun d'ells en una densitat moltíssim major que la de l'aigua marina; en algunes époques de l'any, es pot observar cóm es precipita la sal i apareix una gran placa de mig centímetro de gruixa i al voltant de mig metro de llongitut a abdós costats de les seues vores sense afectar lo més mínim a estos peixos. La població més occidental es troba en la Estany del Hondón, dins del parc nacional de Doñana; i en Paterna de Rivera (Càdis).

Mapa de distribució del salinete


Hàbitat

[editar | editar còdic]

Els hàbitat de A. baeticus es varen formar durant el Mioceno superior i el Plioceno. Les condicions de depòsit semblen correspondre a les d'una conca marina de mija a gran profunditat en la que s'hagueren depositat grans capes de margas. En les zones màrgens, es formarien àrees inestables que favoririen l'esmonyida de masses de materials subbéticos cap al fondo de la conca. Estos sediments es troben, en part, intercalados entre els materials autòctons del Mioceno.

En el mateix moment de la formació del golf, es va iniciar el creiximent en direcció surest d'una barrera llitoral arenenca que va acabar per tancar-ho, i aixina el golf va devindre albufera. Esta es rebliria en successius aportes fluvialés, els quals, junt en algunes interferències d'orige marí-coster, contribuirien al seu colmatación. Aixina, l'alvanç progressiu de les arenes va poder aplegar a tancar, en molts casos, les desembocadures d'algunes rieres i a dificultar o impedir el drenage, #lo que originaria ambients lagunares locals i menuts rieras en a on Aphanius quedara confinat durant mils d'anys, i començaria aixina, en l'aïllament, la divergència evolutiva de les poblacions atlàntiques sobre les formes mediterrànees.

El pH de l'aigua deurà ser neutre-alcalino (entre 7 i 8), en una durea mija-alta. Casi la totalitat de les rieres a on habiten es troba sobre sols que presenten les característiques pròpies dels salinos, i l'aigua d'eixes rieres té concentracions de sal molt elevades (#densitat de 1022-1042 kg/mPlantilla:Exp). Existixca una població d'esta espècie en aigües en una salinitat superior a 100 ppm., és dir, casi tres voltes la de l'mar.

Comportament

[editar | editar còdic]

Observant l'espècie en la seua hàbitat, s'advertix que es mou en cardúmenes prop de les vores, a on busca refugi entre la vegetació a la menor senyal d'alarma. El fondo de les masses d'aigua ho constituïxen rovinas i argilas. En algun hàbitat també es pot observar una película compacta d'algas, de color vert obscur intens, que picotean de tant en tant els salinetes. Estos peixos són grans devoradores de larvas de mosquits i crustacis, i en total seguritat devoraran també artemias. Per una atra part s'ha comprovat que, durant els mesos d'hivern, s'incrementa l'aporte vegetal en la seua dieta, #lo que segurament siga per una menor cantitat de larves d'insectes disponibles.

Reproducció

[editar | editar còdic]

Durant la reproducció, el mascle es torna més territorial i corteja a la femella marcant en major intensitat els seus colors; el color blau s'intensifica fins a un color blau obscur casi negre, desplegant les aletes dorsal i anal, al mateix temps que la cabal permaneix estesa en ràpits moviments de palmito; després du a la femella a una zona en la que tindrà lloc la freza per mig de ràpides incursions entre la vegetació. Deposita els ous principalment en la part superior de les plantes, encara que també els pot depositar per baix d'esta zona. Els ous tenen al voltant d'1 milímetro de llongitut, són transparents i es van enfosquint a mida que es forma el embrió en el seu interior.

El periodo d'incubació pot durar entre 5 i 10 dies, depenent de la temperatura. Una volta es produïx la eclosió, si les condicions de temperatura i aliments disponibles són favorables, els alevines creixen ràpidament. En 2 o 3 mesos poden alcançar la madurea sexual; este moment coincidix en els mesos d'agost i setembre, franja anual en la que es registren temperatures elevades i condicions òptimes per a iniciar-se un nou cicle reproductiu.

Estat de conservació

[editar | editar còdic]

Segons les categories considerades per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN), l'espècie deu ser catalogada com en “Perill Crític” (CR). Fins que no es determine una llegislació específica per a l'espècie, li és d'aplicació tot lo referent a la protecció del A. iberus.


