Anar al contingut

Anolis proboscis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
anolis cornudo de Mindo (Anolis proboscis)


El anolis cornudo de Mindo[1] (Anolis proboscis) és una espècie de chicotet fardacho de la família Dactyloidae. Va ser descobert en 1953 en Equador i descrit formalment per Peters i Orcés en 1956. El seu hàbitat són boscs nuvolats entre els 1200 i 1650 m d'altitut prop de Mindo en la província de Pichincha, Equador. És una espècie arbòrea.

El seu cos medix entre 54 i 78 milímetros, i la coa medix alguna cosa més que el cos. Els machos presenten un apèndix nassal molt allargat. El sac gular està present en abdós sexes, encara que en el mascle és de major tamany, és de color blanc en les femelles i groc blanquecino en els machos.[1][2] El seu nas sol medir entre 10 i 20 milímetros.CR

El fardacho va ser considerat extint quan no va ser tornat a trobar despuix de les coleccions originals, pero va ser redescubierto en 2007.[3] Posteriorment, es va tornar a descriure l'espècie, es varen descobrir més localitats i es va profundisar en la comprensió de la seua història natural.[2] Es troba amenaçat d'extinció per la pèrdua del seu hàbitat natural en la seua reduïda àrea de distribució.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Ayala-Varela, F., Carvajal-Campos, A.. O. Torres-Carvajal, D. Salazar-Valenzuela i A. Merino-Viteri (ed.): . ReptiliaWebEcuador. Version 2013.0. Museu de Zoologia QCAZ, Pontifícia Universitat Catòlica de l'Equador. Archivat des d'el original, el 9 de giner de 2013. Consultat el 24 de març de 2016.
  2. 2,0 2,1 (2012).Breviora.
    1-11.
  3. (2007).Politècnica 27(4) Biologia.7
    133–135.