De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
En este artícul es mostren les fòrmules que s'apliquen per a calcular pendents i deformacions en voltons, o siga la flecha màxima i el gir en el respal per a alguns casos particulars de la curva elàstica que es produïx en voltós someses a càrregues.
En les següents fòrmules I designa al mòdul de Young del material en que està construïda el voltó, i I al segon moment d'àrea de la secció travessera de la mateixa i L la llum del voltó:
| Tipo de càrrega |
Pendent |
Deformació |
Curva elàstica
|
|
|
|
per a
|
|
|
|
|
per a
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
per a
|
|
| Tipo de càrrega |
Pendent |
Deformació |
Curva elàstica
|
|
|
|
|
|
Ménsula en càrrega concentrada en un punt intermig (a una distància de l'extrem empotrat)
|
|
|
|
|
|
quan : quan :
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| Ménsula en un moment puntal M0 en l'extrem
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Els voltons biempotradas són casos de voltons hiperestáticas que requerixen la determinació dels moments de empotramiento, abans de poder calcular directament les pendents i els desplaçaments sobre les mateixes.
| Tipo de càrrega |
Reaccions |
Pendent, desplaçament màxim i curva elàstica
|
|
|
|
|
|
|
|
|