Aspectes Llegals:[3]

Ademés dels aspectes llegals, l'espècie posseïx les següents calificacions:

Riscs i agents de destorbament

[editar | editar còdic]
  • La destrucció, degradació i fragmentació dels seus hàbitats són els motius principals del seu paupèrrim estat de conservació.
  • L'agricultura i les urbanisacions han fet estralls en els seus hàbitats.
  • La contaminació de les aigües i la presència d'espècies exòtiques (fonamentalment la gambusia, el fúndulo i el carranc de riu americà) són els factors més degradants del seu entorn.
  • Degut a que les poblacions es troben pràcticament aïllades unes d'unes atres, l'intercanvi genètic entre elles (vital per a la supervivència de l'espècie) és pràcticament nul.

Referències

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ http://www.mediterranea.org/cae/aphanius_baeticus.htm I. Doadrio, J.A. Carmona. “Folia Zoológica”. Morphometric study of the Iberian Aphanius (Aptinopterygii, Ciprinodontiformes), with description of a new species (2.002). Folia Zool.- 51(1): 69-79.Centre d'Acuicultura. Citat en Experimental(C.A.I.).Aphanius baeticus.
  2. ↑ Ciprinodóntidos ibèrics>> Salinete, Aphanius baeticus Doadrio, Carmona & Fernández, 2002 [1] archivat en Wayback Machine.
  3. ↑ «Salinete o Fartet Andalús (Aphanius baeticus) Puntatlantis». Archivat des d'el original, el 9 de febrer de 2008. Consultat el 20 de giner de 2008.
  4. ↑ Real Decret 139/2011, de 4 de febrer, per al desenroll del Llistat d'Espècies Selvades en Règim de Protecció Especial i del Catàlec Espanyol d'Espècies Amenaçades.https://www.boe.es/buscar/act.php?aneu=BOE-A-2011-3582

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Francisco J. Oliva-Paterna, Ignacio Doadrio i Carlos Fernández-Prim. Threatened Fishes of the World: Aphanius baeticus (Doadrio, Carmona & Fernández Prim, 2002) (Cyprinodontidae). Environmental Biology of Fishes. Volume 75, Number 4 / abril de 2006. ISSN 0378-1909 (DOI 10.1007/s10641-005-0001-1)
  • Miguel Clavero, Francisco Blanco-Garrido, José Capcione. (2007) Population and microhabitat effects of interspecific interactions on the endangered Andalusian toothcarp (Aphanius baeticus). Environmental Biology of Fishes 78:2, 173 ISSN 0378-1909 (Print) 1573-5133 (Online)
  • Doadrio, Carmona i Fernández-Prim. Aphanius baeticus. 2001. Societat Espanyola de Killis (S.I.K.); Grup d'Estudis sobre Espècies Eurasiáticas.
  • Fernández Prim, Carlos. “Espècies Amenaçades: Una nova espècie de peix per a la ictiofauna Ibèrica” En: “Revista del Proyecte per a la Regeneració Hídrica del Parc Nacional de Doñana”. Pp.:04-07. N.º 3. Novembre de 2002. Doñana 2005.
  • Doadrio, I. 2001. Atles i llibre roig dels peixos continentals d'Espanya. Madrit MMA, CSIC.
  • Doadrio, I., Carmona, J.A. i Fernández-Prim, C. 2002. Morphometric study of the Iberian Aphanius (Actinopterygii, Cyprinodontiformes), with description of a new species. Folia Zoologica 51: 67¿79.
  • Hrbek, T. i Meyer, A. 2003. Closing of the Tethys Siga and the phylogeny of Eurasian killifishes (Cyprinodontiformes: Cyprinodontidae). Journal of Evolutionary Biology 16: 17¿36.
  • Perdices, A., Carmona, J.A., Fernández-Prim, C. i Doadrio, I. 2001. Nuclear and mitochondrial data reveal high genetic divergence among Atlantic and Mediterranean populations of the Iberian killifish Aphanius iberus (Teleostei: Cyprinodontidae). Heredity 87: 314¿324.
  • Schönhuth, S., Luikart, G. i Doadrio, I. 2003. Effects of a founder event and supplementary introductions on genetic variation in a captive breeding population of the endangered Spanish killifish. Journal of Fish Biology 63: 1538¿1551.
  • Plantilla:FishBase species

Vore també

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Aphanius_baeticus&oldid=535364»