Antara

La antara^[1] (també, andarilla)^[2] és una espècie de flauta de Pa, feta en canyes de carrizo, a manera d'una zampoña chicoteta o un rondador equatorià, pero que es diferencia d'ells per estar constituïda per un sol renc de canyes -en número menor-, dispostes en escala, adequadament afinadas i assegurades per convenients amarres de fil. És un instrument comú en la serra de Perú , Bolívia i Argentina

Etimologia

En l'idioma quechua, a l'antara se li denomina "antara", i és l'instrument al que es fa referència en una composició poètica de començos de el XX que va ser convertida en cançó del folclore costeño (vals), l'autoria del qual, provablement corresponga a Abelardo Gamarra, "El Tunante". Este tema, poètic-musical, és una sòrt d'elegia (escrita en primera persona) dedicada a un bandoler naixcut en Chiquián (Ancash) en 1874 i assessinat en 1909, de nom Luis Pardo Novoa.

Molts han considerat (sense contar en una rigorosa sustentació) que la "andarita" allí referida, és una flor "de la zona" i que (metafòricament) és usada en el poema per a aludir a una dòna (que hauria segut una de les amants de Pardo). L'us en minúscules (que és com apareix en el text) indica, naturalment, que no es tracta d'un apelatiu i, en conseqüència, mal es fa en assegurar que aquella "companyera del bandoler solitari" siga una dòna. Tampoc és dable acceptar que l'autor es referixca, lliteralment, a una flor ya que resulta absurt parlar d'un home machiste -com lo va ser Pardo- presuntament acompanyat en els seus correries per una flor que, dit siga finalment, no correspon a la zona de Chiquián ni a cap coneguda (revise's tot quant es referixca a la flora peruana). El més fidedigne, fins ara, biógraf de Luis Pardo ho confirma en el llibre que va escriure fa molts anys; nos referim a l'escritor chiquiano Alberto Carrillo Ramírez ("Luis Pardo, el gran bandit"). L'escritor ancashino Bernardo Rafael Álvarez, en un ensaig sobre Luis Pardo, diu respecte de "andarita" lo següent: "És que, en realitat, no és una flor. És -sàpia's ya- un instrument musical. “andarilla” és el nom que se li dona a una espècie de flauta de pa -semblada al siku altiplánico-, més comunament coneguda, en gran part del nostre país i en alguna atra regió de Sudamérica, en el nom de “antara”. És provable que per a donar-li una sonoritat més suau i conseguir una accentuada eufonía (us que és comú en el nostre país), s'haja recorregut a la tongada de la “t” per la “d”, convertint-se “antara” en “andara” i -habituats com solem ser als hipocorístics- terminara usant-se “andarita”". La "andarita" d'eixe poema o cançó és, en rigor, el humil instrument de la zona nort de Ancash, o de més allà; és dir, de la regió en la que va nàixer Abelardo Gamarra, més conegut com "El Tunante" (de-luis-pardo-el-bandoler/doelarez/ EL POETA, LA AMADA MUERTA I LA FLOR DEL MONTE. Mits despuix de Luis Pardo, el bandoler).

Cultures precolombinas

Artícul principal → Cultura Naixca.

Artícul principal → Cultura Paracas.

És un important instrument musical precolombino de les cultures Paracas i Nasca, en una antiguetat de 2,500 anys o més. En els vestigis de la cultura Nasca, es troben antaras de ceràmica cromàtiques i en acabos i coneiximents d'acústica i física. Podem senyalar als Nascas com els més alvançats músics de tota Amèrica en el seu temps.

Els eixemplars distribuïts per molts museus del Perú i del món, mostren el gran acabament que conseguien els Nascas, no només en la ceràmica, sino també en les escales musicals.

S'han realisat diverses investigacions al respecte: Raoul i Marguerite De Harcourth (1925), André Sas (1938), Robert Stevenson (1959), César Bolaños (1980), Américo Valéncia Chacón (1982), Miguel Oblitas Bustamante (1984-2009), Arturo Ruíz de Pou (1992) i Anna Gruczinska (1993).

Vore també

Referències

↑ «antara | Diccionari de americanisme» (en és). «Diccionari de americanisme». Consultat el 2024-07-13.
↑ «andarilla | Diccionari de americanisme» (en és). «Diccionari de americanisme». Consultat el 2024-07-13.

Bibliografia

Antara. Vol. 1: 481-485. Anteq. Vol. 1: 485-486. Ayarachi. Vol 1: 903-905. Pusa. Pusamorenos. Vol XX: 1023-1024. Siku. Sikuris. Vol. 10: 1010-1014. Diccionari de la Música Espanyola i Hispanoamericana. Caracas-Madrit. 1994-2002.
"L'antara". Folclore. Art, cultura i societat. Revista del Centre Universitari de Folclore: 301-313. Universitat Nacional Major de Sant Marcos. Llima 2007.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Antara» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] «antara | Diccionari de americanisme» (en és). «Diccionari de americanisme». Consultat el 2024-07-13.

[2] «andarilla | Diccionari de americanisme» (en és). «Diccionari de americanisme». Consultat el 2024-07-13.

[1]

[2]