Antiga Escola d'Ingeniers Agrònoms de Valéncia

Erro al crear miniatura:

Frontera principal de l'antiga Escola d'Ingeniers Agrònoms, hui facultat de Psicologia, en l'avinguda Blasco Ibáñez, Valéncia (2024).

La Antiga Escola d'Ingeniers Agrònoms de Valéncia, posteriorment coneguda com a Facultat de Psicologia, és un edifici catalogat com be de rellevància local en número 46.250-9999-000009. Va ser construït en el campus Blasco Ibáñez i dissenyat per l'arquitecte Fernando Moreno Barberá en la década de 1960, constituint un eixemple representatiu de l'arquitectura moderna espanyola.

Antecedents

El sorgiment del primer núcleu universitari de la ciutat de Valéncia va estar directament relacionat en el desenroll i la planificació urbanística implementats a finals d'el XIX. L'àrea que hui ocupa el campus de Blasco Ibáñez i la seua avinguda va ser proyectada com l'eix principal de la passejada de Valéncia cap a la mar, una artèria destinada a conectar la ciutat en el seu llitoral. La seua construcció va supondre un ambiciós proyecte urbanístic que buscava reorganisar i modernisar l'espai urbà.

Erro al crear miniatura:

Frontera principal de l'antiga Escola d'Ingeniers Agrònoms, hui facultat de Psicologia, en l'avinguda Blasco Ibáñez, Valéncia (2024).

No obstant, serà durant el periodo de la Segona República, en 1931, quan es mamprenga l'urbanisació definitiva de l'espai. L'arquitecte municipal José Pedrós va assumir la responsabilitat d'impulsar la materialisació del proyecte en redefinir el traçat original. Esta via urbana es convertiria en un eix crucial per a l'expansió de la ciutat i es consolidaria com l'espai ideal per al desenroll del campus universitari Blasco Ibáñez.

La creació del campus es va vore impulsada despuix de la riada del Turia en octubre de 1957, la qual va ocasionar irreversibles danys a les instalacions de l'Universitat de Valéncia, localisada anteriorment en el centre històric de la ciutat. Davant els danys sofrits, les autoritats acadèmiques varen decidir expandir i traslladar el campus cap a l'actual avinguda Blasco Ibáñez. En este nou emplaçament es varen alçar nous edificis, inclosos els de les Facultats de Dret i Filosofia i Lletres, els laboratoris de la Facultat de Ciències, un nou camp de deports i les Escoles d'Ingeniers Agrònoms i Pèrits Agrícoles. El proyecte va rebre el respal del règim franquiste, que va contribuir en la finançació del nou espai educatiu.

Arquitectes

Erro al crear miniatura:

Frontera principal de l'antiga Escola d'Ingeniers Agrònoms, hui facultat de Psicologia, en l'avinguda Blasco Ibáñez, Valéncia (2024).

L'autoria de les Escoles d'Ingeniers Agrònoms i Pèrits Agrícoles és totalment atribuible a Fernando Moreno Barberá, reconegut com l'arquitecte principal del proyecte de la Ciutat Universitària valenciana.L'intervenció i participació de l'arquitecte Cayetano Borso deu entendre's com la de director de l'obra, la funció principal de la qual va consistir en garantisar la correcta eixecució del proyecte ideat per Moreno Barberá.

L'arquitecte Barberá va estudiar en l'Escola de Madrit durant la década de 1930, un periodo marcat per la Segona República. És reconegut com a part de la generació que va impulsar la segona modernitat en l'arquitectura espanyola. Durant la seua llarga trayectòria professional va desenrollar una àmplia producció d'obres tant en Espanya com a nivell internacional, destacant-se per la seua versatilitat en incloure disciplines com l'urbanisme, fins al disseny d'interiors i de productes.

L'obra de Barberá posa de manifest el coneiximent exhaustiu de l'arquitectura moderna, reflectit en la disposició funcional dels seus edificis, l'us de materials com l'acer i el formigó, i l'optimisació dels fluix de circulació i accés. El seu enfocament es distinguix per l'autonomia estructural dels diversos elements de l'edifici i per l'incorporació de solucions industrialisades. De la mateixa manera, la modernitat de la seua obra s'aprecia en la monumentalitat dels seus volums i el protagonisme que otorga a la vegetació i a l'aigua, els quals actuen com a elements de contrast cromàtic i orgànic.

Construcció i característiques del proyecte

A principis de la década de 1960 es varen iniciar les gestions per a edificar les Escoles d'Ingeniers Agrònoms i Pèrits Agrícoles. Dites gestions varen ser formalment registrades en l'acta del 12 de giner del mateix any, en la que es va determinar que l'ubicació de les escoles seria en un terreny situat al nort de l'avinguda de Blasco Ibáñez, front a les facultats de Dret i Filosofia.

