Anex:Termes de Chile

Chile té en la cordillera dels Vages una font d'aigües termals a lo llarc de tota la seua geografia. En les seues afores es troben valioses solfataras, com a últimes manifestacions de l'activitat volcànica. De les seues ales broten numeroses fonts termals i minerals; cloruradas, sulfurosas, sulfatadas, carbonatadas etc, en algunes de les quals s'ha comprovat l'existència de fenomens radioactivos, sent les més famoses les de Chillán, Cauquenes, Panimávida, Tossal, Tolguaca, etc.

Algunes d'elles gogen de gran renom, ya siga per la seua rodalia a centres poblats, facilitat d'accés, antiguetat o per la calitat dels servicis que s'oferixen. Unes atres, segons pareix han segut oblidades i encara que apareixen en descripcions passades ya no se'ls troba en els més moderns mapes digitals (Google maps, OpenStreetMap). Algunes no oferixen servicis. Per a facilitar la descripció les hem associat a la conca hidrogràfica d'eixa zona, pero el verdader orige de les aigües pot ser discutit.

Archiu:Lista de termas de Chile publicada por Recaredo Santos Tornero en 1872.png

Els primers geógrafos de la República integraven els banys termals a la seua descripció del país, per la seua importància social i cultural. En l'image superior. la llista de termes de Chile publicada per Recaredo Sants Tornero en 1872

Llista de Risopatrón

Luis Risopatrón presenta en el seu "Diccionari jeográfico de Chile" en la pàgina 67 una llista de banys termals. Pero en moltes atres entrades del diccionari es descriuen manantiales que no estan enlistados.

Termes de Chile

Nom	Latitut Sur	Observacions
Banys de Cochamó	41°29′13.2014″S 72°18′39.0265″O</noinclude> || Conques i illes entre riu Bo i riu Puelo. A nivell de la mar/Ric Cochamo. Sense atres referències.
Estero Codegua	33°58′34″S 70°43′04″O</noinclude> || Conca del riu Maipo (Risopatrón ho nomena, pero no hi ha atres fonts)
Banys de Tossal	33°11′01″S 70°35′57″O</noinclude>|| Conca del riu Maipo
Cocha Concova / Concoa	20°29′0.0316″S 69°18′41.6423″O</noinclude> || Pampa del Tamarugal
Banys Cor	Plantilla:Coord/input/d</noinclude> || Conca del riu Aconcagua (no apareix en la p. 67)
Salar de Huasco / Banys de Guasco	{{	dms-lat=20°18′S	dms-long=68°51′O	dec-lat=-20.3	dec-long=-68.85	default=dms|name=Salar de Huasco}}</noinclude> || Salar de Huasco
Banys de Higuera	32°43′19″S 70°40′31″O</noinclude>|| Conca del riu Aconcagua
Banys de Higuerilla	35°10′59″S 71°54′22″O</noinclude>|| Conques costeres entre els rius Mataquito i Maule
Banys de Jahuel	32°41′04″S 70°35′40″O</noinclude>|| Conca del riu Aconcagua
Banys de les Ánimas	20°28′49″S 69°19′26″O</noinclude> || Pampa del Tamarugal
Banys de l'Alt	32°44′50.01893″S 70°39′24.16615″O</noinclude> ||Conca del riu Aconcagua
Banys del Sofre	35° 18'	No apareix en mapes disponibles.
