Anoplolepis gracilipes
La formiga loca o formiga zancona (Anoplolepis gracilipes) és una espècie de formiga de la subfamília Formicinae, comunament groga, associada en ser humà com modificadora de l'ambient, ya siguen àrees agrícoles o zones urbanes. En algunes illes tropicals inclosa la illa de Nadal, ha adquirit grans #densitat, afectant a algunes poblacions d'invertebrats i vertebrats natius, especialment alguns pardals. En alguns casos, ha resultat en el canvi de composició forestal i la disminució dels cicles nutritius, açò afecta la fauna nativa per la competència dels recursos de menjar. En mermar la biodiversitat, indirectament amenaça els sectors turístics. Esta relació en varis insectes productors de mel, afecta la flora nativa i causa danys significatius a les plantes i pèrdues econòmiques en sistemes agrícoles.
Està inclosa en la llista 100 de les espècies exòtiques invasoras més amoladores del món[1] de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea.
Descripció
[editar | editar còdic]És una de les formigues invasoras de major tamany ya que apleguen a medir més de 5mm (les formigues invasoras normalment medixen d'un a dos milímetros com a màxim). Esta espècie també és reconeguda per les seues llargues pates i antenes, les obreres són monomórficas. Tenen un llarc i esvelt cos. Poden matar o sometre assuts invertebradas o menuts vertebrats rosant un àcit.
Hàbitat
[editar | editar còdic]Es troben en àrees agrícoles, boscs naturals, boscs plantats, maleza-arbustos-pastures, àrees urbanes, cursos d'aigua, àrees costeres.
Les formigues invasoras són conegudes per invadir hàbitats com a àrees urbanes, camps agrícoles, llímits dels boscs.
L'habilitat de la formiga loca de viure en àrees habitades pels humans, s'ha convertit en una séria pesta, en molts cases i edificis, també és coneguda per colonisar varis sistemes agrícoles inclosos. El cultiu de canella, de café i plantacions de coco. En regions agrícoles és fàcil trobar el seu niu en la base o en la corona del cultiu de les plantes.
Els requeriments dels nius de les formigues, són generals, es poden ubicar baix de fulls en descomposició o en clavills o clavills.
Encara que la formiga loca groga típicament fa els nius baix els fulls en descomposició, o en forats en la terra, la seua habilitat per a buscar aliment, a lo llarc del dia i la nit i sobre una gran varietat de temperatures li permet invadir ràpidament ecosistemes. Temperatures superiors a 44° deté el treball de les obreres. L'activitat escomença a declinar als 25 °C i el forrajeo pot ser llimitat per la pluja.
Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]Esta formiga, en ser pobremente estudiada no té un lloc natiu conegut en certea. Pot haver segut originada en Àsia o Àfrica.
Ha segut introduïda en algunes parts d'Àfrica, Àsia, Austràlia i Sudamérica, encara que últimament s'estan localisant en la zona sur d'Espanya.[2] Ha segut introduïda en algunes illes del Carib, illes de l'oceà Índic i illes de l'oceà Pacífic. S'ha disseminat transportada pel sol i la producció de fusta, per l'aire en avió. Transportada en material empaquetat i fusta. Transportada en vehículs, maquinària, botes, avions. Transportada en contenidors. Ademés d'introduccions delliberades de control biològic de plantes tufades de coco, café i plantacions de cacao.
Reproducció
[editar | editar còdic]Les colónies són en forma de polígon. Es produïxen obreres constantment a lo llarc de l'any. La descendència sexual pot ocórrer a lo llarc de l'any, pero generalment es produïx estacionalmente.
Cicle vital
[editar | editar còdic]La vida d'una d'estes formigues està estimada entre 76 a 84 dies. Els ous eclosionan entre 18 a 20 dies i el desenroll de la larva de les obreres és de 16 a 20 dies, mentres que el desenroll de les reines és de 30 a 34 dies.
Métodos de dispersió local
[editar | editar còdic]La proporció de propagació natural és baixa. Solament per la separació, depenen en gran mida dels mijos humans.
Programa de prevenció de les formigues del Pacífic
[editar | editar còdic]És una proposta preparada per la protecció, organisació de les plantes del Pacífic en la finalitat de previndre la ret importada de la formiga de fòc i atres espècies de formigues invasoras sobre els països del Pacífic.
Els principals tòxics dels escs de formigues actuen prou ràpit lo que pot provocar que acaben molt ràpit en les obreres i no alcancen a distribuir el verí per la colónia. Estos han segut distribuïts per helicòpter en l'illa de Nadal.
Té una àmplia dieta, característica de les formigues invasoras. És capaç d'obtindre nutrients de varis recursos inclosos grans, llavors, artròpodes, vegetació en descomposició, isópodos, miriàpodes, moluscs, aràcnits i carrancs de terra.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Lowe S., Browne M., Boudjelas S., De Poorter M. (2000). 100 de les Espècies Exòtiques Invasoras més amoladores del món. Una selecció del Global Invasive Species Database [1] archivat en Wayback Machine.. Publicat pel Grup Especialiste d'Espècies Invasoras (GEEI), un grup especialiste de la Comissió de Supervivència d'Espècies (CSE) de l'Unió Mundial per a la Naturalea (UICN), 12pp. Primera edició, en anglés, treta junt en el número 12 de la revista Aliens, Decembre 2000. Versió traduïda i actualisada: Novembre 2004.
- ↑ . sevilla.abc.és.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Anoplolepis gracilipes [2] archivat en Wayback Machine. en Invasive Species Specialist Group (en anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anoplolepis gracilipes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.