Antoni Asunción Hernández, també conegut com Antonio Asunción[1] o Toni Asunción[2] (Manises, 12 de juliol de 1951-Valéncia, 5 de març de 2016), va anar un polític i empresari espanyol.[3]

Antoni Asunción

Biografia

Militant del PSOE des dels 70, va iniciar la seua carrera política com a alcalde de Manises. Va ser reelegit per majoria qualificada de 2/3. En 1983, va deixar l'alcaldia, en assumir la presidència de la Diputació de la província de Valéncia,[4] a on va aplicar les seues idees sobre optimisació, racionalisació i eficiència de la despesa.cita requerida En esta etapa es va crear l'empresa EGEVASA que, per mig d'una fòrmula polinòmica de finançació, va permetre el suministrament homogéneu i continu de l'aigua a tota la província de Valéncia. El seu enfocament pràctic i la seua busca constant del diàlec varen fer que els seus Plans Plurianuals per a Obres i Servicis anaren assumits com a model per al restant de Diputacions d'Espanya. De caràcter conciliador, va ajudar a donar lloc al Pacte per la Finançació en els ajuntaments i que va ser aprovat per unanimitat.cita requerida

En 1988, va ser nomenat director general d'Institucions Penitenciàries (en 1991 convertida en Secretaria General).[4] D'esta etapa cal destacar l'aforro derivat d'una gestió eficient, aixina com el Pla d'Amortisació i Creació de Centres Penitenciaris, encara vigent hui, que va donar lloc al naiximent de SIEP (Societat Estatal d'Infraestructures i Equipaments Penitenciaris), que va permetre la finançació dels plans per mig de la venda del patrimoni obsolet.cita requerida En esta etapa, Asunción va dissenyar i va implementar la molt polèmica política de dispersió de presos. Va ser igualment baix el seu mandat que es va establir el règim de presos FIES. El 24 de novembre de 1993 va ser nomenat ministre de l'Interior, i el 30 d'abril de 1994 va dimitir despuix de la fuga de l'exdirector de la Guàrdia Civil Luis Roldán.[4]

En 1999, es va presentar com a candidat a la Generalitat Valenciana, liderant la llista del PSPV (PSOE), que va obtindre 35 escans. Despuix de no guanyar la Secretaria General del PSPV, va decidir retirar-se de la primera llínea política[4] i retornar a l'empresa privada, a on va desenrollar un innovador proyecte d'acuicultura junt al també polític Társilo Piles, en les costes dellitoral valencià (Borriana i, despuix, Sagunt).cita requerida

En setembre de 2010, va voler presentar-se a les eleccions primàries en el PSPV per a ser nominat candidat a president de la Generalitat Valenciana per a les eleccions autonòmiques de 2011.[4] No obstant, part de les firmes de militants que va presentar per a avalar la seua candidatura varen ser rebujades per la Comissió de Garanties del PSPV. Despuix de denunciar lo que considerava joc brut, va ser suspés cautelarment de militància en giner de 2011.[5] En octubre de 2013 va presentar, junt a Albert Rivera i Juan Carlos Girauta, el Moviment Ciutadà (Plataforma Civil). En juny de 2015 va ser imputat per delictes d'administració fraudulenta i apropiació indeguda per la venda al Banc de Valéncia de la seua participació en una piscifactoría.[6]

Referències

  1. ↑ Antonio Asunción, el ministre que va saber dimitir en el 'felipisme'
  2. ↑ (6 de març de 2016).«El polític valencià que va saber dimitir».Les Províncies.Consultat el 6 de març de 2016.
  3. ↑ (5 de març de 2016).«Fallix Antoni Asunción».Diari Alce.Consultat el 5 de març de 2016.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Terra. és (2 de setembre de 2010). «Antoni Asunción es presentarà a primàries en el Partit Socialiste valencià». Archivat des de l'original, el 27 de juny de 2015. Consultat el 14 de novembre de 2010.
  5. ↑ Públic (6 de giner de 2011). «El PSOE suspén de militància a Asunción per les seues acusacions de pucherazo».
  6. ↑ Valéncia Plaça (17 de juny de 2015). «Asunción i Piles, imputats per la venda de la seua piscifactoría al BdV».