Banys Campanar / Els Volcans	35°56′03″S 70°35′13″O</noinclude> || Conca del riu Maule
Banys de Llop	32°47′47.87″S 70°27′44.24″O</noinclude> ||Conca del riu Aconcagua
Banys de Longaví / Caixó Ibáñez	36°21′21″S 71°07′04″O</noinclude> || Conca del riu Maule
Banys Volcà	30°00′00″S 70°00′00″O</noinclude> || Conca del riu Elqui
Banys de Majala	20°55′40″S 69°03′16″O</noinclude> || Conca del riu Lloa (BNA)/ Pampa del Tamarugal (DARH)
Banys de Mamiña	20°04′20″S 69°13′01″O</noinclude>|| Pampa del Tamarugal
Banys Maule	36°6′49.03″S 70°28′49.84″O</noinclude> || Conca del riu Maule
Banys de Mondaca	35°27′31″S 70°45′31″O</noinclude>|| Conca del riu Mataquito
Banys de Montosa	28°11′00″S 69°52′00″O</noinclude>|| Conca del riu Copiapó
Termes Ñahuelhuapi	41°24′32″S 72°19′46″O</noinclude> || Conques i illes entre riu Bo i riu Puelo
Banys Nitrao	37°41′46″S 71°17′26″O</noinclude> || Conca del riu Biobío
Banys de Palguin	39°25′11″S 71°47′00″O</noinclude>|| Conca del riu Imperial
Banys de Panimávida	35°45′00″S 71°25′00″O</noinclude>|| Conca del riu Maule
Banys Petrohué	41°21′00″S 72°22′01″O</noinclude> || Conques i illes entre riu Bo i riu Puelo
Banys de Pica / Resbaladero	20°29′12″S 69°18′57″O</noinclude>|| Pampa del Tamarugal
Banys de Providència	37°08′53″S 73°35′07″O</noinclude> || Conques costeres Carampangue-Lebu
Banys de Puritama	22°43′15″S 68°02′41″O</noinclude>|| Conca del Salar de Atacama
Banys de Puyehue	40°42′43″S 72°19′42″O</noinclude>|| Conca del riu Bo
Banys de Quinamávida / Vichi-Quinamávida	35°47′00″S 71°26′00″O</noinclude>|| Conca del riu Maule
Banys de Llifén / Ranco	40°12′23″S 72°15′46″O</noinclude> || Conca del riu Bo
Banys Resbaladero	20°29′12″S 69°18′57″O</noinclude>|| Pampa del Tamarugal
Banys de Riu dels Bañitos	34° 20'
Banys de Santa Creu	20° 30'
Banys de Soco	30°43′56″S 71°29′37″O</noinclude>|| Conca del riu Limarí
Banys Sotomó	41°39′31.76194″S 72°23′46.52729″O</noinclude> || Conques i illes entre riu Bo i riu Puelo (0 msnm)
Banys de Sant Lorenzo	37°28′44″S 71°27′54″O</noinclude> || Conca del riu Biobío
Banys de Tinguiririca o del Flac	34°57′27″S 70°26′12″O</noinclude>|| Conca del riu Rapel
Banys de Tolhuaca / Tolguaca Trolguaca	38°14′04″S 71°43′41″O</noinclude> || Conca del riu Imperial
Banys Trapa-Trapa	37°42′26″S 71°15′56″O</noinclude>|| Conca del riu Biobío
Banys Tupungato	33°24′00″S 69°59′00″O</noinclude> || Conca del riu Maipo
Banys de Turi	22°14′14″S 68°16′49″O</noinclude>|| Conca del riu Lloa
Banys de Apoquindo	33°24′55″S 70°31′39″O</noinclude> || Conca del riu Maipo
Banys de Ascotán	21°41′1″S 68°13′0″O</noinclude> || Conques fronterices salar Michincha - riu Lloa
Banys de Auco	32°53′0″S 70°40′1″O</noinclude> || Conca del riu Aconcagua
Banys de Cahuelmó	42°14′5″S 72°22′0″O</noinclude> || Conques costeres entre riu Puelo i riu Yelcho
Ric Sofre	{{	dms-lat=17°48′S	dms-long=69°47′O	dec-lat=-17.8	dec-long=-69.783	default=dms|name=Ric Sofre}}</noinclude>|| Conca del riu Lluta.
Bañitos (Quebrada dels)	{{	dms-lat=33°50′S	dms-long=69°59′O	dec-lat=-33.833	dec-long=-69.983	default=dms|name=Bañitos (Quebrada dels)}}</noinclude>|| Conca del riu Maipo. És de curta estension, corre cap al W i desemboca en la del rio Tossal, a curta distància al S de les Yeseras; existix en ella una font termal. 19, p. 67; i 134.
