Antena de bocina
Una antena de bocina és una antena que consistix en una guia d'ona en la qual l'àrea de la secció es va incrementant progressivament fins a un extrem obert, que es comporta com una obertura.
Tipos
Una guia d'ona rectangular, que propaga el modo fonamental TE10, si s'obri en el pla horisontal es denominarà bocines de pla H, si s'obri en el pla vertical es denominarà bocines de pla I, i si s'obri simultàneament en abdós plans es denomina bocina piramidal.
La bocina cònica està formada per una guia d'ona circular, que propaga el modo fonamental TE11, que s'obri en forma de con i termina en forma d'obertura circular.
Com treballar
Una antena de bocina té una estructura de transició similar a la d'una trompeta, lo que facilita una transició suau de l'impedència des d'un mig confinat, com una guia d'ones, a l'espai lliure.[1]
Sense tal estructura, el canvi abrupte d'impedència en l'obertura d'una guia d'ones simple d'extrem obert dona com resultat una reflexió d'energia significativa cap a la font. Esta reflexió genera ineficiències, majors relacions d'ona estacionaria (ROE) i patrons de radiació més amplis per la difracció.
Per a mitigar estos problemes, els extrems de la guia d'ones s'eixamplen per a formar una bocina, canviant gradualment l'impedència a lo llarc de la seua llongitut. Este con actua com un transformador d'adaptació d'impedència, lo que permet que la major part de l'energia de les ones irradie a l'espai en una reflexió mínima. Els cons exponencials són òptims per a minimisar la potència reflectida, encara que les banyes còniques i piramidals s'ampren més comunament pel seu disseny i fabricació més simples.
Referències
- ↑ «Fonaments de radar - Antena de bocina» (en és). www.radartutorial.eu. Consultat el 2024-03-20.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Antena de bocina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.