Anfidio

Els anfidios són òrguens sensorials que es troben principals en les espècies de nemátodos de vida lliure com els de la Classe Dorylaimea (abans Adenophorea o Aphasmida). Els anfidios alcancen el seu màxim desenroll en els nemátodos aquàtics, sobretot en les espècies marines. Són invaginació cegues, tubiformes o saquiformes, de la cutícula. Hi ha un anfidio a cada costat del cap i usualment es localisen darrere dels bolets cefàlics. Els anfidios contenen quimiorreceptores, encara que és provable que també tinguen atres funcions sensorials, ya que la microscopía electrònica ha revelat que prominència sensorials dels anfidios són també cilios modificats. Per un atre costat, en la regió cabal de certs grups de nemátodos parasitarios, com en els de les classes Chromadorea i Enoplea (abans Secernentea o Phasmida), hi ha un parell de glàndules unicelulars cridades fasmidios (anfidios de tipo poro) que desemboquen per separat als costats de la coa. Els fasmidos són estructures glandulosensoriales que intervenen en la quimiorrecepció. Estes últimes estructures alcancen el seu màxim desenroll en els nematodos paràsits.  

Normalment els anfidios estan constituïts per tres porcions: la bossa anfidial, el conducte anfidial i, per últim, l'ampolla anfidial. El conducte anfidial és la porció mija de l'orgue i és a on es troben els filaments terminals dels processos nerviosos que inervan estos òrguens sensorials; mentres que l'ampolla anfidial és la porció final, que complix la funció de tancar o cobrir les estructures ciliars i cossos basals d'estos mateixos processos mencionats anteriorment. Dins de la bossa anfidial, les seues parets estan constituïdes per l'invaginació de la cutícula externa; açò desapareix en el conducte, a on es troba una membrana basal que s'estén fins a l'ampolla.

Sistema nerviós d'un nematodo A) Anterior B) Posterior

Variabilitat entre espècies

En l'espècie Syngamus trachea, que és paràsita d'aus, cada anfidio està rodejat per dos elements de soport no nerviosos, una cèlula glandular gran basal i una cèlula anterior de soport més chicoteta. De cinc a sis dies despuix de l'infecció les glàndules anfidiales mostren alts nivells d'activitat secretora. El material secretor es descarrega per mig de l'orgue sensorial sobre el teixit del hospedero. L'ultraestructura dels anfidios i les glàndules anfidiales s'ha investigat en adults recent mudats, inmaduros i madurs per a rastrejar el desenroll de l'activitat glandular i el seu efecte sobre les relacions dels anfidios en les glàndules anfidiales. En els adults recent mudats, les glàndules tenen nivells molt baixos d'activitat secretora i semblen actuar solament com a cèlules de soport per als anfidios. A mida que aumenta l'activitat secretora, la membrana celular de la glàndula que rodeja les terminacions sensorials s'elabora en un retícul que provablement forma la superfície secretora. En adults madurs, el pou de anfidios està unflat i ple de secreció. Se sugerix que les glàndules anfidias es desenrollen a partir de cèlules de soport típiques, pero adquirixen un nou paper possiblement associat en la fixació del paràsit.

Per una atra part, en l'espècie Strongyloides stercoralis cada u dels poros anfibiales està format per una cèlula d'encaix (Socket cell) que es conecta a una superfície superior cridada baïna. Tant la baïna com la cèlula d'encaix formen el canal anfidial. Les neurones anfidiales estan expostes al mig ambient i per lo tant és provable que incloguen cèlules quimiorreceptoras importants per a trobar el hoste, establir contacte i, en entrar en el hoste, recomençar el seu desenroll. Els processos dendríticos de les neurones es troben dins del canal amfibi, terminant prop del seu orifici.

Un atre cas particular que s'ha estudiat és el de Hysterothylacium auctum. En esta espècie, les cèlules d'encaix (Socket cell) contenen arracades de material fibroso, dens en electrons, en la seua regió apical que cobrix el canal fasmidial. La cèlula de la baïna es caracterisa per un retícul endoplasmático ben desenrollat. El canal fasmidal està forrat en una fina capa de cutícula que es torna incompleta en la base del procés dendrítico ciliat. En esta regió, el procés dendrítico consistix principalment en un alt número de singletes de microtúbuls i alguns doblets de microtúbuls perifèrics. La base del procés dendrítico, que conté numeroses regates estriados, desprén un gran número de ramificacions com a dits, vellositats, invadint la cèlula de baïna circumdant

Variabilitat entre famílies

La posició i estructura dels anfidios són caràcters definitorios d'algunes famílies de la classe Chromadoera, en a on es poden trobar anfidos postlabiales de forma variable (poros, de bojaca, circulares o espirals), com les que vorem a continuació:

Monhysteridae: Es poden identificar per la posició dels anfidios circulares i la posició de la vulva, ademés, es poden identificar per la forma de les espículas i la forma de la coa. Per un atre costat, tenen l'estoma en forma d'embut, la faringe és casi cilíndrica, el sistema genital és monoprodelfico, el sac uterí postvulval està absent i els mascles no tenen papiles genitals o suplements.

Rhabdolaimidae: els bolets cefàlics són chicotetes i discretes, l'estoma és molt chicotet, els amfibis en la seua majoria tenen obertures en forma de clavill, els suplements genitals masculins són papiliformes o absents.

Plectidae: la cavitat bucal és tubular en una base en forma d'embut i és fàcilment reconeixible per la coa cònica en un renc, la cutícula està anulada, el bolet somàtic és més prominent en la coa. Ademés, els amfibis són unispiral, circulares, ovales o simplement en forma de clavill, aixina mateix, les femelles són anfidelfas; els mascles són diorqueicos; els suplements genitals són esclerotizados i tubulars.