Banys (Riera dels)	{{	dms-lat=19°15′S	dms-long=69°11′O	dec-lat=-19.25	dec-long=-69.183	default=dms|name=Banys (Riera dels)}}</noinclude> || Pampa del Tamarugal. És de curt curse i cabal, rep les aigües de dos alvertents termals, corre cap al W i es vacia en la márjen I del curs superior del rio Berongueia, a l'altitut de 3 665 m, fent les aigües d'este rio inservibles per a la beguda. 77, p. 81; i 116, p. 270 i 397.
Banys (Quebrada dels)	{{	dms-lat=36°22′S	dms-long=71°08′O	dec-lat=-36.367	dec-long=-71.133	default=dms|name=Banys (Quebrada dels)}}</noinclude> || Conca del riu Maule. És de curta estension, té manantiales termals que broten en el va espayar d'un hectómetro i alcen vapors: els de la ribera dreta a flor de sol i els de l'esquerra al pié d'un cerro escarpado, del que es precipiten dos cascades; corre cap al W i desemboca en la part superior de la del rio Longaví. 85, p. 35; 134; i 156.
Barranc Colorat (Atracadero de)	{{	dms-lat=42°28′S	dms-long=72°29′O	dec-lat=-42.467	dec-long=-72.483	default=dms|name=Barranc Colorat (Atracadero de)}}</noinclude>||Conques costeres entre riu Puelo i riu Yelcho. S'obri a 5,5, quilómetros al N del de Carrer, en la costa W del estero de Comau; té en terra aigües termals, que es veuen mija marea. 1, XXV, p. 236 i 385.
Berenguela (Banys de)	{{	dms-lat=19°15′S	dms-long=69°11′O	dec-lat=-19.25	dec-long=-69.183	default=dms|name=Berenguela (Banys de)}}</noinclude> || Pampa del Tamarugal. Té dos alvertents termals, que es vacian en la quebrada dels Banys, de la márjen I de la part superior de la de Berenguela. 116, p. 235 i 270; i Banys en 134; i 156.
Riu Blanco	{{	dms-lat=18°50′S	dms-long=69°02′O	dec-lat=-18.833	dec-long=-69.033	default=dms|name=Ric Blanco (Surire)}}</noinclude> || Conques altiplánicas de Chile.
Riu_Blanco_(Cautín)	38°26′26″S 71°59′25″O</noinclude> || Conca del riu Imperial
Banys de Camiña	20°30′1.30″S 69°21′15.19″O</noinclude> ||Pampa del Tamarugal
Banys de Catillo	36°17′37″S 71°38′55″O</noinclude> || Conca del riu Maule
Banys de Cauquenes	34°14′54″S 70°33′20″O</noinclude> || Conca del riu Rapel
Banys de Chillán	36°54′00″S 71°31′00″O</noinclude> || Conca del riu Itata
Banys termals de Chismisa	19°32′09″S 69°17′36″O</noinclude> || Pampa del Tamarugal
Banys de Chiuchiu	Plantilla:Coord/input/d</noinclude> || Conca del riu Valdivia
Carrer (Caleta de)	{{	dms-lat=42°20′S	dms-long=72°29′O	dec-lat=-42.333	dec-long=-72.483	default=dms|name=Carrer (Caleta de)}}</noinclude>|| Conques costeres entre riu Puelo i riu Yelcho. És abrigada de el SW i NW, freqüentada per embarcacions chicotetes i s'obri en la costa W del estero de Comau, a 5,5 quilómetros al S de Barranc Colorat; es diu que en la seua plaja aboquen aigües termals, que es veuen mija marea vaciante. 1, XXV, p. 385; i 60, p. 460; cala en 1, VIII, p. 103; i atracadero en 1, XXV, p. 236.
