Apabhraṃśa
El terme apabhraṃśa o apabhramsha (अपभ्रंश, [ɐpɐbʱrɐ̃ˈɕɐ], prákrito: अवहंस Avahaṃsa) és un terme utilisat pels vaiyākaraṇāḥ (gramàtics natius) des de Patañjali per a referir-se a idiomes parlats en el nort d'Índia abans del sorgiment de les llengües indoarias modernes. En l'indología llingüística, s'utilisa com un terme paraigües per als dialectes que formen la transició[1] entre les últimes llengües indo-àries medievals i les primeres llengües indoarias modernes, comprenent el periodo entre els sigles VI i XIII d. C. No obstant, estos dialectes s'inclouen convencionalment en el periodo indoario mig.[2]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where En sánscrito अपभ्रंश apabhraṃśa significa lliteralment "corrupte" o "llenguage no gramatical", allò que es desvia de la norma de la gramàtica sánscrita. La lliteratura en apabhraṃśa és una font valiosa per a l'història del nort d'Índia durant el periodo que comprén els sigles XII al XVI.[3]
Visió general
[editar | editar còdic]El terme prákrito, que inclou pali, també s'utilisa com un terme general per als vernàculs del nort d'Índia que es varen parlar potser fins als sigles IV al VIII, pero alguns erudits ho usen per a tot el periodo indo-ari mig. Les llengües indo-àries medievals es varen transformar gradualment en dialectes apabhraṃśas, que es varen utilisar fins a aproximadament el XIII. Les varietats d'apabhraṃśas després varen evolucionar cap a les llengües indoarias modernes. Els llímits d'estos periodos són alguna cosa difusos, no estrictament cronològics. Les llengües modernes del nort d'Índia a sovint es consideren que varen començar a desenrollar una identitat distintiva al voltant d'el XI —mentres els apabhraṃśas encara estaven en us— i es varen tornar completament distintes a finals d'el XII.
Una cantitat significativa de lliteratura apabhraṃśa s'ha trobat en biblioteques jainistas. Mentres Amir Khusrow i Kabir escrivien en un idioma prou similar al urdu i hindi moderns, molts poetes, especialment en regions que encara eren governades per reis hindús, varen continuar escrivint en apabhraṃśa. Estos autors inclouen a Saraha, Tilopa i Kanha de Kamarupa; Devasena de Dhar (IX); Pushpadanta de Manyakheta (IX); Dhanapal; Muni Ramsimha; Hemachandra de Patan; i Raidhu de Gwalior (XV).
Un eixemple primerenc de l'us d'apabhraṃśa és el Vikramorvashiyam de Kālidāsa, quan Pururavas pregunta als animals en el bosc sobre la seua amada que havia desaparegut. Les composicions en Apabhramsha varen continuar fins a el XVIII, quan Bhagavatidasa va escriure Migankaleha Chariu.[3]
El primer eixemple conegut d'una obra apabhraṃśa escrita per un musulmà és el Sandeśarāsaka d'Abdur Rahman de Multen, possiblement escrit al voltant de l'any 1000 d. C.[4]
Escritors i poetes
[editar | editar còdic]A continuació es presenta una llista d'alguns dels destacats escritors i poetes de la lliteratura en varietats d'apabhraṃśa:
- Mahakavi Swyambhudev (VIII)
- Ritthanemichariu
- Pauma-Chariu[5]
- Mahakavi Pushpadant (X)
- Mahapuran [6]
- Naykumarchariu
- Jasaharchariu
- Hemachandra (XII)
- Abdur Rahman (Addahamāṇa) (XII) – poeta de Multen que va escriure la romanç épico Sandeśarāsaka en Apabhraṃśa.[7]
- Padmanābha, autor del Kanhadade Prabandha (XV)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2003).«The Indo-Aryan Languages».Routledge.Plantilla:Page needed
- ↑ Shastri, Devendra Kumar (1996). Apabhramsha B#a Sahitya Ki Shodh Pravritiyan, New Delhi: Bhartiya Jnanpith. Bhartiya Jnanpith Bhartiya Jnanpith., p. 388.
- ↑ 3,0 3,1 Apabhramsha Sahitya, Devendra Kumar Jain, Mahavir Jain Vidyalay Suvarna Mahotsav Granth, 2003.
- ↑ A elī, Saiyada Torreu. google. com/books? id=AbpjAAAAMAAJ&q=Sandesh+Rasak Influence of Islam on Hindi Literature (vol. 47) (en en), Delhi: Idarah-i-Adabiyat-Delli, pp. 12–13, 195. «After Muslim Hindi-Persian poet Masood Saad Salman, "Sandesh Rasak" is the first Apbharansh work of poetry. It was probably written in 11th century. Abdur Rahman, in his ...»
- ↑ «jnanpith. net/book/pauma-chariu-part-i Pauma-Chariu (Part-I)».
- ↑ jaingranths. com/Manuscript. asp? id=91&i=1 Jain granths
- ↑ google. com/books? id=OLNE_li8C10C&q=Multan&pg=PA155 Objects of Translation: Material Culture and Medieval "Hindu-Muslim" Encounter, Princeton University Press. ISBN 978-0-691-12594-7.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Shapiro, Michael C. Hindi. Facts about the world's languages: An encyclopedia of the world's major languages, past and present. Ed. Jane Garry, and Carl Rubino: New England Publishing Associates, 2001.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- "archive. org/web/20160303195148/http://www. jainworld. com/society/speaksch/dksastri. htm Dr. Devendra Kumar Shastri"– Jainworld (archived)
- "cs. colostate. edu/~malaiya/hindiint. html Hindi: The language of songs" by Yashwant K. Malaiya
- Halder, S#wati (2012). «Apabhrangsha», Banglapedia: National Encyclopedia of Bangladesh, Second edició, Asiatic Society of Bangladesh.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Apabhraṃśa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.