D'esta manera, l'arquitecte Moreno Barberá desenrollaria dos grans conjunts arquitectònics per a l'Universitat de Valéncia: per un costat, les facultats de Dret i Filosofia, i per un atre, les escoles d'Ingeniers Agrònoms i Pèrits Agrícoles. Cada u d'estos conjunts funciona de manera independent, pero seguixen un llenguage arquitectònic molt paregut. La seua arquitectura no respon solament a criteris estètics i funcionals, sino que també atén a les particularitats de l'entorn. Barberá incorpora estratègicament els jardins i la llum natural en el seu disseny, promovent la circulació de l'aire i favorint la relació en el paisage circumdant. Els patis i les zones ajardinades organisen l'espai interior, constituint-se com a elements imprescindibles en enriquir la vivència en el campus i contribuir al benestar d'alumnes i personal acadèmic.

L'arquitectura de l'Antiga Escola d'Ingeniers Agrònoms reflectix un enfocament funcionalista característic de la modernitat, basat en influències de propostes teòriques i conceptuals de grans figures del Moviment Modern, tals com Mies van der Rohe i Li Corbusier.

D'esta manera, l'Escola d'Ingeniers Agrònoms s'estructura entorn a un pati acristalado, enriquit en mobiliari urbà i vegetació, des del qual s'articulen les diferents àrees de l'edifici. L'accés a l'edifici es produïx a través d'una escalinata en rampa, creuant una marquesina metàlica. En la frontera de l'edifici veem una clara influència de li Corbusier, a on predomina la funcionalitat, la simplicitat i la llínea. L'edifici s'alça a partir de columnes de fuste pla, finestres horisontals i allargades que maximizar l'entrada de llum solar, aixina com parasoles verticals i una coberta plana.

Sobre la distribució dels espais, presenta una composició de dos edificis disposts en forma de L, situats un front a l'atre, en disposició oposta. El primer edifici posseïx una sola planta i posteriorment seria ampliat per l'arquitecte Miguel Colomina Barberá, mentres que el segon edifici conta en un total de cinc plantes. En l'interior, un ampli vestíbul distribuïx els diferents volums de l'edifici cap al pati. En els extrems, trobem dos escals metàliques suspeses per mig de cables que faciliten la comunicació entre plantes. Aixina, l'edifici seguix un patró basat en llínees rectes, blocs modular i contorns nítits, elements que estructuren l'orde i la coherència del conjunt. Les zones ajardinades completen el disseny, integrant elements vegetals que favorixen l'harmonia entre l'estructura construïda i l'entorn natural.

Este disseny arquitectònic destaca per la seua estructura ajustada, a on abdós edificis es ensamblan per a crear una unitat simètrica. Ademés, l'harmonia i coherència de l'edifici es veu reforçada per l'us de materials com l'acer, el cristal i el formigó, elements recurrents en els proyectes de Moreno Barberá en el campus valencià. Com s'ha mencionat anteriorment, l'edifici pertany al Moviment Modern, la qual cosa s'evidencia en l'us d'espais geomètricament purs, l'alternança de murs acristalados i transparents en atres opacs i sòlits, i en l'absència d'ornamentació, llimitada al tractament de superfícies i materials.

Modificacions i conservació

L'Escola d'Ingeniers Agrònoms va sofrir una gran intervenció que va modificar el seu disseny original. En 1986, baix la direcció de l'arquitecte Miguel Colomina, es va afegir un pis a l'edifici alterant l'estètica original del conjunt. Posteriorment, entre 2008 i 2010, es va construir un nou edifici en forma de C en la part atrassera de l'antiga escola. El nou bloc, dissenyat per Juan García Carillo va resultar en la pèrdua de gran part del conjunt arquitectònic original.

En l'objectiu d'ampliar l'Hospital Clínic, la Universitat de Valéncia va decidir vendre en 2017 u dels edificis a la Conselleria de Sanitat, lo que va provocar el derribe d'una secció del conjunt arquitectònic en 2020. Actualment, l'antiga Escola d'Ingeniers Agrònoms ocupa la superfície principal de l'edifici que alberga la Facultat de Psicologia i la construcció en forma de C, mentres que l'Escola de Pèrits Agrícoles ocupa la superfície del solar restant. Tal com arreplega el Llevant-EMC en la seua edició de novembre de 2017, la venda es va portar a terme per un import de 14,5 millons d'euros i va generar numeroses crítiques d'arquitectes per l'impacte per l'impacte que va tindre en la conservació del conjunt arquitectònic.

cal senyalar que la protecció d'abdós edificis resulta complexa. L'antiga Escola d'Agrònoms està catalogada com Be de Rellevància Local i va ser reconeguda pels seus valors moderns en el registre DOCOMOMO Ibèric. Per un atre costat, l'Escola de Pèrits Agrícoles té una menor protecció de nivell 2, permetent en els seus edificis l'intervenció.

Bibliografia

BRAVO, Juan Antonio. Ensenyances pràctiques. Espais per a la docència i l'investigació en l'obra de Fernando Barberá. (Celebrat en Madrit, 2014). Fundació Alejandro de la Sota, 2014.

MONTER, Rafael. “L'UPV ven la vella Escola d'Agrònoms a Sanitat per a ampliar l'Hospital Clínic”. Llevant-EMC, 02/11/2017, p. 1-2.