Riu Taste	36°33′09″S 72°04′55″O</noinclude> || Conca del riu Itata
Chanchocó (Cerro)	{{	dms-lat=37°49′S	dms-long=71°08′O	dec-lat=-37.817	dec-long=-71.133	default=dms|name=Chanchocó (Cerro)}}</noinclude> || Conca del riu Biobío. S'alça a 2 420 m d'altitut, en la cordonera limitáneo en la Arjentina, a el NW del pas de Copahue; al seu pié de el SW es troben els banys termals d'aquell nom. 120, p. 42 vista i 174; 134; i 156.
Termes de Chanqueahue	{{	dms-lat=34°25′S	dms-long=70°46′O	dec-lat=-34.417	dec-long=-70.767	default=dms|name=Termes de Chanqueahue}}</noinclude> || Conca del riu Rapel.
Chapire (Quebrada de)	{{	dms-lat=19°42′S	dms-long=69°12′O	dec-lat=-19.7	dec-long=-69.2	default=dms|name=Chapire (Quebrada de)}}</noinclude>|| Pampa del Tamarugal. En fonts termals i un fil d'aigua, corre cap al W i alimenta rodalies del caseriu de Chusmisa. 134; i 156.
Chorreados (Lloc Els)	{{	dms-lat=34°11′S	dms-long=69°57′O	dec-lat=-34.183	dec-long=-69.95	default=dms|name=Chorreados (Lloc Els)}}</noinclude> || Conca del riu Maipo. Té aigües termals, carregades de sals, que han teñir de diversos colors les dos márjenes del curs superior del rio Maipo, a curta distància a el SE de la desembocadura del rio de la Creu de Pedra. 134; i 156.
Volcà Copahue	37°51′08″S 71°10′03″O</noinclude> || Conca del riu Biobío.
Termes de Encuelga	19°14′00″S 68°47′31″O</noinclude> || Conques altiplánicas de Chile
Fondos (Rio Dels)	{{	dms-lat=36°54′S	dms-long=71°33′O	dec-lat=-36.9	dec-long=-71.55	default=dms|name=Fondos (Rio Dels)}}</noinclude> || Conca del riu Itata. Corre en un sol mui calent, que desprén columnes de vapor i presenta alvertents sulfurosas i ferrujinosas, que deixen concrecions de tots colors, de sulfatas, sílice, carbonat de calç, sofre etc; es junta en el rio de la Glòria, per a formar els oríjenes del rio Renegat, en els veïnats de les termes de Chillán. 61, CXVI, p. 602.
Riu Guaiquivilo	{{	dms-lat=36°18′S	dms-long=70°55′O	dec-lat=-36.3	dec-long=-70.917	default=dms|name=Ric Guaiquivilo}}</noinclude>|| Conca del riu Maule.
Guarmicoyo (Cerro)	{{	dms-lat=18°50′S	dms-long=69°00′O	dec-lat=-18.833	dec-long=-69	default=dms|name=Guarmicoyo (Cerro)}}</noinclude>|| Conques altiplánicas de Chile. Menut, s'alça aïllat sense conexió en els cerros circumdants, a 4 280 m d'altitut, en la márjen I del salar de Surire; en les seues rodalies broten alvertents termals que donen oríjen al rio Blanco. 134; i 156; i altura de Guarmicollo en 116, p. 263 i 271.
Guatapa (Alvertent termal)	{{	dms-lat=20°05′S	dms-long=69°15′O	dec-lat=-20.083	dec-long=-69.25	default=dms|name=Guatapa (Alvertent termal)}}</noinclude>?|| Pampa del Tamarugal. Rebenta en la quebrada de Mamiña, de la de Juan de Morales. 95, p. 53; i 149, I, p. 144; Guaytapa en 77, p. 54; Guataka en 77, p. 39; i Guapata error tipogràfic en 2, 8, p. 292.
Termes Huife	39°13′40″S 71°39′27″O</noinclude> || Conca del riu Toltén.
Riera dels Fums	{{	dms-lat=34°50′S	dms-long=70°25′O	dec-lat=-34.833	dec-long=-70.417	default=dms|name=Riera dels Fums}}</noinclude>|| Conca del riu Rapel.
