Anisotremus scapularis

Archiu:Chita - Anisotremus scapularis-JMM-Ancon-20160709.jpg

chita (Anisotremus scapularis)

La chita (Anisotremus scapularis), coneguda en Equador com corcovado, sargo en Chile, roncador peruà en Galápagos i chita en Perú, és un peix marí de la família dels hemúlidos que habita en les costes del Pacífic Sur en una franja que llimita pel nort en Manta (Equador), recorre tota la costa peruana i alcança Antofagasta (Chile) pel sur. En #densitat més baixes supera estos llímits internant-se en aigües de Colòmbia fins a Argentina. La seua distribució comprén també l'archipèlec de les Illes Galápagos i la illa de Malpelo.

Descripció

Pot medir fins a 40 cm. Aplega a alcançar 900 g de pes. Al contrari que atres espècies congèneres que tenen viu color groc i el cos contrastadamente rayado, la chita és pobremente coloreada en gris argent a gris plom sobre el que a penes contrasten taques negres en l'aixella de les aletes pectorals i en la base de l'últim radi dorsal i anal (Chirichigno i Vélez, 1998). Les escamas dels adults són grans i en taques obscures en el seu marge anterior, donant una aparència de bandes oblicuas. Les aletes pectorals són blanques o de color plome clar. El cos, de perfil oblongo i aspecte giboso que li fa mereixedor del nom comú de corcovado en Equador, és de complexió robusta, lateralment comprimit, en un ràtio de llongitut/altura de 2,1–2,5 voltes. En el seu cap són conspicuos els llavis grossos i el morro romo. La aleta dorsal posseïx 12-13 espines i 14 a 17 radis, mentres que la aleta anal conta en 3 espines i de 12 a 13 ràdios.

Biologia

Forma grans cardúmenes. S'alimenta preferentment d'invertebrats. Habita preferentment en secs, sobre sols rocosos dels llitorals, encara que també sobre sols arenencs, entre els 3 i els 35 m de profunditat. Durant el dia s'amaguen en el sec. Després es dispersen per a alimentar-se en enfosquir. Són peixos principalment nocturns. Provablement, com atres hemúlidos del Pacífic oriental formen cardúmenes molt grans durant el dia per a descansar prop dels secs.

El nom comú dels roncadores, aplicat a esta i atres espècies de la mateixa família, es deu al seu hàbit d'emetre sorolls com gruñidos que resulten del fregar les plaques superior i inferior de les dents faríngees. Este sò s'amplia enormement per la bufa natatoria.

Interés econòmic

És una espècie molt cotisada per l'abundància, sabor i textura de la seua carn. En ella es preparen emblemàtics plats de la cuina peruana, com la popular chita a lo macho o la chita a la chorrillana.

Si be sembla somesa a importants variacions interanuals, en les seues despesques en les costes peruanes en les últimes décades s'observa una clara tendència negativa en la relació entre captures i esforç, #lo que demostra una regressió poblacional. De la mateixa manera que va succeir en atres hemúlidos, la població de chita en les illes Galápagos va descendir al 50% en l'event del Chiquet de 1997/98, recuperant-se en un lapsus de dos anys. Bàsicament és capturada per la flota artesanal. Deuen establir-se condicions que asseguren la seua conservació. La talla mínima para la captura en Perú no va ser establida fins a l'any 2016 (R.M.Nº156-2016-PRODUÏX) quedant fixada en 24 cm. No obstant, en 2018 seguix sent molt freqüent que un alt percentage d'eixemplars a la venda d'esta espècie disten d'alcançar eixa talla.

Des de la primera mitat de la década de 2010 es comença a experimentar en el seu manteniment i críes en captivitat per a explotacions acuícolas. És una espècie idònea per a este fi pel seu interés comercial i per la seua adaptabilitat a #salinitat variables i atres condicions ambientals favorables.