Anar al contingut

Antimoni natiu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Antimoni natiu

El antimoni natiu és un mineral, del grup dels elements natius, de propietats equivalents al de l'element antimoni obtingut pro processat dels seus minerals . El nom procedix del llatí antimonium. Durant sigles, el terme antimoni es va utilisar també per a designar l'estibina o antimonita, el mineral més comú dels que contenen este element i del que solia obtindre's. En mineralogia el nom oficial és simplement antimoni, encara que, com en atres elements natius, sol utilisar-se associat a l'adjectiu natiu per a evitar ambigüitats. No està clar en que jaciment es va trobar l'antimoni natiu per primera volta, encara que es considera com a localitat tipo la mina d'argent de Sala, en Västmanland, Suècia.[1]

Propietats físiques i químiques

[editar | editar còdic]

El component fonamental és el propi antimoni, i sol ser molt pur, encara que pot contindre traces d'atres elements, especialment arsènic, bismut, ferro o argent.[2] Forma part del grup del arsènic natiu, del que formen part ademés la arsenolamprita (polimorfo de l'arsènic), el bismut natiu i els composts estibarsénico, pararsenolamprita i paradocrasita. [1]Té les mateixes propietats físiques i químiques que el producte artificial, pero el mineral natural, quan és gruesamente cristalí, es caracterisa per la seua perfecta exfoliació.

Jaciments

[editar | editar còdic]

A escala microscòpica, l'antimoni natiu està prou difòs en mineralisacions de sulfur que contenen este element. A escala macroscòpica, és molt més rar. S'han trobat cristals de morfologia pesudocúbica en la mina Consols, en Broken Hill, Nova Gales del Sur (Austràlia), i en la mina del Llac George, en el comtat de York, New Brunswick (Canadà).[3] En la mina d'argent de Sala, en Västmanland, Suècia es troba com a masses gruesamente cristalines dins de calcita. En la mina Matilde, en La Viñuela, Màlaga (Espanya), es troben també masses gruesamente cristalines, en grans plans d'exfoliació, formant una part important de la mena explotada, lo que resulta excepcional.[4] En Arechuybo, Chihuahua (Mèxic), apareix en forma granuda.[5]Està associat a estibina, kermesita, valentinita i senarmontita.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Antimony. Mindat».
  2. Palache, C., Berman, H. i Frondel, C. (1949). The System of Mineralogy. Volum 1, John Wiley & Sons, pp. 132-133.
  3. The Mineralogical Record, 22, 263-268.
  4. Calvo Rebollar, Miguel (2003). Minerals i Mines d'Espanya. Vol. I. Elements., Vitòria (Àlaba): Museu de Ciències Naturals de Alava., pp. 147-148.
  5. Antony, J.W., Bideaux, R.A., Bladh, K.W. i Nichols, M.C. (1990). Handbook of Mineralogy Vol I. Elements, Sulfides, Sulfosalts, Mineral Data Publishing, p. 16.