Ipla (Vertent)	{{	dms-lat=20°05′S	dms-long=69°15′O	dec-lat=-20.083	dec-long=-69.25	default=dms|name=Ipla (Vertent)}}</noinclude>?|| Pampa del Tamarugal. És termal i rebenta en la quebrada de Mamiña, en les rodalies del llogaret d'este nom. 2, 8, p. 292; 77, p. 45; 87, p. 465; 95, p. 53; i 149, I, p. 144.
Itatino (Alvertents termals)	{{	dms-lat=36°58′S	dms-long=71°50′O	dec-lat=-36.967	dec-long=-71.833	default=dms|name=Itatino (Alvertents termals)}}</noinclude>?|| Conca del riu Itata. Són medicinals i rebenten en la part superior del rio Paipai, a uns 6 quilómetros de la seua confluència en la riera de Sant Joan. 63, p. 387; i aigües termals en 85, p. 175.
Jamajagua (Vertent de)	{{	dms-lat=20°05′S	dms-long=69°15′O	dec-lat=-20.083	dec-long=-69.25	default=dms|name=Jamajagua (Vertent de)}}</noinclude>? || Pampa del Tamarugal. És termal i rebenta en la quebrada de Mamiña, a un quilómetro del caseriu d'este nom. 2, 8, p. 292; 77, p. 48; 95, p. 53; i 149, I, p. 144.
Leteu (Termal)	{{	dms-lat=42°20′S	dms-long=72°30′O	dec-lat=-42.333	dec-long=-72.5	default=dms|name=Leteu (Termal)}}</noinclude>|| Conques costeres entre riu Puelo i riu Yelcho. Alguna cosa abundant d'aigua, es descobrix solament en bajamar i es troba en la vora del estero de Comau. 85, p. 109.
Lirima	19°50′53″S 68°51′18″O</noinclude> || Pampa del Tamarugal
Riu Maipo	33°43′48″S 70°53′14″O</noinclude> || Conca del riu Maipo.
Mamiña	20°04′20″S 69°13′01″O</noinclude> || Pampa del Tamarugal
Manzanares (Lloc)	{{	dms-lat=38°28′S	dms-long=71°43′O	dec-lat=-38.467	dec-long=-71.717	default=dms|name=Manzanares (Lloc)}}</noinclude>|| Conca del riu Imperial. Aboquen en ell aigües termals, en la márjen N del curs superior del rio Cautin, a curta distància cap al W del caseriu de Malalcahuello. 134; i 156; i El Manzanal en 167.
Clòchines (Aigua termal de)	{{	dms-lat=23°07′S	dms-long=70°30′O	dec-lat=-23.117	dec-long=-70.5	default=dms|name=Clòchines (Aigua termal de)}}</noinclude>? || Conques costeres entre riu Lloa i quebrada de Caragols. Té el sabor de l'aigua de la mar i les mateixes sals en major proporció, és benèfica en el tractament de les afeccions reumáticas i rebenta en 36,7 °C de temperatura en la plaja de la baïa de Clòchines del Sur; l'alta marea no sempre alcança a cobrir la font. 61, XXXIX, p. 282; i 85, p. 185.
Minetúe (Caseriu)	{{	dms-lat=39°20′S	dms-long=71°45′O	dec-lat=-39.333	dec-long=-71.75	default=dms|name=Minetúe (Caseriu)}}</noinclude>|| Conca del riu Toltén. De curta població indíjena, es troba en la márjen N de la part mija del rio del mateix nom o Pucon; a l'I es troba una font termal i un chicotet estany es estiende entre el rio i les faldes dels escarpados cerros de el N. 120, p. 211 i 212; 134; i 156.
Quebrada Morales	33°49′34″S 70°03′53″O</noinclude> || Conca del riu Maipo.
Muñoz Gamero (Baïa)	{{	dms-lat=52°20′S	dms-long=73°33′O	dec-lat=-52.333	dec-long=-73.55	default=dms|name=Muñoz Gamero (Baïa)}}</noinclude>|| Conques costeres i illes entre riu Hollemberg i estany Blanc. S'obri en la partix N de la baïa Hartwell, en la costa NW de la península d'aquell nom; una mostra d'aigua termal recojida en les seues riberes, ha revelat estar carregada de clorur i contenia ademas sulfat, sílice, calcio, magnesi i sodi. 1, XXIV, p. 175; i XXVI, carta 111; XXVII, carta 126; i XXIX, carta 110; i 120, p. 44; punta, error litogràfic en 156; i poble en 155, p. 462.
