Antiobjetivo
En farmacologia, un antiobjetivo (o antitarget ) és un receptor, enzima o un atre objectiu biològic que, quan es veu afectat per un medicament, provoca efectes secundaris no desijats. Durant el disseny i desenroll dels medicaments, és important que les companyies farmacèutiques s'asseguren de que els nous medicaments no mostren una activitat significativa en cap dels diversos antiactivos, la majoria dels quals es descobrixen en gran part per casualitat.[1][2]
Entre els antiobjetivos més coneguts i més importants estan el canal heRG i el receptor 5-HT 2B, els quals causen problemes a llarc determini en la funció cardíaca que poden resultar fatals ( síndrome de el QT llarc i fibrosis cardíaca, respectivament), en una chicoteta pero impredictible proporció d'usuaris. Abdós d'estos objectius es varen descobrir com a resultat dels alts nivells d'efectes secundaris distintius durant la comercialisació de certs medicaments i, mentres que alguns medicaments antics en una activitat important d'heRG encara s'usen en precaució, la majoria dels medicaments que són potents agonistas de 5-HT2B es varen retirar del mercat, i qualsevol compost nou casi sempre se suspendrà del seu desenroll posterior si la selecció inicial mostra una alta afinitat per estos objectius.[3][4][5][6][7][8]
l'agonismo del receptor 5-HT 2A és un antiagregante pels efectes alucinogens en els que estan associats els agonistas del receptor 5-HT 2A .[9] Segons David E. Nichols, "Les discussions a lo llarc dels anys en molts colegues que treballen en l'indústria farmacèutica em varen informar que si en detectar un nou fàrmac potencial es troba que té activitat agonista de la serotonina 5-HT 2A, casi sempre senyala el final per a Qualsevol desenroll posterior d'eixa molècula ".[9] No obstant, hi ha algunes excepcions, per eixemple, efavirenz i lorcaserin, que poden activar el receptor 5-HT 2A i causar efectes psicodèlics en dosis altes.[10][11][12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2005).«GPCR antitarget modeling: pharmacophore models for biogenic amine binding GPCRs to avoid GPCR-mediated side effects».ChemBioChem: A European Journal of Chemical Biology.6(5)
- 876–889.doi:10.1002/cbic.200400369.
- ↑ (2009).«Physicochemical drug properties associated with in viu toxicological outcomes: a review».Expert Opinion on Drug Metabolism & Toxicology.5(8)
- 921–931.doi:10.1517/17425250903042318.
- ↑ (2002).«Safety of senar-antiarrhythmic drugs that prolong the QT interval or induïx torsade de pointes: an overview».Drug Safety.25(4)
- 263–286.doi:10.2165/00002018-200225040-00004.
- ↑ (2005).«QT prolongation through heRG K(+) channel blockade: current knowledge and strategies for the early prediction during drug development».Medicinal Research Reviews.25(2)
- 133–166.doi:10.1002/med.20019.
- ↑ (2008).«The heRG K+ channel: target and antitarget strategies in drug development».Pharmacological Research.57(3)
- 181–195.doi:10.1016/j.phrs.2008.01.009.
- ↑ (2009).«heRG-related drug toxicity and models for predicting heRG liability and QT prolongation».Expert Opinion on Drug Metabolism & Toxicology.5(9)
- 1005–1021.doi:10.1517/17425250903055070.
- ↑ (2009).«Parallel Functional Activity Profiling Reveals Valvulopathogens Llaure Potent 5-Hydroxytryptamine2B Receptor Agonists: Implications for Drug Safety Assessment».Molecular Pharmacology.76(4)
- 710–722.doi:10.1124/mol.109.058057.
- ↑ (2009).«Drug-induced fibrotic valvular heart disease».The Lancet.374(9689)
- 577–85.doi:10.1016/S0140-6736(09)60252-X.
- ↑ 9,0 9,1 (2016).«Psychedelics».Pharmacol. Rev..68(2)
- 264–355.doi:10.1124/pr.115.011478.
- ↑ (2016).«Neuropsychiatric Effects of HIV Antiviral Medications».Drug Saf.39(10)
- 945–57.doi:10.1007/s40264-016-0440-i.
- ↑ (2013).«The HIV antiretroviral drug efavirenz has LSD-like properties».Neuropsychopharmacology.38(12)
- 2373–84.doi:10.1038/npp.2013.135.
- ↑ «Schedules of Controlled Substances: Placement of Lorcaserin into Schedule IV».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Antiobjetivo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.