Anar al contingut

Anomalia de les Pioneer

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Pioneer10.jpg
Sonda Pioneer 10.

La anomalia de les Pioneer o el efecte Pioneer és la desviació observada de les trayectòries esperades de diferents sondes espacials que visiten la part exterior del sistema solar, en especial la Pioneer 10 i la Pioneer 11.

Abdós naus es troben escapant del sistema solar, pero estan desaccelerant per l'influència de la gravetat solar. Despuix d'un minuciós examen de l'informació de navegació, es va trobar que les naus es mouen més llent de lo esperat. L'efecte és una chicoteta acceleració cap al Sol, de 8.74±1.33×10−10 m/s2. Les dos naus varen ser llançades en 1972 i 1973. L'acceleració anómala va ser trobada ya des de 1980, pero no va anar sériament investigada fins a 1994. L'última comunicació en les naus va ser en 2003, pero l'anàlisis de l'informació encara continua.

Vàries teories, sobre les naus i la gravetat mateixa, varen ser propostes per a explicar les anomalies. En el periodo 1998-2012, una en particular, ha aplegat a ser acceptada. La nau, ya que està en el buit, solament pot perdre calor per radiació. Si, pel disseny de la nau, més calor és emés en direcció oposta al Sol, llavors la nau es desaccelerarà per la pressió de la radiació tèrmica emesa. Com esta força es deu a la reculada dels fotons de calor, és cridada força de reculada tèrmica.

Per al 2012, diversos artículs de diferents fonts, tots analisant la força inherent de pressió de la radiació tèrmica en la nau, varen mostrar que un càlcul cuidadós d'esta força és suficient per a justificar l'anomalia, i no es requerix d'un atre fenomen o una física diferent.

No obstant, al voltant d'este fenomen, s'han teixit diverses explicacions que inclouen l'expansió de l'univers, o la matèria obscura, entre unes atres.

Descripció

[editar | editar còdic]

Les naus Pioneer 10 i Pioneer 11 varen ser enviades en missions a Júpiter i a Saturn, respectivament. Cada nau tenia el sistema d'estabilisació per espin per a mantindre la seua antena d'alt guany apuntant sempre cap a la Terra. Encara que les naus incloïen propulsors, despuix de les seues trobades planetàries, solament varen ser usats semestralment per a maniobres de "conical scanning" per a seguir a la Terra en la seua òrbita, deixant-los en una fase llarga de "travessia" a través del sistema solar exterior. Durant este periodo, es va contactar en abdós naus vàries voltes per a obtindre diverses mides del seu ambient físic, obtenint informació valiosa molt temps en acabant de que les seues missions anaren completades.

Quan es va perdre el contacte en estes sondes per l'agotament de les seues fonts d'energia, els científics de la NASA ya havien observat la desviació sofrida en els seus cursos.

Esta desviació era produïda per una acceleració negativa (acceleració en direcció solar o desacceleració) o corriment al blau molt dèbil, d'aproximadament un nanómetro per segon quadrat, (aP = (8,74 ± 1,33) × 10−10 m/s2), pero aixina i tot d'orige desconegut.

Possibles causes

[editar | editar còdic]

Les explicacions propostes es poden classificar en tres grups:

  • Desacceleració real. S'assumix que la desacceleració existix i deu tindre una causa, que podria ser: la pressió de radiació tèrmica, la gravetat (per algun cos celest o matèria obscura), arrastre (pols, vent solar, o rajos còsmics) o simplement per pèrdua de gas en la mateixa nau.
  • Errors d'observació. Inclou errors en les medicions o el càlcul computacional, com una possible causa per a interpretar l'informació com una anomalia inexistent. No obstant diversos anàlisis de diverses fonts han corroborat l'existència de l'anomalia.
  • Nova física. En este grup estan les explicacions que proponen que les anomalies observades es deuen a l'efecte d'alguna nova física encara desconeguda o no acceptada. Entre les possibles explicacions estarien:
    • La teoria del SEC (scale expanding cosmos:Expansió còsmica en escala’), proposta per C. Johan Masreliez (controvertida, ya que refuta l'hipòtesis del Big Bang).
    • La teoria de la MOND (modified newtonian dynamics: ‘dinàmica newtoniana modificada’).
    • Atres dimensions desconegudes que creen chicotetes forces.

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes i referències

[editar | editar còdic]