Ocaica (Alvertent termal de)	{{	dms-lat=20°05′S	dms-long=69°14′O	dec-lat=-20.083	dec-long=-69.233	default=dms|name=Ocaica (Alvertent termal de)}}</noinclude>? || Pampa del Tamarugal. Es troba en la quebrada de Mamiña. 2, 8, p. 292; 77. p. 62; 95, p. 53; i 149, I, p. 144.
Pelehue (Rio)	{{	dms-lat=38°08′S	dms-long=71°05′O	dec-lat=-38.133	dec-long=-71.083	default=dms|name=Pelehue (Rio)}}</noinclude> || Conca del riu Biobío. Naix en la falda W de la cordonera limitáneo en la Arjentina i afluye al rio Ranquil; oferix banys termals en els seus oríjenes. 134; i 156.
Pica (Aigües de)	{{	dms-lat=20°30′S	dms-long=69°21′O	dec-lat=-20.5	dec-long=-69.35	default=dms|name=Pica (Aigües de)}}</noinclude>|| Pampa del Tamarugal. Són captades en les rodalies del llogaret del mateix nomene i en les de Santa Creu i de Comiña, dutes als centres salitreros i a la ciutat de Iquique, per als usos domèstics, per una encanyat de fierro de 98,8 quilómetros de llarc. 85, p. 176; 98, m, p. 200; i 149, 1, p. 145; i termes Banys de Pica en 68, p. 37.
Aigües termals de Polloquere	{{	dms-lat=18°52′S	dms-long=69°00′O	dec-lat=-18.867	dec-long=-69	default=dms|name=Aigües termals de Polloquere}}</noinclude>|| Conques altiplánicas de Chile.
Puchuldiza	19°24′46″S 68°57′36″O</noinclude>|| Pampa del Tamarugal.
Pastalito (Banys termals de)	{{	dms-lat=29°55′S	dms-long=70°00′O	dec-lat=-29.917	dec-long=-70	default=dms|name=Pastalito (Banys termals de)}}</noinclude> ||Conca del riu Elqui. Es troben a prop de 4 000 m d'altitut, en la confluència dels rios de Vaques Gelades i de les Hediondas. 134; i Banys en 156.
Banys de Porcelana (Chile), en géisers	42°27′41″S 72°27′02″O</noinclude> || Conques costeres entre riu Puelo i riu Yelcho
Quebrada Coscaya (Quiguata)	19°50′00″S 69°17′20″O</noinclude> || Pampa del Tamarugal.
Riñinahue	40°14′00″S 72°13′30″O</noinclude> || Conca del riu Bo.
Llac Rupanco	40°49′20″S 72°28′40″O</noinclude> || Conca del riu Bo.
Santa Creu (Vertent de)	{{	dms-lat=20°30′S	dms-long=69°21′O	dec-lat=-20.5	dec-long=-69.35	default=dms|name=Santa Creu (Vertent de)}}</noinclude> || Pampa del Tamarugal. En aigua de 29,5 °C de temperatura, es troba dins d'un chicotet estany redó i produïx 4,51 litros per segon, a 150 m al S de la desembocadura de la galeria del mateix nom, a 1 quilómetro al W del llogaret de Pica. 77, p. 54 i 70; 95, p. 101; 96, p. 72; i 168, p. 38, 42 i 45 i pla; aigua termal en 63, p. 101; i manantial en 149, i, p. 145; i termes Banys de Santa Creu en 68, p. 37.
Sipuna (Alvertent termal)	{{	dms-lat=20°05′S	dms-long=69°15′O	dec-lat=-20.083	dec-long=-69.25	default=dms|name=Sipuna (Alvertent termal)}}</noinclude> ? || Pampa del Tamarugal. Rebenta en la quebrada de Mamiña. 2, 8, p. 292; 77, c. 92; 95, p. 53; i 149, i, p. 144.
Salar de Surire	18°50′14″S 69°02′46″O</noinclude> || Conques altiplánicas de Chile
Taira (Aigües termals de)	{{	dms-lat=21°51′S	dms-long=68°37′O	dec-lat=-21.85	dec-long=-68.617	default=dms|name=Taira (Aigües termals de)}}</noinclude>|| Conca del riu Lloa. Són salino-alcalino-yoduradas i rebenten en la márjen W del curs superior del rio Lloa, a curta distància cap al N del potrero de Santa Bàrbara. 156; i Taira o Ampahuasi en 116, p. 170.
El Tatio	22°19′53″S 68°00′37″O</noinclude> || Conca del riu Lloa.
Terra (Pont de)	{{	dms-lat=34°06′S	dms-long=70°04′O	dec-lat=-34.1	dec-long=-70.067	default=dms|name=Terra (Pont de)}}</noinclude> || Conca del riu Maipo. És format per la naturalea i presta mui bons servicis en les époques de riuades del rio Maipo, puix permet el pas de la ribera esquerra a la dreta del rio i seguir cap a la Arjentina, per I l Rebuge; es troba aigües dalt de la desembocadura del rio Barroso. Prop de l'es troben alvertents termals. 119, p. 68; i 124, p. 86.
Banys del Bou	{{	dms-lat=29°50′S	dms-long=70°02′O	dec-lat=-29.833	dec-long=-70.033	default=dms|name=Banys del Bou}}</noinclude> ||Conca del riu Elqui.
Alvertent termal de Umorchota	{{	dms-lat=25°55′S	dms-long=67°41′O	dec-lat=-25.917	dec-long=-67.683	default=dms|name=Umorchota (Alvertent termal de)}}</noinclude> || Conques endorreicas entre fronterices i salar de Atacama.
Vuriloche (Bany termal de)	{{	dms-lat=41°13′S	dms-long=72°05′O	dec-lat=-41.217	dec-long=-72.083	default=dms|name=Vuriloche (Bany termal de)}}</noinclude>|| Conques i illes entre riu Bo i riu Puelo. Es troba en el caixó del rio Blanco, del llac de Tots Els Sants; era conegut dels misionero, la seua ubicació es va perdre en temps de Guillelmo (1710) i fué redescubierto per Menéndez en 1791. 11.2, II, p. 215 i mapa de Fonck (1896); 134; i 156; Bari- loche en 61, xxxii, p. 406; i aigües termals de Buriloche en 120, p. 438.
Termes El Groc	42°59′48″S 72°26′33″O</noinclude> ||Conca del riu Yelcho.
Termes Liquiñe	39°43′51″S 71°51′11″O</noinclude> || Conca del riu Valdivia
Termes de Puyuhuapi	44°24′49″S 72°38′45″O</noinclude> || Conques costeres i illes entre riu Palena i riu Aysén
Termes Geomètriques	39°30′06″S 71°52′29″O</noinclude> || Conca del riu Valdivia
Banys termals del Valle de Tossal	33°51′05″S 69°59′03″O</noinclude> || Conca del riu Maipo
Termes del Plom	33°37′04″S 69°54′37″O</noinclude> || Conca del riu Maipo.
Termes d'Aigües Calentes	40°41′00″S 72°16′00″O</noinclude> || Conca del riu Bo.
Termes de Ralún	41°23′17″S 72°17′05″O</noinclude> || Conques i illes entre riu Bo i riu Puelo

Bibliografia

• En viage, No solament els sants fan milacres, també els fan les termes de Chile, Empresa dels Ferrocarrils de l'Estat. Santiago : L'Empresa, 1933-1973. Volums, número 86, (decembre 1940), pàgines 60-61
• Revista de la Direcció d'Obres Públiques, El desert I les cordilleres de Atacama, Santiago, Chile, 1890.

Enllaços externs

• Termes de Chile